L’Assemblea Nacional Catalana (ANC) ha demanat als partits independentistes que estableixin un ‘consens polític previ’ al referèndum de l’1 d’octubre perquè la independència tiri endavant si obté més vots favorables que no pas contraris, ‘sigui quin sigui el percentatge de participació registrat’. En el document intern de l’ANC, al qual ha tingut accés l’agència Europa Press, l’ANC diu que vol assegurar un consens previ per tal d’evitar un possible boicot dels partits contraris al referèndum: Ciutadans, PP i el PSC. En aquest sentit, l’ANC diu que ‘fer boicot és adulterar l’abstenció i l’ús normal del mètode democràtic’.

La demanda de l’Assemblea pretén deslegitimar l’estratègia d’alguns grups, sovint contraris al referèndum, que volen condicionar la validesa de la votació al percentatge de participació. En aquest sentit, l’ANC recorda que, anteriorment, el fet que la participació no arribés al 50% –llindar mínim proposat per alguns sectors– no va condicionar pas l’aprovació, en referèndum, de la constitució europea a l’estat espanyol, amb una participació del 41,77%, ni de l’estatut de Catalunya, que va ser aprovat el 2006, també en referèndum, amb una participació del 49,5%. Però, per què no cal pas un mínim de participació per a legitimar el referèndum de l’1-O?

La Comissió de Venècia, l’òrgan consultiu del Consell d’Europa, en el codi de bones pràctiques sobre els referèndums del 2007 recomana de no estipular cap quòrum de participació mínima ni cap percentatge mínim d’aprovació, perquè això podria afavorir l’abstenció d’aquells contraris a la proposta que se sotmet a votació.

I posa un exemple: ‘Si el 48% és favorable, el 5% contrari i el 47% s’absté, el percentatge opositor podria deixar de participar en la votació per imposar el seu punt de vista, encara que sigui una minoria. A més, la seva absència en la campanya tendeix a fer créixer l’abstenció. Fomentar tant l’abstenció com la imposició del punt de vista d’una minoria no és saludable en una democràcia.’

D’una altra banda, si el referèndum guanya per una majoria insuficient per a arribar al percentatge requerit, es genera una situació política ‘estranya’, ja que ‘la majoria sentirà que ha estat privada de la victòria sense cap raó justa’, diu la Comissió de Venècia.

Llei del referèndum
En aquesta línia, la llei del referèndum, que Junts pel Sí i la CUP van registrar al parlament el 31 de juliol, no preveu cap mínim de participació. No obstant això, l’article 4 del marc legal que ha de donar cobertura a l’1-O sí que estableix que un resultat amb ‘més vots afirmatius que no pas negatius implica la independència de Catalunya’, per la qual cosa n’hi hauria prou que el sí guanyés per un vot. Si això passa, el parlament ‘farà una sessió ordinària per a efectuar la declaració formal de la independència de Catalunya’ en ‘els dos dies següents a la proclamació dels resultats’. En cas que guanyi el no, es convocarien eleccions al Parlament de Catalunya.

Consens entre els membres del govern
En una entrevista a TV3 el 12 de juny, el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i el vice-president, Oriol Junqueras, van expressar unitat pel que fa a la negativa d’establir mínims de participació. ‘Com es guanyen els referèndums en democràcia? –va demanar Puigdemont–. Per un vot. Doncs això farem’. Per la seva banda, Junqueras va recordar que la Comissió de Venècia recomana de ‘no establir cap mínim de participació, perquè això pot incitar al boicot d’una de les parts’. I per deixar clara la determinació del govern a implantar allò que decideixi la majoria dels ciutadans a les urnes, Puigdemont va assegurar que els resultats s’aplicarien ‘siguin quins siguin i digui què digui l’estat’.

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]