[Aquesta entrevista, publicada originalment el novembre del 2016, ha estat recuperada com a part de la sèrie ’62 veus per a l’agost’, que ha recopilat, durant l’estiu del 2017, les millors entrevistes del curs passat]

La doctora Marisa López-Teijón acaba de publicar el llibre Quiero quedarme embarazada, un guia que pretén donar els consells imprescindibles sobre la fertilitat i la reproducció, amb una visió científica però amb un vocabulari planer. Com a experta en reproducció assistida, diu que està preocupada per la gran desconeixença de la nostra societat sobre la reproducció. Amb aquest llibre vol fer caure falsos mites sobre com quedar embarassada que no aconsegueixen res més que endarrerir encara més el procés i angoixar les parelles. Per López-Teijón, malgrat que formem part d’una de les societats més avançades pel que fa a la reproducció assistida, encara hi ha molts tabús a l’hora de parlar dels problemes de fertilitat. Uns problemes que no han fet sinó augmentar, a causa de la mala qualitat del semen i el fet que les dones cada dia endarrereixen molt més l’embaràs.

Que ha de tenir en compte una dona quan es vol quedar embarassada? 
—Quan una noia vol quedar embarassada vol que sigui a l’instant, però resulta que les possibilitats d’embaràs en una parella jove sense cap problema són d’un 20% per cicle i si ella té més de quaranta anys el percentatge cau fins al 5%.El perfil més freqüent són noies de 30 a 35 anys que amb molta il·lusió, una pastilla d’àcid foli i un calendari abandonen la pastilla anticonceptiva esperant quedar-se embarassades aquell mateix mes. Un any després, només ho ha aconseguit la meitat. Per tant, és molt important saber quines possibilitats reals tindràs cada mes.

És important saber quin dia s’ovula. Com ho es pot saber amb exactitud?
—Ara la majoria es compren uns kits d’ovulació per a saber els dies fèrtils, però no cal. És molt senzill de calcular. A partir del dia que ens ve la regla, hem de calcular que 14 dies abans hem ovulat. Per tant, si els cicles són cada 28 dies, els fèrtils són el 13 i 14 del cicle menstrual. Has de començar a comptar des del dia que et ve la regla.

Un cop es té aquesta informació, quin és el pas següent?
—És important de no descurar la relació de parella i mantenir els hàbits sexuals. La tendència de la dona és a orientar les relacions quasi exclusivament als dies d’ovulació. La parella ho nota i se sent que uns dies és rebutjat i uns altres, en canvi, el busquen. Té la sensació que es passa del sexe per plaer al sexe com una feina i això acaba blocant-li el desig. La millor solució és  una revisió ginecològica per a saber l’edat ovàrica. L’edat que consta al carnet d’identitat no se sol correspondre amb l’edat ovàrica. Pot ser quatre o cinc anys més gran o més jove. És important de saber-ho perquè no és igual tenir 35 anys que tenir-ne 30, o 40, d’edat ovàrica. És clar que també cal saber si la teva parella té espermatozoides i si funcionen correctament.

Per tant, s’ha d’evitar que es converteixi en una obsessió…
—Ni l’obsessió ni els nervis ni l’ansietat no afecten. Com a ginecòloga, us puc assegurar que les dones acostumem a estar nervioses sempre. Si això hi tingués cap influència, no quedaríem mai embarassades. Imagina’t que fa molt de temps que busques el moment idoni per tenir un fill i quan arriba no hi ha manera de quedar-te embarassada. És normal que t’obsessionis o que estiguis nerviosa.

Fins quan s’ha d’esperar abans de demanar ajuda mèdica?
—No hi ha cap patró. Si tens antecedents d’alguna malaltia, com ara l’endometriosi, val més que demanis ajuda des del primer moment. Recomanaria que vinguessis a la clínica. D’aquesta manera et podrem donar la informació que necessites i podràs saber quines possibilitats reals tens de quedar embarassada. El problema més gran que tenim ara, és que les dones acaben venint molt tard a la consulta.

Com és que les dones arriben tan tard?
—Falta informació. Amb aquest llibre pretenc que totes les dones que vulguin tenir un fill tinguin una informació clara i fiable sobre la seva fertilitat. Cal que l’esterilitat deixi de ser un fet a ocultar i que la nostra societat ho accepti com una malaltia. És molt sorprenent, però les dones quan tenen problemes per quedar embarassades, en lloc de demanar ajuda mèdica busquen informació per internet, on la majoria de recomanacions són incorrectes o falses. La dona que té dificultats per a quedar embarassada té molts dubtes i mira de resoldre’ls per canals equivocats. Hi ha molts falsos mites que l’única cosa que fan és fer perdre el temps i crear més ansietat. Només la meitat de parelles estèrils demanen ajuda. I les que vénen, acostumen a arribar tard, quan només els queda l’opció de la donació d’òvuls.

