Expliquem d’on vénen –o d’on se suposa que vénen– deu locucions i frases fetes populars
Oferim centenars de mots col·loquials, locucions i refranys referits als genitals femenins
Repassem una breu llista de castellanismes que diem de fa segles i que tenim al diccionari
Repassem una colla de mots de forma semblant però de significat diferent comparant català i castellà i català i anglès
Què en sabem dels parlars de Catalunya Nord? Us oferim una trentena de mots propis de les comarques nord-catalanes, acompanyada d'explicacions sobre el context històric i el debat dialectològic
Repassem unes quantes alternatives als crits que se senten en castellà als camps i pistes dels Països Catalans
Una repassada exhaustiva de noms i verbs per a parlar dels crits dels animals
"S'ha caigut" o "Ha caigut?": repassem una munió de verbs que fem servir pronominalment per influència del castellà
Els diccionaris accepten mots que la gent no sol fer servir perquè són vists com a castellanismes (i la major part ho són)
D’on ve “botifler”? I “lletraferit”? I “xiruca”? · Un article amè per a entendre l’origen de deu mots catalans
Confio que podreu fer realitat aquest desig tan senzill i tan immens alhora: que viure en català sigui un fet normal i no una reivindicació constant
Resolem, amb explicacions i exemples, les errades, els dubtes i les confusions més freqüents en l’ús de les principals preposicions àtones
Us oferim una trentena de poemes de Nadal en català, aptes perquè els recitin els nens de diverses edats; n'hi ha de curts i de més llargs
“Calorosa ovació”, “odi visceral”, “esforç titànic”... L’atzar –i la poca originalitat– han fet que unes certes combinacions de mots acabessin fent fortuna
En la nostra llengua hi trobem dotzenes de mots, locucions i refranys construïts a partir de noms de peces de roba
Les dites tòpiques, amb noms de pobles, són un tresor amagat de la nostra llengua · Sortosament, en tenim centenars d'arreplegades i, fins i tot, situades en un mapa de Víctor Pàmies
És difícil de trobar en cap manual una llista pràctica i memoritzable de preposicions catalanes · Us expliquem per què passa això i us en proposem una
Uns quants mots d’àmbit escolar encara els diem malament · Repassem els barbarismes escolars més evidents… i els més reconsagrats
Teniu dubtes a l’hora d’escriure ‘a’ o bé ‘e’? Llegiu aquest article i en tindreu molts menys
Segona part del recull de dubtes sobre els plurals
Primer article sobre plurals que ens fan dubtar
Els catalans sempre hem estat imaginatius a l’hora d’inventar mots composts per a ofendre
L'ús de pronoms febles és el millor antídot per a combatre l'expressió enfarfegada i antinatural
La llengua catalana és plena de mots i locucions que tenen origen en la religió, tot i que alguns no ho semblen
Tercer article sobre mots que de vegades fem servir amb un significat equivocat per influència del castellà
Les respostes de rebot o retrucs són expressions col·loquials molt arrelades als Països Catalans que no podem deixar perdre
La llengua juga amb els noms de fruites i hortalisses per forjar designacions i locucions expressives i col·loquials · N'hem triades i classificades una cinquantena
És el segon any que es commemora del Dia de la Ce Trencada, per iniciativa de RodaMots, que ofereix jocs fets expressament per a avui
Si maldem per preservar els parlars locals és perquè ens volem mantenir vius; no és simple curiositat, és una qüestió de salut pública i, en el fons, de supervivència
El pronom "en" és bàsic en l'estructura de la sintaxi catalana, perquè hi recolzen el partitiu i l'anàfora, dos recursos gramaticals essencials
Repassem els termes més habituals de l'automòbil i les vies de circulació, que molt sovint diem en castellà
Curiositats, certeses i incerteses sobre l’origen dels noms dels mesos de l’any
Sabeu d’on procedeix el mot “cantimplora”? I “festuc”? I “xafarder”? I “somiatruites”? · Fem un viatge per la història de la llengua, tot parlant de l’origen singular de deu mots
Quines són les errades lingüístiques més abundants entre els infants i joves?
Deu refranys que moltes vegades diem en castellà (o en francès), sense tenir en compte que en català hi ha dites alternatives per a triar i remenar
No hi ha regles per a saber quan cal fer servir ela geminada, però sí que podem tenir en compte unes quantes regles per a no haver d’aprendre una llista gaire llarga
El català és una llengua amb tirada a l’escatologia? Repassem els derivats i composts de ‘cagar’ per comprovar la riquesa que amaga el nostre registre col·loquial
Quins noms i adjectius tenen una terminació i quins en tenen dues? · Guia ràpida i completa per a resoldre els dubtes sobre masculins i femenins
Una guia per a entendre quan hem de fer servir 'llançar', 'llençar' i 'tirar' · La confusió és deguda a la influència del castellà i a la diversitat d'usos dialectals
Presentem deu castellanismes semàntics, mots formalment catalans però que es fan servir amb el significat que és propi del castellà · Aquest article és la segona part del "Ras i curt" publicat ara fa quinze dies
