‘Andanes’, el viatge de Rafa Xambó

  • Publica el seu disc més intimista, resultat de la seva estada a Glasgow · Avui el presenta a l'Octubre de València

VilaWeb

Bel Zaballa

14.05.2010 - 06:00

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Les lletres intimistes impregnen ‘Andanes’ (Picap, 2010), el nou disc de Rafa Xambó, que el presentarà avui al vespre a l’Octubre de València. ‘Aquest disc és més personal, encara que el caire social siga, en mi, inevitable’, ens explica Xambó mentre fa un cigaló a l’altra banda del telèfon. I és que si ‘Cançons de la memòria trista’, el disc anterior, recordava la guerra del 36, aquestes ‘andanes’ parlen d’emocions i de l’experiència d’un viatge, físic i introspectiu, a Glasgow.

‘Me n’aní lluny de casa perquè em feia molta falta. M’havia implicat molt en les eleccions del 2007, amb la plataforma Ja en tenim prou. De fet, havia anat advertint que, si perdíem les eleccions, m’exiliaria (riu). No ho fiu, però sí que necessitava eixir un quant temps per descansar, per reflexionar i per mirar-me el meu país a distància’. Així, doncs, fa les maletes i se’n va ‘A Glasgow‘, com explica en aquesta cançó, que dóna el to intimista del disc i que ‘reflecteix una certa pesantor i la manca de llum del sol’, pròpies d’aquell país.

Però en aquest treball també hi trobem un to més observador, com a ‘L’home a l’andana’, i un vessant social, com a ‘Assassins del sud’, en què denuncia ‘un model de vida consumista que genera misèria al sud’. De les cançons del disc, Xambó també parla de ‘Aiguacel’, una peça en què el músic ret homenatge a la infantesa i a les paelles i les sobretaules i reivindica ‘coses molt sentides pels valencians que els ‘blavers’ s’han volgut apropiar’.

El músic, membre del Col·lectiu Ovidi Montllor de Músics i Cantants, repassa el viatge a Glasgow, que li va servir per allunyar-se tant físicament com espiritual (‘El viatger, aquell que té temps de romandre a un lloc, veu coses que el turista no veu; les rutines són útils en la vida quotidiana, però fora de casa, l’aventura és contínua!). Reconeix que s’enyorava, i que trobava a faltar el menjar d’ací: ‘El d’allà és molt infame. Pensa que és pràcticament impossible trobar arròs normal, només tenen ‘basmati’!’. Així, nou mesos després, va tornar, i va continuar implicant-se en la vida social i cultural del país. En la cançó ‘Cap a casa’, recorda l’experiència escocesa barrejant el country i la música celta i amb una tornada rockera. ‘He volgut fer servir un gènere britànic per cantar que me’n torno a casa’, explica Xambó, que cita una frase de la cançó per exemplificar què sentia; aquella que diu ‘T’estira l’animal mediterrani’.

En el concert d’avui al vespre a l’Octubre, Rafa Xambó, sociòleg destacat i una de les veus de la Nova Cançó, actuarà acompanyat d’Albert Ortega, productor del disc. A més, tindrà la col·laboració especial de Manel Rodríguez Castelló, que pujarà a l’escenari per recitar el poema ‘El somni’, del qual Xambó ha musicat una segona part, ‘L’eco del somni’. El músic serà el 29 de maig a Alcoi, el 10 de juny a València i el 17 de setembre actuarà al Mercat de Música Viva de Vic.

Recomanem