El president Mas, en perspectiva
Escoltant ahir Artur Mas, costava de no pensar quin actiu tan gran va perdre el moviment, tot el moviment, no tan sols aquest partit o aquell, bàsicament per les obsessions ideològiques de la nostra esquerra
Hi ha un ambient que és tot ell com un personatge, un silenci que és un paisatge, l’ambient parla, el silenci es veu
Els referents ens defineixen, però els no referents també: llegir en la teva llengua de creació la mena de literatura que vols escriure hauria de ser imprescindible
El nom de Cecilia Payne es diu massa poc, per la immensitat del seu descobriment: de què són fetes les estrelles!
Lispector deia que no havia llegit Woolf i és mentida
Ephron i Dickinson no parlen entre elles, si mai hi pot haver un diàleg entre aquestes dues autores serà gràcies a qui les llegeixi
Un llibre de Virginia Woolf. Un altre?, direu alguns. I no us hauria de contestar, perquè, aviam, el mercat està saturat de repeticions, i publicar Woolf per terra, mar i aire no serà mai repetir-se
Escriure després de Woolf és construir aquesta nova posició, d’alguna manera, i és el que fa Lispector i que costa tant d’explicar perquè és entrar-hi quan t’enxampa amb la guàrdia baixa
Els únics que tenien el privilegi de poder decidir si s’amagaven o no eren els escriptors, les escriptores més aviat eren amagades, en passiva
Una senyora que torna a casa, després d’un munt d’anys d’haver trencat tots els vincles familiars, perquè s’ha mort sa mare. Quants llibres s’han escrit amb aquest punt de partida? Molts. Ens en calia un altre? No. Però Canelles fa una altra cosa
Heu vist mai una pàgina plena de crispetes? I de celles? I de llàgrimes? I d’orina? Sabeu que es pot dibuixar la mel? La tinta? El carbó? La rosada? I el festeig? I l’amor? I la por?
És dient “literatura adulta” que m’adono de l’absurditat de dir “literatura infantil”
La peça. La peça, Roger! La peça t’acull, la peça et segresta, la peça t’immobilitza alhora que tot el teu dedins balla espiritualment
És un aviam-què-s’hi-pot-fer que em dic a mi mateixa quan obro el llibre llegit davant de la pàgina en blanc de l’article de la setmana. Això és el que faig jo
Les flors decoren, distreuen i també amaguen el que passa dins de la casa. L’àvia es refugia en les flors, la filla les odia i les enveja, la néta sap veure què amaguen les flors, sap veure que les flors amaguen alguna cosa
Cent pàgines menys tindria el llibre si algú l’hagués editat, però alhora, llegir-lo en format esborrany és gairebé epifànic. Si l’entrevistador repeteix una pregunta, l’entrevistat en repeteix la resposta. A estones sembla un combat
Pot ser que el lector arrufi el nas davant de tantes cometes, tantes dates, tant d’exili, tanta història i es pensi que aquest llibre no li interessa, així que vull insistir en el que per a mi han estat els dos reclams a l’hora de llegir Poblet: el gènere de la crònica i el sentit de l’humor
Crec en la memòria dels edificis. Via Laietana 43, l’edifici, si pogués parlar... A Torturades “només” s’hi recullen 22 casos, però allà s’hi va torturar (i s’hi tortura) molta més gent
Tu no llegies ficció i ara n’ets un personatge. Ja t’ho he dit, aquests dies, uns quants cops, que sortim en un llibre. Bé, hi surts tu i jo t’acompanyo des d’una nota a peu de pàgina
Desconfio dels que saben què escriuen ja des del principi, dels que ho tenen tot clar d’entrada: llavors per què escriuen?
Pots enrocar-te en el teu any de naixement i la teva cronologia personal o pots intentar trenar la teva línia de vida amb la dels que et precedeixen i els que vénen darrere teu, tu tries
Escriure ja és assumir riscos, crear sempre és un acte de valentia, és creure que el que sortirà del teu cap, de les teves mans, pot interessar a algú, si això no és ser valenta, digueu-me què ho és
Mireu quin paper podem tenir escrivint: la responsabilitat de fer pensar la gent, de fer avançar la ciència i d’acompanyar les generacions futures en un món cada vegada més... distòpic perquè no vam fer cas als científics
Si no preguntes, no tens respostes, i si no tens respostes, pots viure en el dubte
La literatura catalana fa goig, té salut, té públic, és llegida, escoltada, publicada i tornada a publicar
«Em fa l’efecte que Batet, amb els seus llibres, s’ha proposat de fer un mapa d’Europa narrat —ho he pensat ara, en ajuntar tot el que ha escrit en disset anys: sis novel·les, un recull de contes i un assaig.»
És impossible explicar aquest llibre, i per això ho intento
Voldré la meva dosi de comèdia: és aquí que fan llibres? I si us plau que diguin que sí
Catorze anys i anar canviant de casa cada dos per tres perquè t’apugen el lloguer, perquè s’acaba el contracte i no te’l renoven, perquè et desnonen
Miralles ha estat catorze anys escrivint 'Triomfador', i això es nota i s’agraeix, sobretot l’esforç o més ben dit la decisió de posar-hi la distància de la ficció, de no haver caigut en el parany de l’autoficció
He traduït 7 llibres i n’he corregit 87. Sumats als 99 llegits, fan un total de 193 llibres llegits
Si diuen conyac, penso en ella. Només si diuen conyac. Ella, la meva primera mort. Sense plors
M’agraden els relats nadalencs que no són una exaltació de Nadal però tampoc se’l carreguen, que es belluguen en la zona dels grisos, que és per on solem moure’ns tots plegats
La novel·la és el que més interessa, els joves no guanyen premis, les dones en guanyen pocs, la poesia i la literatura infantil són les menys valorades
Mentre escric això em vénen al cap tots els llibres de gent guarida-però-no-lletraferida que he arribat a corregir... Històries de superació amb tota la bona intenció del món però il·legibles
La veritat sencera, endreçada, completa, no es pot capturar, no es pot escriure, no ho pot fer ningú, ni una càmera, ni una gravadora, i molt menys una novel·la
No podeu fer que els vostres fills siguin lectors perquè no depèn de vosaltres
Hem d’escriure el que no sabem escriure, que si ja ho sabem escriure, no interessa, perquè no hi ha repte, no hi ha territori per explorar, no hi ha buits per omplir
Hem avançat poc encara que de vegades ens enceguem i ens faci l’efecte que es publiquen moltes dones i fins i tot ho tractem de moda o de tendència
Living in exile, she insists that Russians and Putin are not the same
Enguany el premi fa tretze anys i alhora se celebra el centenari del PEN Català