Per: Joan-Lluís Lluís


Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb. Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.


Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb. Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.

Fes-te subscriptor de VilaWeb
Em sembla una notícia excel·lent que hi hagi una llista catalana federalista a les eleccions espanyoles, emanació de Barcelona en Comú. Federalista i partidària del dret de decidir. Em sembla excel·lent en la mesura que el no granític a un referèndum pactat, votat per les corts espanyoles el 8 d’abril de 2014, no va ser suficient per a convèncer tothom que un referèndum acordat amb Espanya és impossible. Necessiten provar-ho de nou abans de rendir-se a l’evidència que, amb Espanya, sigui qui sigui el proper president de govern, l’única alternativa possible per a Catalunya és independència o anihilació.
I per això mateix em sembla una necessitat absoluta que Junts pel Sí concorri també a aquestes eleccions. I que hi concorri, tant com sigui possible, seguint una fórmula que s’assembli bastant a la que li va valdre la victòria a Catalunya. Si més no, amb una fórmula que eviti que CDC i ERC es trobin de sobte havent de competir de nou l’una contra l’altra. Això que aquests dos partits construeixen a Catalunya és massa important per a permetre’s el luxe de tornar ja al joc de les crítiques mútues, inevitables en temps electorals.
En realitat, com bastants catalans, m’encantaria que l’independentisme català prescindís de participar a les eleccions espanyoles, considerades ja com a estrangeres i sense substància pel que fa a Catalunya. Malauradament, encara és massa aviat. És massa aviat perquè l’absència de l’independentisme faria que federalisme i unionisme fossin les dues úniques opcions a concórrer-hi i doncs a aprofitar-se dels espais electorals. Tindrien així més possibilitats d’influir les opinions dels electors i, potser, de fer recular una mica l’independentisme. Serien, a més, les dues úniques opcions que representarien Catalunya a Espanya, amb un pes final en escons sobredimensionat pel fet de l’absència del corrent majoritari.
És clar que existeix l’opció de presentar-se, d’intentar obtenir el més gran nombre d’escons possibles i de negar-se a ocupar aquests escons. Allò que els francesos anomenen ‘política de la cadira buida’. Seria espectacular, sense cap dubte, però seria sobretot privar-se d’una oportunitat d’ocupar un espai encara necessari. És evident que l’independentisme encara ha de pencar molt, primer de tot per convèncer més catalans. O sigui que no pot privar-se de cap tribuna, de cap micro, de cap càmera, encara que siguin al cor de l’imperi. O justament per això. I també ha d’intensificar la seva feina de cara a la resta del món, per fer més fàcil el reconeixement internacional. Les corts espanyoles, justament, són útils d’aquest doble punt de vista: tornaveu cap a Catalunya i cap al món, incloent-hi Espanya. En definitiva, potser caldria considerar que a partir del 20 de desembre les corts seran la principal tribuna estrangera des de la qual Catalunya podrà fer conèixer la seva existència i el seu projecte.
I per a aquells que aquesta presència catalana a Espanya pot incomodar, aquells que delegen fruir d’algun acte trencador, que pensin que quan Catalunya hagi proclamat la independència els diputats independentistes a les corts podran abandonar el seu escó i tornar plegats a casa. Seria una imatge molt potent. A més, podria ser que aquell dia una part notable dels diputats catalans federalistes, havent-se convençut finalment de la impossibilitat de negociar res amb cap parlament espanyol, els acompanyessin i tornessin a Catalunya per reforçar-la des de la independència construïda en comú.
S'ha afegit la noticia a Favorits