Per un Consell Nacional de la Independència

«Imagino un Consell Nacional de la Independència que aplegaria representants del govern, dels grups parlamentaris i dels partits independentistes, del Consell Assessor per a la Transició Nacional, de l'ANC, d'Òmnium Cultural i de l'AMI»

L'error monumental de l'espanyolisme pro-taurí

«El Partit Animalista Contra el Maltractament Animal és un partit d'àmbit espanyol i, encara que no ho diguin enlloc, no és gaire difícil de veure-hi un toc espanyolista»

El Quebec i la santa paciència

«El seu pla d'accés a la plena sobirania del Quebec té un aire una mica desagradable de gimcana electoral»

El perdó demanat als càtars

«Té sentit, doncs, demanar perdó per un crim comès fa vuit segles si el dolor, des de fa vuit segles, perdura»

Estelades a Perpinyà

«Sento un malestar a davant d'aquest moviment a favor d'un nom perquè, a l'hora de la veritat, és a dir a l'hora de confegir les regions, gairebé ningú no va protestar pel fet que fossin dissenyades des d'un ministeri parisenc»

El destí d'una llengua entre Waterloo i Verdun (i 2)

«Fins i tot el modest poble d'Orellà, al Conflent, va tenir l'amarg privilegi de ser el municipi francès amb el més alt percentatge de víctimes: el 30% de la seva població total va morir a la guerra»

El destí d'una llengua entre Waterloo i Verdun (1)

«Catalunya Nord, durant les guerres napoleòniques –i ja abans, durant les anomenades guerres revolucionàries–, va ser el territori de tot França en què hi va haver el percentatge més alt de deserció»

Espa... què?

«M'he limitat a saber què passava aquests últims dies de campanya electoral a través del que en deien a París. I no en deien, gairebé, res»

Del cop de falç a la CUP en fals

«El psicòleg James Stoner va demostrar que els grups solen prendre decisions més radicals que les que prendrien les persones que integren aquests grups»

De Tortosa i del conformisme històric

«Més enllà del que passi ara amb el monument, em sembla, humilment, que aquest episodi tortosí pot donar alguna pista interessant sobre la història de les mentalitats aplicada a Catalunya»

La mecànica d'un tercer referèndum al Quebec: oli o sorra

'Els ideòlegs independentistes han escollit la paraula convergència per a descriure el que hauria de ser l'estratègia capaç de portar a una nova victòria electoral independentista'

Franco condecorat per França

I la meva 'regió' s'anomena...

«Quina proposta guanyarà la consulta? Si hagués d'apostar, diria que veig com a probable la victòria de 'Languedoc-Pyrénées'. És un nom format amb una part dels noms de les dues antigues regions i, per tant, ja té un caire familiar»

Vegetarians, a l'atac!

«La iniciativa de l'Ajuntament de Barcelona de proclamar-se 'veg-friendly' és important i hauria de ser generalitzada a tot Catalunya»

Enquestes lingüístiques i realitats cruels

«A vegades, saber parlar català no implica parlar català»

Desdonanatgem-nos a favor de les dones

«Si es parla de 'homenatge' per honorar un home i de 'donanatge' per honorar una dona, quina paraula caldrà fer servir per honorar persones considerades legalment de sexe neutre en certs països?»

Contra la momificació ortogràfica

El Front National i la França de sempre

«Em confesso esgotat. Esgotat d'haver d'aliar-me amb gent d'esquerra i de dreta que rebutja l'extremisme del Front National però accepta i, molt sovint, aplaudeix l'uniformisme territorial, cultural i lingüístic francès»

Viure al nord de la frontera... d'internet

Hi ha programes de TV3 que no es poden veure a Catalunya Nord, pels 'drets d'emissió'

El Puigdemont que conec

Setanta-dos servidors del poble

França, entre espiral autoritària i fantasma de la igualtat

L'agulla d'estendre com a eina d'investidura d'un president

El Quebec: vint anys de remordiments

Quan el senat francès remata les llengües minoritàries

Per una llista de Junts pel Sí a les eleccions espanyoles

Calvinisme (de la CUP) i redempció (de Mas)

Aquest 'ara no toca' de Catalunya Sí que es Pot

Parlem amb la gent que no parla català

L'escepticisme jacobí lleument esquerdat

Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys