Les opcions dels independentistes nord-catalans són ben magres, en les eleccions presidencials de diumenge. O magres o, ben mirat, inexistents. Tan sols resta el vot estratègic per a afavorir candidats que puguin ser un mal menor. Tot plegat, és clar, des d’una perspectiva sobiranista. L’única opció seria votar tan sols en clau ideològica en un eix dreta-esquerra, modernització-estancament o canvi-conservació i prescindir d’una mirada catalana. Però l’independentisme nord-català no és pas diferent del de la resta de Països Catalans i, per tant, recela dels paranys i de les trampes dels vots útils i dels candidats menys dolents. N’hem parlat amb Dolors Serra, del Casal de Perpinyà; Hervé Pi, coordinador de l’ANC a Catalunya Nord; Alícia Ey, consellera municipal de Banyuls dels Aspres i membre d’ERC; i Pere Manzanares, d’Òmnium Cultural.

Quatre candidats amb possibilitats
Tres dies abans de la primera tanda de votació, quatre candidats arriben amb opcions de passar a la segona volta, si ens fiem dels sondatges. Emmanuel Macron, la sorpresa política de l’estat francès, impulsor del moviment socioliberal En Marxa l’agost del 2016, després d’haver exercit dos anys de ministre d’Economia del govern de Manuel Valls. Marine Le Pen, l’eterna candidata presidencial de l’ultradretà Front National. François Fillon, candidat dels republicans –la dreta– i encausat en un cas de desviament de fons públics i apropiació indeguda enmig de la campanya presidencial. I Jean-Luc Mélenchon, candidat de França Insubmisa, la marca del Partit de l’Esquerra que aplega els qui hi ha a l’esquerra del Partit Socialista. I és aquest últim partit que ha sortit més malparat de l’elecció del candidat Benoît Hamon, que va desbancar Manuel Valls en les primàries del partit. Els sondatges situen Hamon en una cinquena posició allunyada dels quatre candidats precedents.

Més enllà d’aquests quatre (o cinc) noms, les opcions de qualsevol candidat són inexistents. De fet, el que té més bones perspectives en els sondatges és el gaullista Nicolas Dupont-Aignan, de ‘Debout la France’, amb un màxim del 4% dels vots. Amb tot, els sondatges situen gairebé sempre Macron al capdavant i Le Pen en segona posició. Els dos primers passaran a una segona tanda el 7 de maig.

Sense candidats en clau nacional
En vista d’aquest panorama, Dolors Serra, membre del Casal de Perpinyà, explica que en clau de país no hi ha cap opció per als independentistes nord-catalans. Un candidat independentista és evident que no hi és i, de fet, no tindria cap sentit. Però tampoc no hi ha cap sensibilitat per al reconeixement de la diversitat o la plurinacionalitat de l’estat francès de cap dels candidats amb opcions. Serra explica que el candidat Phillipe Potou, del Nou Partit Anticapitalista (NPA), és l’únic que fa un discurs sobre el paper de respecte als drets dels pobles. ‘Però pensen bàsicament en els pobles llunyans i no en els que vivim dins l’estat francès’, matisa l’activista independentista nord-catalana.

El coordinador de l’ANC a Catalunya Nord, Hervé Pi, referma l’opinió de Serra: ‘No hi ha cap opció de vot per als independentistes. No hi ha cap candidat que es defineixi en el respecte dels drets dels pobles. Quan Macron ha dit que s’havia actuat malament en les colònies exteriors, tothom se li ha tirat al damunt i ha hagut de desdir-se’n. En la qüestió nacional, no veig cap diferència de l’un extrem a l’altre de l’eix esquerra-dreta.’

Alícia Ey, consellera municipal de Banyuls dels Aspres i membre d’ERC, coincideix amb les altres opinions: ‘No hi ha cap candidat sensible a les nostres necessitats o aspiracions.’ Amb tot, Ey considera que cal anar a votar perquè els altres no decideixin pels sobiranistes. Per això afirma que farà un vot clarament ideològic a favor de l’extrema esquerra. Reconeix que aquesta opció tampoc no té una mirada diferent i que és tan centralista com la resta, però no considera l’opció de l’abstenció.

Pere Manzanares, d’Òmnium Cultural de Catalunya Nord, comença contextualitzant la dimensió dels catalans en l’estat francès: ‘En aquesta elecció, el vot d’un català té una importància pràcticament inexistent. El conjunt de la població de Catalunya Nord és el 0,7% de l’estat francès. Per tant, la capacitat d’incidència dels catalanistes, i encara més dels independentistes, és nul·la.’ A més, Manzanares explica que els problemes que preocupen el sobiranisme nord-català no han entrat mai en els programes electorals dels candidats a les eleccions presidencials. ‘I encara menys aquesta vegada’, afegeix. ‘Com a independentista o com a catalanista, aquesta elecció no té gens de transcendència’, conclou.

Amb tot, Manzanares creu que el sobiranisme s’expressarà en quatre direccions diferents: l’abstenció, el vot ideològic per l’NPA, el vot de renovació per Macron i un vot més sentimental per Hamon, que és casat amb una nord-catalana i que és l’únic que ha parlat dels pobles de l’estat en el debat televisat.

Jacobins i xovinistes
El respecte al dret dels pobles o alguna forma de plurinacionalitat per a l’estat no formen part dels plans dels candidats. Si cap candidat proposa aquesta mena de coses, és fulminat automàticament pels altres i es posa en dubte la seva lleialtat a la república. Això mateix passa quan es parla de les llengües. ‘Hi ha la idea que proposar la qüestió de les llengües dels pobles pot fer perillar la unitat nacional francesa’, explica Hervé Pi. ‘En aquest sentit, hi ha un discurs que associa la llengua francesa amb la llengua de la llibertat i de la grandesa i del progrés’, afegeix Dolors Serra. ‘En aquesta qüestió, el discurs d’extrema dreta de Le Pen i l’esquerra de Mélenchon és exactament el mateix’, diu Pere Manzanares, que afegeix: ‘Hi ha una oposició frontal dels candidats dels extrems contra la llengua catalana i les altres llengües minoritzades de l’estat. Són jacobins i xovinistes.’

Una enquesta sobre la llengua
La Xarxa Europea per la Igualtat Lingüística (ELEN) ha fet una enquesta als candidats sobre la seva posició en relació amb el respecte i la preservació de les llengües de l’estat francès. Tan sols n’han donat resposta Macron (En Marxa), Hamon (socialista) i Poutou (anticapitalista). Aquest últim, sense opcions de passar a la segona tanda, és qui ha dit que estava d’acord a protegir ‘els drets lingüístics i culturals en els diferents territoris de la metròpoli i d’ultramar’, que és allò que demanava ELEN. Hamon i Macron es comprometen a ratificar la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries. A més, Macron diu que caldrà augmentar les vies d’expressió de les identitats regionals i que garantirà l’aprenentatge de les llengües i les cultures a les escoles públiques.

Vot de concentració contra Le Pen?
La qüestió és també si el catalanisme o el sobiranisme nord-català s’afegirà a una mena de vot útil en la primera tanda o en la segona. Una de les cantarelles d’aquesta campanya és que cal evitar l’avenç de Le Pen cap a l’Elisi. Serra, Pi i Manzanares coincideixen a llevar importància a aquesta qüestió. D’una banda, perquè la diferència entre Marine Le Pen i la majoria dels candidats amb opcions en la qüestió catalana és mínima. Però també perquè cal evitar allò que va passar amb Jaques Chirac, explica Dolors Serra, quan va acaparar el 80% dels vots en una segona tanda contra Jean Marie Le Pen (pare de Marine). ‘El vot de la por contra Le Pen va atorgar una força a Chirac que no era real i que li va donar un poder excessiu’, recorda Serra. La ‘sagrada unió’ contra Le Pen ja funcionarà sense que els catalanistes hagin de votar cap candidat que no està disposat a respectar la identitat catalana, la llengua ni cap mena d’autogovern a Catalunya Nord. Alícia Ey diu que no cal avançar-se ara a fer previsions sobre la segona tanda: ‘Ja es veurà… Tothom diu que seran Le Pen i Macron, però Mélenchon ha pujat molt aquests últims dies. No cal avançar-se.’

Els ulls posats en les legislatives
Hervé Pi també creu que no es pot identificar cap candidat com un mal menor. ‘Això és com comparar entre dues malalties mortals dient que l’una et mata més lentament que l’altra’, apunta Pi. ‘La sacralització del vot és molt forta a l’estat francès’, diu Serra, que considera que els votants dels altres candidats en la primera tanda aniran a votar contra Le Pen a la segona. Finalment, Manzanares insisteix que aquestes no són unes eleccions per als catalanistes o els sobiranistes del nord. L’activista d’Òmnium apunta a les legislatives del juny, quan s’elegiran els diputats de l’Assemblea Nacional francesa. També fa aquesta observació sobre l’interès de les legislatives la consellera municipal de Banyuls dels Aspres. Alícia Ey diu: ‘En aquelles eleccions podrem interpel·lar més clarament els candidats.’ Catalunya Nord hi enviarà quatre diputats i és aquí on es podrà fer un debat sobre la defensa de la identitat, la cultura i la llengua catalanes.

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]