Sorprèn que en una societat que parla tant de sexe, l’esterilitat continuï essent tabú…
—Sí, i no t’imagines quin mal que fa.  I encara és més tabú si la causa és masculina.  Quan vaig començar, si la causa era masculina, es convertia en un secret i no es deia a ningú. Encara ara, a un home li costa molt més de fer-ho públic perquè s’associa l’esterilitat masculina amb la impotència. Una altra mentida, no té res a veure.

L’esterilitat augmenta?
—Sí, una de cada cinc dones necessitarà ajuda mèdica per tal de ser mare. Les dones cada vegada tenen els fills més tard, cosa que fa que a l’hora de tenir-los els nostres òvuls ja siguin massa vells. A això s’hi ha de sumar la mala qualitat del semen, sobretot en zones on hi ha una elevada contaminació, com és el cas de Catalunya o València.

Quan es parla de dificultats de fertilitat, la nostra societat en culpa des del wifi fins a la mala alimentació. Que hi ha de cert?
—Res. Són falsos mites. Pràcticament tot això que es diu és absurd. N’hi ha tants. Que si prens anticonceptius t’has d’esperar uns mesos a quedar embarassada, que si els calçotets estrets, que si després de la relació sexual has d’aixecar les cames amunt perquè els espermatozoides vagin en la direcció correcta… Cap d’aquests mites no té base científica. Però, és clar, com que les persones creiem que tenir un fill ha de ser fàcil i natural, busquem mètodes alternatius que no serveixen de res.

Al llibre parleu de la congelació d’òvuls. És recomanable que qui no tingui previst tenir fills de joves congeli els òvuls?
—Sí, és recomanable que si una dona de 30 o 31 anys pensa que encara no és el moment de ser mare congeli aquests òvuls. No és cap assegurança, però si una tranquil·litat amb vista al futur. El problema que tenim ara mateix és que la majoria de dones que vénen a vitrificar òvuls tenen quaranta anys i pensen si el dia de demà volen ser mares. Elles es tenen per unes nenes, però no saben que estan molt bé de tot menys dels ovaris. Ja van tard.

És un procés molt dur psicològicament…
—I tant. Les dones se senten frustrades, soles i incompreses. En general, amb poc suport. Aquesta societat ha d’entendre que una noia que es troba en tractament i la seva germana es queda embarassada s’enfadi i no la vulgui veure. O que aquesta noia no vulgui sortir amb els amics amb fills petits perquè només parlaran d’això, i li acabarà creant més frustració. Costa d’entendre perquè en aquell moment, a aquesta noia la cosa que més la preocupa és no aconseguir-ho.

El seu entorn pot ajudar perquè no s’hi senti?
—És important que la societat en parli, que deixi de ser un tabú. Tant se val la manera com un nen ha vingut al món. Aquests nens que han estat tan lluitats són la millor mostra d’una història d’amor. No hauria de causar gens de vergonya, se n’hauria de fer bandera.

La pressió de la família pot ser un problema?
—Depèn de la informació que tingui. A la meva clínica, recomanem que ho digui però donant unes instruccions molt clares. La família simplement ha de respectar i no intentar no fer comentaris inadequats. S’ha d’informar que quan tinguis notícies ja ho faràs saber, que no cal que et facin preguntes constants. Hi ha noies a qui vam fer la transferència d’embrions ahir i avui la seva sogra ja li ha enviat un ram de flors a casa. És un error. L’única cosa que fa és augmentar la pressió i la sensació de vergonya si finalment no queda embarassada.

Si per quedar embarassada necessita l’ajuda d’un donant, com funciona aquest procés? Es pot triar?
—Mai. Si té una parella s’intentarà que el donant s’hi assembli físicament tant com pugui ser. Si és una noia sense parella, l’equip mèdic pot posar-hi qui vulgui. Les donacions són molt estudiades i no s’accepten persones que tinguin problemes hereditaris. Encara més, si un donant descobreix posteriorment una malaltia hereditària, ho acostuma a fer saber a la clínica i aquests n’informen les famílies. Cal tenir en compte que si el dia de demà el teu fill necessita un trasplantament, el donant de medul·la no pot ser mai el pare o la mare. Ho podria ser el 25% dels germans.

Cada vegada hi ha més dones que decideixen de tenir fills sense comptar amb una parella?
—Si, des de l’any 2010 més de la tercera part dels nens nascuts són de mare no casada. I cada vegada creix més. I hi ha països com Noruega que ja han arribat al 70%. Cal tenir en compte que hi ha dones que tenen el fill en parella però compten com a no casades perquè no han formalitzat la relació. Però cada vegada veiem més dones que decideixen de tenir fills soles. Abans volien tenir un fill, però com que no tenien parella es quedaven sense. En canvi, ara si no tenen parella, poden tenir fills igualment. El pas següent és l’home, que reclama el dret de paternitat en solitari. Aquí encara hi ha molt camí a recórrer.

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]