No, president Pujol
Forma part de la bona educació respectar els grans i agrair-los la feina feta, però això no pot ser contradictori amb la crítica política
«Vox és una vella, coneguda, olor. És el retorn d'allò no reprimit, l'autoritarisme que feia xup-xup com un brou tòxic sense sobreeixir mentre tot semblava lligat i ben lligat»
«La dificultat i el drama de la política rau en la tria dels mitjans i en la fidelitat als fins. De vegades no es tenen els mitjans i de vegades els mitjans han esdevingut autotèlics i s'han cruspit els fins»
«No hi ha cap més secret en la tensió entre principis i responsabilitats que afecta la política d'un PSC que aspira a concentrar els vots de l'espanyolisme a Catalunya»
El cas Trump permet de copsar les dificultats que, tard o d’hora, acaba tenint qui, per ambició o per megalomania, s’enfronta a les institucions dels Estats Units
«L'independentisme no és més fort que la seva convicció, ni ha superat l'angoixa d'aquell dia d'octubre que ho canvià tot»
«Sols portant la força moral fins a les darreres conseqüències aquest país podrà acabalar la força política necessària per a capgirar la situació»
«Sánchez no és pas menys responsable de la violència que qualsevol dels policies que l'executen. Ho és molt més»
«Parlant amb rigor, el nacionalisme és sobirania popular. Per això apareix històricament a l'època de les revolucions i s'estableix paradigmàticament amb la francesa»
«L'element més estimulant de la manifestació del dia 26 era veure nens aprenent les beceroles de la reivindicació»
«Amb la seva negligència, Sánchez destrueix la possibilitat d'encetar l'obligat diàleg entre institucions. I ho fa de la manera més estúpida»
«L'autogovern i l'autodeterminació són al carrer amb la gent que avui s'enfronta a la violència de la 'pròpia' policia i demà, per lògica conseqüència, s'enfrontarà al 'propi' govern, si continua encallat en la por i la paràlisi»
“Durant segles el sistema penal l'han administrat malfactors, sense que cap purga impedís de reconstituir periòdicament el defecte d'origen.”
«Si Espanya fos la societat que s'imagina que és, la simple presència de criteri originaria una crisi de vocacions periodístiques sense precedents»
«Si el poder s'instal·la als llocs comuns de la correcció política abstracta, la resistència ha de ressituar-lo tossudament en l'anècdota concreta»
«L'independentisme és un perill per a l'estat espanyol, de la mateixa manera que Sòcrates esdevingué un perill anorreant el prestigi de les figures públiques a la polis d'Atenes»
«Una vegada copsats els límits propis, la unitat d'estratègia s'imposa amb la unitat dels fins. És quan falla aquesta unitat transcendent, o quan és merament retòrica, que la unitat immanent d'acció es dissol en una substància amorfa»
«Invocar el diàleg ja sols serveix per a quedar bé a ulls dels qui miren d’esquitllentes, dels qui miren sense veure-hi i sense voler-hi veure»
La duresa pètria dissimula el buit cordial d'un estat corcat
«El dilema de l’independentisme consisteix a avançar a la fase següent, hongkonguesa, de la resistència activa o bé renunciar fins i tot a la resistència passiva, manifesta en el simbolisme dels llaços grocs i accions de suport als presos polítics»
«Darrerament s’ha utilitzat la natural i imprescindible compassió pels presos per intentar crear un cordó sanitari entre ells i la crítica de la seva actuació política»
«L'independentisme està tan corcat pel partidisme que és impossible estudiar-ne els moviments sense que algú detecti mòbils d'afinitat amb una tendència o una altra»
«El gest de Junts per Catalunya és simptomàtic d'una derrota espiritual, i no sols política, d'enorme importància. És la conseqüència fatal d'una descreença que ja s'amagava sota l'aparent coordinació de Junts pel Sí i que s'ha anat destapant a còpia de revelacions»
«El terror d'admetre cap retret contra un símbol de la colonització els porta a embolicar-lo amb la cel·lofana de la correcció política»
«La famosa meitat independentista considera més penós i arriscat parlar la llengua colonitzada que no pas organitzar esplèndides manifestacions, portar llaços grocs a la solapa o fins i tot enfrontar-se a les porres de l'estat»
«Sucumbint a la por, i en conseqüència a l'oportunisme, l'independentisme institucional bascula impúdicament cap a la conformitat amb els designis de l'estat»