Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dijous  05.02.2009  06:00

Viena Edicions publica els poemes inacabats de Kavafis, traduïts per Alexis Eudald Solà

'Una simfonia inacabada. Trenta-quatre poemes en esbós' coincideix amb els setanta-cinc anys de la mort del poeta grec

Men?ame
 

L'obra del poeta grec Konstandinos P. Kavafis (1863-1933) va arribar a Catalunya mercès a Carles Riba, que va traduir-ne 154 poemes, publicats el 1962. Uns quants anys després Alexis Eudald Solà (1946-2001) va traduir 66 poemes més de Kavafis, publicats el 1975. Després de la mort de Kavafis, es van recuperar 34 poesies inacabades, que Solà també va traduir, i que no es publiquen fins ara, sota el títol 'Una simfonia inacabada' (Viena).

Alexis Eudald Solà no solament va traduir els poemes inacabats; també va comentar-los, un per un, i va titular el recull. Però en Solà es va morir abans de poder escriure el pròleg. Per això el d'aquesta edició és de l'estudiosa Renata Lavagnini, que va recollir i estudiar els apunts i papers manuscrits conservats a la casa que Kavafis tenia a Alexandria, entre els quals els de les trenta-quatre poesies en esbós. El llibre també inclou un fragment d'una carta que Salvador Espriu va enviar a Solà (durant uns quants anys secretari seu), sobre Kavafis, arran de la publicació, el 1975, dels poemes del poeta grec traduïts.

El volum és dedicat al gran estudiós de Kavafis, Geòrgios P. Savvidis (1931-1995), que féu possible que tot el material deixat per Kavafis, amb la correspondència, la biblioteca i tot d'objectes personals, s'apleguessin a l'Arxiu Kavafis de la fundació Spoudastirio Neou Ellinismou d'Atenes.

Segons que explica Lavagnini, les poesies inacabades són dels anys 1918-1933. Diu que no són 'tan perfectes com aquelles que Kavafis mateix volgué lliurar al seu públic considerant-les acabades, les cent cinquanta-quatre poesies que li han atorgat la fama, i això no obstant semblants a aquelles, perquè tracten dels mateixos temes, els temes que en aquesta darrera i madura fase de la seva vida creativa ocupen la seva ment: paganisme i cristianisme, hel·lenisme i Bizanci, eros, la vellesa, la memòria.'

L'estudiosa també explica elements curiosos com aquest: 'Kavafis conservava [les poesies] d'una manera força original: per a cadascuna feia una mena de sobre artesanal, consistent en un full doblegat (i encara més sovint una tira de paper o un trosset de cartró), que contenia a l'interior fulls també doblegats amb esbossos, apunts, variants, primeres i segones versions; a l'exterior, hi escrivia el títol i la data de la primera composició. Kavafis escriu amb llapis, usa materials pobres; hom diria que en la seva manera d'aproximar-se a l'escriptura hi ha una absència total de retòrica; s'hi reconeix, en canvi, el sentit de la incertesa i la provisionalitat.'

M. S.