Hi ha elements que fan pensar que aquest dissabte Corea del Nord farà una prova nuclear o un llançament de míssils per celebrar l’aniversari del naixement de Kim Il-sung. Això ja ha passat més vegades, però en aquesta ocasió a la Casa Blanca hi ha un Donald Trump que ha canviat de la nit al dia la promesa de no involucrar els Estats Units en conflictes exteriors. Com a part d’aquest canvi, ha ordenat de desplegar-hi una flota encapçalada pel portaavions Carl Vinson i ha dit que respondria amb un atac si Corea del Nord feia detonar una altra bomba atòmica. La tensió a la zona no podria ser més alta i el vice-ministre Han Song Ryol ha respost a Trump dient que Corea del Nord estava preparada per a la guerra ‘si aquest és el camí que trien els americans’.

Donald Trump és imprevisible. Corea del Sud, la Xina, el Japó i Rússia li han demanat que no ataqui Corea del Nord si els Estats Units no són atacats abans. Especialment Corea del Sud i la Xina veuen amb molta preocupació l’escalada de la tensió aquestes últimes hores. El líder nord-coreà, Kim Jong-un, també és imprevisible. Fa cinc anys que és en el poder i en aquest temps ha impulsat el programa nuclear, ha executat el seu oncle i ha mort el seu germanastre en un estrany atemptat. S’atrevirà Trump a atacar un país amb armes nuclears? I quina serà la reacció, si això passa? Què hi ha en joc a Corea del Nord aquestes pròximes hores?

Un ritual militarista
En primer lloc, cal explicar que la raó per la qual els analistes esperen algun gest de Corea del Nord aquest dissabte és ritual. Se celebra el naixement de Kim Il-sung, el fundador de la peculiar dinastia que governa el país. Concretament, fa 105 anys. A manera de ritual, els darrers anys aquesta data ha estat sempre commemorada o bé amb un llançament de míssils de prova o bé amb una explosió nuclear subterrània. Per això s’espera alguna cosa. En un discurs recent, Kim Jong-un va dir que Corea del Nord ja tenia un míssil balístic intercontinental, amb capacitat d’arribar a Europa i els Estats Units. Provar-lo seria un salt endavant enorme per al govern coreà, però els experts creuen poc probable que l’anunci sigui cert i encara menys que tinguin un míssil d’aquestes característiques amb capacitat real d’impactar on ells vulguin.

Si no apareix aquest nou míssil, hi hauria dues opcions possibles. O una prova nuclear subterrània o el llançament de míssils d’abast mitjà sobre el Pacífic. Corea del Nord ja ha fet cinc assaigs nuclears des del 2006, tots condemnats per l’ONU en els termes més durs possibles.

Atacar què?
En el supòsit que acabi passant alguna cosa, caldrà veure quina és la reacció dels Estats Units. Trump ha deixat entendre que atacaria Corea del Nord si hi havia una altra prova nuclear. Però les seves opcions són escasses.

D’una banda, perquè les proves nuclears són subterrànies i, per tant, un atac amb armes convencionals no serviria de gran cosa encara que els emplaçaments dels laboratoris siguin ben coneguts. I un atac preventiu nuclear cau fora dels límits d’allò que ningú no creu que es pugui fer. Seria una bogeria sense comparació possible i portaria el món a una guerra mundial nuclear. Ni Trump sembla capaç de fer una cosa així. Sobretot perquè, en el fons, Trump vol marcar diferències amb Obama i demostrar que ell no tolerarà proves nuclears. Però d’això a anar a una guerra nuclear hi ha molta distància.

És possible un conflicte convencional?
La qüestió, però, és que un conflicte convencional tampoc no és senzill de resoldre. Corea del Nord atacaria immediatament Corea del Sud, que considera que és una part del seu país dominada il·legalment pels Estats Units. Poca gent dubta que en cas de guerra Corea del Sud i els Estats Units guanyarien Corea del Nord. Però el preu seria molt gran.

Especialment, a la capital, Seül. És a tir de canó de Corea del Nord i, de fet, podria ser bombardada sense haver de travessar la zona desmilitaritzada que separa els dos estats. Això implica posar en perill una població enorme. Seül té més de deu milions d’habitants i no pot ser evacuada de manera fàcil ni ràpida. L’administració Clinton ja va pensar el 1994 en un atac a Corea del Nord i, segons els arxius desclassificats, va ser precisament la por a les conseqüències de la represàlia sobre Seül que ho va aturar.

I els veïns què farien?
Si la situació ja és per si mateixa prou complicada, encara es complica més amb la presència i els interessos en la zona de la Xina, el Japó i Rússia.

La Xina és ara mateix el gran aval de Corea del Nord. Però les autoritats xineses rebutgen les proves nuclears del seu protegit. Això ha generat episodis de tensió entre Pyongyang i Pequín. Els darrers dies s’ha pogut comprovar que l’exèrcit xinès ha mogut tropes cap a la frontera amb Corea del Nord. Probablement, amb la perspectiva d’un enfrontament amb els Estats Units que tindria dues conseqüències possibles. La primera, una allau de refugiats en la frontera. I la segona, la possibilitat que si hi ha un conflicte entre les dues Corees, la Xina es vegi obligada a intervenir-hi.

Al Japó, la situació també es viu amb molta tensió perquè són conscients que són el blanc perfecte. Els míssils que té actualment provats Corea del Nord poden arribar sense cap problema al Japó. La marina japonesa –oficialment, el Japó no té exèrcit, però en la pràctica sí que en té– s’ha desplegat en la costa en estat d’alerta i ha posat en marxa el sistema d’intercepció de míssils, un sistema que Corea del Sud també ha activat en la zona entre Seül i la frontera.

Rússia és qui viu amb menys tensió la situació, però encara ho fa amb una certa alarma. A Vladivostok hi ha el quarter general de la flota russa del Pacífic i una bona part dels vaixells que la formen. Per salpar a mar oberta han de travessar precisament la zona on hi ha la tensió ara i, per tant, la vigilància sobre els esdeveniments és molt gran.

Caldrà, primer, saber què passa. En primer lloc, comprovar si al llarg de dissabte Corea del Nord fa alguna cosa que els Estats Units puguin considerar una provocació. I en segon lloc, comprovar com reacciona la nova Casa Blanca. A les sis de la tarda de divendres, hora catalana, ha començat a ser dissabte a Corea i, per tant, fins a les sis de la tarda de dissabte la tensió estarà en el seu punt màxim.

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]