Fes-te subscriptor de VilaWeb

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros el mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n'hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots? Fes-te'n subscriptor ací.

El senat francès va enterrar ahir la possibilitat que França ratifiqués la Carta Europa de les Llengües Regionals o Minoritàries. Els senadors no van haver de votar ni sobre el fons de la qüestió: la majoria conservadora del senat va adoptar una ‘qüestió prèvia’ que posa un punt final al procés de ratificació. La qüestió prèvia és un mecanisme que permet que abans mateix de votar un text es voti sobre l’oportunitat de sotmetre’l al vot. Una mena d’esmena a la totalitat. Amb l’adopció d’aquesta qüestió prèvia, per cent vuitanta vots a favor i cent cinquanta-cinc en contra, la dreta ha volgut donar una bufetada a François Hollande. Les llengües dites regionals han estat, en aquesta ocasió, un simple pretext. Una escaramussa guanyada contra el president de la República per aplanar una mica més el terreny a la reconquesta del poder iniciada per Nicolas Sarkozy.

Evidentment, els arguments esgrimits van ser els de sempre, pouats en el manual del jacobí ordinari, i que es podrien resumir en una mena d’espiral absurda i sense fi: la carta és contrària a la constitució, i per tant, no es pot modificar la constitució per ratificar la carta perquè la carta és contrària a la constitució… Els seus oposants, és clar, eren gairebé tots parlants d’una de les llengües que la Carta, potser, hauria pogut salvar: ‘La ratificació no presenta cap caràcter d’urgència’, va dir un senador occità sense riure, mentre que un alsacià alabava la seva llengua ‘truculenta i saborosa’ que dóna als seus parlants ‘vuitanta maneres per dir compliments a una dona’. I tot seguit feia caure la fulla de la guillotina sobre el futur d’aquesta llengua que pretenia estimar.

François Hollande ha perdut perquè ha fet tard. Quan va ser elegit, el 2012, havia inclòs la ratificació entre les seves promeses electorals però, com ho va afirmar un setmanari militant jacobí, Marianne, es va tractar d’una ‘promesa que va tenir raó de no complir’, atès que aparentment posava en perill la unitat de la república i del poble francès. Hollande, però, va haver de desenterrar la seva promesa arran d’aldarulls socials a Bretanya però, en aquell moment, el senat, que era d’esquerra el 2012, havia passat a tenir una majoria conservadora. Els representants de la dreta, modestos en aquesta victòria, han anunciat voler fer adoptar una llei general sobre l’ús de les llengües regionals, que en permeti el desenvolupament en un marc específicament francès, sense relació amb cap carta internacional. Exactament el que havia promès Sarkozy el 2007 i que no va complir mai. Ja ho va dir un ministre francès: en política les promeses comprometen només aquells que se les creuen.

O sigui que, amb Hollande, hi han perdut totes les llengües. I molt més les llengües que Hollande, és clar. Aquest vot és un escarment per a l’únic president francès que finalment haurà pres la decisió de tirar endavant la ratificació, però sobretot és un escarment que el seu successor recordarà. I el successor del seu successor. I boig serà qui vulgui tornar a cremar-se els dits amb aquesta qüestió. Molt millor deixar actuar la llei biològica: d’aquí a vint anys o trenta anys en quedaran tan pocs parlants que ja ningú no pensarà seriosament que aquestes llengües s’hagin de protegir, i menys de promoure. Oh, que cansat estic d’aquesta arnada, putrefacta i rovellada república francesa que alguns encara gosen pretendre que és la meva pàtria.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any
120€/any
Si encara vols ajudar-nos més, pots fer-te'n com a Protector.

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.