La crida de l’Assemblea
És positiu en aquest moment de desconcert que el personal recorde algunes de les qüestions bàsiques –les més bàsiques, de fet– que ens han mogut a proposar la independència
«La persecució del groc ens torna als fets posteriors a la caiguda de Barcelona el 1714. La repressió del llaç vincula doncs generacions de catalans a la distància de tres segles i dóna consistència històrica a la reivindicació actual»
'Caldria, doncs, prendre consciència de la importància no sols dels objectius sinó sobre tot del ritme dels canvis, i del perill de l'asincronisme.'
'L'equilibri mundial trontolla, i noves o velles formes de domini aixequen el cap'
«La FAES d’Aznar va programar una estratègia de modificació de la finestra emprant tots els recursos de l’estat espanyol, inclosos els mitjans de comunicació»
«Hi ha cap manera que guanyi tothom? El dilema no es resol demanant confiança (una petició absurda) sinó produint-la a partir dels mateixos interessos egoistes que motiven la deslleialtat»
«La història de tota religió és la història de la consolidació d'una comunitat, i una comunitat existeix per oposició a unes altres»
«Si esgrimir la cultura com a eix d'una política no es percep com la provocació que de fet és, això és perquè ningú, ni els més incultes, no gosaria oposar-s'hi en les actuals circumstàncies»
«Som on érem. En l'oferta unilateral (aquesta sí) de diàleg. És cert que el president Torra, a qui cal reconèixer una enorme capacitat per a suportar el foc creuat, ha precisat que no és diàleg que cal, sinó negociació»
«Des de l'octubre del 2017 s'ha procedit gradualment i de manera planificada a desarmar els dos milions i escaig de partisans de la república»
«No és pas la neutralització dels orígens en una societat compartida el que ens proposa Domènech amb la seva retòrica de les dues nacions. És la tirania dels llaços ètnics amb l'estat»
«Cal tenir-ho clar: la República es guanyà l'1 d'octubre a les urnes i es perdé el 10 als despatxos»
«Per molts anys, Jordi, aquesta fermesa, i per cap més any la vostra presó ni la vida de l'estat que la perpetra!»
«L'ampliació de la majoria independentista sols s'aconseguirà insistint tenaçment a revalidar la República»
«La petulància i el desafiament envers la sala caracteritzaren la intervenció de Vidal-Folch, en contrast amb el to planer, humor i sentit comú de Puigdemont»
«Sols resta la fugida endavant, i tant si guanya l'opció més digna com si triomfa la més conservadora, els costos seran elevats, a més curt termini en l'una, a més llarg en l'altra»
«Múrcia ja no és un referent de trencadissa a Catalunya i ha calgut inventar-se una província inexistent per referenciar una falsa nostàlgia fruit del ressentiment de la pròpia diferència»
«El procés català ha deixat pas a un procés contra Catalunya, amb una reactivació de la violència policíaca i judicial com no s'havia vist des del franquisme»
«Cada vegada que Catalunya se sent amb forces per a intentar-ho, la reacció de l’estat arrossega Espanya cap a la dictadura»
«Violence eventually runs out of steam when its only driving force is violence itself. When it peaks, it implodes, demoralising its advocates»
«La violència acaba exhaurint-se quan no té cap altre motor que ella mateixa. Quan arriba al seu màxim grau, fa implosió, desmoralitzant els seus partidaris»
«L'estat ara sap que l'independentisme no està preparat per a suportar la violència i que, amb la seva memòria d'elefant, serà fàcil d'induir-lo a acatar tot allò que calgui i a derivar la frustració cap a la lluita interna per les engrunes de poder autonòmic»
«Catalunya sols té dues cartes bones: la declaració d'independència a tots els efectes i el trastorn econòmic que atemoreix Europa pels efectes sobre la prima espanyola, l'estabilitat de l'euro i la generalització de la crisi a l'eurozona»
«Sense aquesta CUP que vénen a ser els puritans de la independència, podria passar que no la veiéssim prendre vida»
«Aquells que, de Catalunya estant, fan els ulls grossos a la repressió o la victoregen són mentalitats acriaturades per anys de servitud i dependència»
«Des del moment que l'Ara va considerar necessari explicar-se als lectors, ja sabia l'efecte que causaria la seva argumentació política»