“L’estaca” i Timothy Garton Ash
El llibre que ha escrit Timothy Garton Ash, segur que involuntàriament, retrata molt bé la posició marginal d'Espanya dins Europa i l'europeisme
«La litúrgia del president espanyol a Cotlliure, a més de banal, fou insensible. Insensible i unilateral, gairebé un escarni»
«Les institucions tenen vida pròpia i els rituals uns protocols que s'imposen als actors i determinen el desenllaç. Els jutges, els fiscals i els polítics que els nomenen; les elits de l'estat, en definitiva, en són mantenidors»
«La rara unanimitat amb què a Espanya, d'ençà del 27 d'octubre de 2017, s'accepta la regressió dels drets i les llibertats demostra que els espanyols han deixat de pensar»
«Espanya ha exhaurit tots els seus recursos de persuasió. No té cap projecte per a Catalunya que no passi per la coacció i la violència»
«Sòcrates no va pas refusar la llibertat per responsabilitat envers els seus conciutadans. Va fer-ho perquè per a ell, amb una espectacular radicalitat desconeguda dels pragmàtics, la llibertat consistia a obeir íntegrament les lleis d'Atenes»
«La crisi catalana ha obert en canal l'estat i la podridura és ben a la vista»
«A Catalunya els polítics s’esveren, amb aquest debat. Els fa nosa. Els angoixa. I intenten matar-lo, cedint a les pressions de l’irredemptisme espanyol que de l’idioma en fa un cavall de Troia»
«Atribuir a Trump el reviscolament del feixisme és com identificar la revolució amb la roba de feina militar i les boines, sols perquè el Che en portava»
«'No és en les xifres sinó en la unitat que rau la nostra gran força'. Aquest ha estat sempre el secret de l’èxit dels moviments d’alliberament.»
«No és la cultura, que demostra l’existència d’una nació, sinó l’efectivitat de la nació, que fa evident la cultura»
«Sota el paraigua d'un pretès esquerranisme de tradició llibertària, hi entra tot, des d'acusar l'ANC de ser una operació subvencionada i pseudo-democràtica, passant per la dubtosa afirmació que l'independentisme és exclusivament de matriu catalanoparlant i xenofòbica, fins a denunciar la voluntat de votar com una estratègia antidemocràtica»
«És curiós com els estats europeus, preocupats pel retorn del fet nacional reprimit en una Unió encallada econòmicament i incapaç de viure a l'altura dels ideals proclamats, recuperen termes desacreditats per a conjurar homeopàticament el perill»
«Massa feble per a resistir una topada frontal, l’independentisme sols pot vèncer encoratjant la tendència de l’estat a la repressió, avivant la seva pulsió de mort i animant-lo en la seva dèria autodestructiva»
«Dit gràficament: avui Puigdemont, exiliat a Bèlgica i gairebé extradit per Alemanya (sortosament hi faltà la Gestapo, per a desesperació de Llarena i de Ciutadans) es troba figurativament més a prop de Macià i de Companys que no pas ningú d'ERC»
«Torra encara ha de veure la seva autoritat qüestionada pels oportunistes que, amb l'excusa de posar senderi a l'independentisme, treballen com formigues per derrotar-lo»
«La crida de Torra a marxar pels drets civils, l'encoratjament dels CDR i, en definitiva, l'apel·lació a l'eslògan 'els carrers sempre seran nostres' delaten la impotència del govern»
«Ja comença a ser hora d'admetre que el talent, com l'esperit, bufa on li plau, i a priori ningú no és capaç de dir si l'excel·lència serà masculina o femenina»
«En honor de Carson s'ha de dir que, una vegada informat de la maniobra d'El Confidencial, va tenir l'honradesa de protestar al seu bloc per l'abús comès, precisant les seves posicions de manera impecable»
«La persecució del groc ens torna als fets posteriors a la caiguda de Barcelona el 1714. La repressió del llaç vincula doncs generacions de catalans a la distància de tres segles i dóna consistència històrica a la reivindicació actual»
'Caldria, doncs, prendre consciència de la importància no sols dels objectius sinó sobre tot del ritme dels canvis, i del perill de l'asincronisme.'
'L'equilibri mundial trontolla, i noves o velles formes de domini aixequen el cap'
«La FAES d’Aznar va programar una estratègia de modificació de la finestra emprant tots els recursos de l’estat espanyol, inclosos els mitjans de comunicació»
«Hi ha cap manera que guanyi tothom? El dilema no es resol demanant confiança (una petició absurda) sinó produint-la a partir dels mateixos interessos egoistes que motiven la deslleialtat»
«La història de tota religió és la història de la consolidació d'una comunitat, i una comunitat existeix per oposició a unes altres»
«Si esgrimir la cultura com a eix d'una política no es percep com la provocació que de fet és, això és perquè ningú, ni els més incultes, no gosaria oposar-s'hi en les actuals circumstàncies»