Aquesta nova “era de les fronteres difuses”
El món d'ahir es va acabant i el d'avui ja no respon a les regles que crèiem comunes. Hem entrat en un món patrimonialista, de presidents-reis i insensible a la democràcia i a la voluntat dels pobles
El País Valencià tracta d’assimilar la magnitud de la tragèdia que ens ha colpejat. En el moment d’escriure aquestes línies, la xifra oficial de víctimes mortals supera les dues-centes persones, però tots sabem que n’hi ha moltes més
Els nostres representants destrueixen la costa, ignoren el canvi climàtic, permeten construccions en zones inundables, i quan passa alguna tragèdia el preu el paguen els ciutadans. La impunitat és total
Si escrius pensant en el missatge, el fracàs literari és estrepitós. El problema és que hi ha qui compra aquests fracassos
En aquella imatge hi havia concentrada una doble definició de l’ésser humà: tota la nostra fragilitat i alhora tota la nostra fortalesa
Dimarts, mentre el món se'ns acabava, Carlos Mazón, l'home que ocupa la presidència de la Generalitat, feia la seva vida normal de musiquetes i propaganda
Fer la independència no casa amb un “bon govern” paternal o amb una superposició del “partit integrador” sobre el moviment
No, no sóc un amargat, o no m’hi tinc. Però els mitjans públics catalans van a la deriva des de fa temps
Agraïment públic a Ronald Grätz, director del Goethe-Institut de Barcelona, que es va jubilar divendres passat
Les paraules llibertat, justícia, democràcia, són totes seues, i així les ofrenen, inofensives i domesticades, davant del seu rei
A vegades ens aturàvem a Ferreries a comprar pa, un pa redó, acabat de coure, que feia olor de forn de llenya i de llevat, que es veu que era més bo que el de Ciutadella
El llegat de l’ex-batllessa de Barcelona, ara que diu que se’n va
Una lectura de ‘El rellotge verd’, de Julià Guillamon
La immensa majoria dels immigrants que han arribat a Catalunya no han saltat cap tanca ni han travessat el mar amb barca. Han entrat per l’aeroport de Barajas. Mentrestant, els refugiats sí que tenen la porta tancada
Estem parlant del 65% d’autoria femenina i estem parlant d’un premi amb nom de dona, Astrid Lindgren, que es considera el premi Nobel de literatura infantil
I ha arribat la tardor i tot ha anat bé, i Arlen i Puri (Purixi, en la genealogia de colors que la mare li va brodar) han acabat de confegir, sense pretendre-ho, aquest delicadíssim, aquest poderós manifest per l'esperança
La majoria de nosaltres oblidem el gran gruix de paraules que ens diuen al llarg dels anys, però tots tenim gravades algunes frases
La proposta del PP de traduir Estellés del valencià al català no tan sols és absurda, sinó que revela un menyspreu profund per la riquesa i unitat de la nostra llengua
Coartar aquest instint de sobreviure, de prosperar, ha de ser necessàriament una operació forçada. Cal dissuadir: deportar, tancar, abatre tota possibilitat d’esperança, o, com en diuen eufemísticament, “evitar l’efecte crida”
La gent gran, per si mateixa, ja representa un col·lectiu de risc per moltes raons. De risc, perquè viuen sovint situacions de soledat
Cap foli no pot fer oblidar la feina que va venir a acabar Marta Rovira: investir Illa. Ho va fer sense vergonya. Llavors, cal dir res més?
Crònica de quatre dies al país del Llevant
Un dia a la Tardor Literària de la ciutat d’Ausiàs Marc
Tenir una població poc formada, precària i depenent d’una paga de subsistència garantirà una pau social per a les elits econòmiques. És el futur que volem?
Estem tan envoltats de pedres simbòliques que comencem a no veure-les, a viure vacunats de pedra i símbol i passar-hi pel costat sense immutar-nos
Escampar la cultura de la conversa, o recuperar-la, o adaptar-la, podria ser un bon antídot contra això altre que ens contamina ara a cop d'algorisme, aquest embordeïment del crit que es tanca en banda i ni veu ni escolta ni entén
Cal repensar si realment som els néts i les nétes de les dones-bruixes, és a dir, de les víctimes, o bé del gran gruix social d'acusadores i acusadors
Per a alguns catalans, sembla que la llibertat d’expressió de Pilar Rahola sigui més important que la llibertat de viure de tantes i tantes persones assassinades per l’exèrcit israelià
No n’hi haurà prou de fer mobilitzacions per tot el país i en tots els espais de domini de l’estat. Caldrà acompanyar-les d’estructures de contrapoder enfront del poder establert
La llibreria barcelonina és un espai amb ànima pròpia, on els llibres són alhora tresors i jardins, finestres obertes i ganivets esmolats
El #notallmen però #alwaysmen també és aplicable a aquesta categoria de conyetes, que cadascú en tregui les pròpies conclusions
Per a tots, el temps s'atura de cop a la sala d'espera i tatua la incògnita en els rostres de la gent
Les artistes del còmic i la narració gràfica aixequen el llistó
L'acudit de Joel Díaz sobre la paraula ‘violant’ i els límits de l’humor
«Les cançons d’Ilse Weber van ajudar a molts reclusos a conservar les ganes de viure malgrat l’horror del camp.»
Tenim una classe política tan mediocre que veu totes les crítiques com una amenaça a la supervivència
Qualsevol home, sense que hagi de ser necessàriament un depravat, un psicòpata o un tarat mental, pot ser violador
Aquesta barreja d'ira, i de desconcert, i de temor també, troba canal d'expressió en el creixent (però no inevitable) populisme d'extrema dreta
No permetrem que es manipule la memòria dels qui van lluitar per la nostra llibertat ni que s’equiparen les víctimes amb els botxins
Les dones han conquerit moltes fites emancipatòries, però davant de la crida del cuidar, el xantatge emocional i la culpa continuen intactes
Així com hi ha memòries reencarnades en bar o en ball, també hi ha memòries reencarnades en buit, en absència d'acció, i això també explica moltes coses