‘Aturem el cop!’ Aquest era el lema de la manifestació unionista convocada per Societat Civil Catalana (SCC) a Barcelona. La paraula ‘cop’ fou present en la majoria de pancartes que s’hi van veure, i alimenta el discurs bastit pels principals diaris espanyols i per partits com el PP, Ciutadans i fins i tot el PSOE, un discurs que diu que el govern de la Generalitat i els independentistes preparen un cop. No s’arriba a fer explícit del tot el concepte ‘cop d’estat’, però hi ha una connexió evident. El vice-president de SCC, José Domingo, ha defensat l’ús d’aquest lema en la tertúlia d’avui a Catalunya Ràdio, on hi ha hagut moments de tensió amb l’activista Pau Llonch i l’historiador Joan B. Culla, que criticaven precisament la construcció d’aquest relat i el suposat tarannà democràtic dels qui defensen una posició que impedeix que a Catalunya s’hi convoqui un referèndum.

Domingo ha insistit a dir que quan diuen ‘cop’, volen dir ‘cop institucional’, i no ‘cop d’estat’. Culla li ha respost, amb ironia: ‘D’estat, no, perquè no en tenim…’ En tot cas, Societat Civil recull i alimenta el discurs del ‘cop’, que ha proveït aquests últims temps titulars com ara el ‘Cop a l’estatut’ de l’editorial d’El País de fa poques setmanes, o el ‘Cop a l’estat, buit de govern‘ en un altre editorial. ‘Cop a la democràcia’, titulava La Razón en aquest editorial quan faltava poc per al 9-N; ‘Cop d’estat permanent’, vèiem a El Mundo en aquest altre article… ‘Aturem el cop’, deia SCC en el lema de la manifestació d’ahir.

Així ha anat la tertúlia d’avui:

—Pau Llonch: L’estat no assumeix que la violència no té lloc al País Basc, cosa que sí que ha fet la societat basca. I els que aquí ens neguen el dret d’autodeterminació tampoc. I això es va veure en la manifestació d’ahir, que afortunadament és una manifestació minoritària que, en un moment de zenit del procés independentista i amb el suport de PP i Ciutadans, aconsegueix aplegar sis mil persones a Barcelona, quinze mil segons l’organització, amb crits de ‘el interés general somos nosotros’. I, recordem-ho, una organització que en la seva fundació va comptar, al Teatre Victòria…

—José Domingo: Parlem de terrorisme o de manifestacions?

—P. Llonch: Parlo del que em dóna la gana, si em permets. Ets moderador de la tertúlia, ara, tu? Doncs calla mentre acabo. Jo he callat quan tu parlaves. Vols callar, si us plau? Al Teatre Victòria, quan es va presentar aquesta organització suposadament democràtica que està molt preocupada pels drets democràtics dels catalans per un suposat cop d’estat, hi van anar persones de tanta pàtina democràtica com Ariadna Hernández, que era assídua al Casal Tramuntana… Pots parar de dir ‘hala’ mentre parlo, i després contestes? Tens una mica d’educació? Perquè de la mateixa manera que no deixes parlar el poble català no em deixes parlar a mi i no deixes parlar ningú. Ariadna Hernández, assídua a un casal feixista, cinc membres de Plataforma per Catalunya; Jordi de la Fuente, portaveu i referent de l’organització neonazi MSR, que té com a contrapart l’organització nacionalsocialista Jovi d’Hongria, gent de la Fundació Francisco Franco… Aquestes són les persones que ahir…

—J. Domingo: Ahir no hi eren.

—P. Llonch: Sí, i per això hi havia banderes espanyoles amb el pollastre franquista. Aquests són els deu mil ‘friquis’ que no ens volen deixar votar.

—J. Domingo: Dues coses. Una, l’estat no ha de demanar perdó. Perquè l’estat ha de fer justícia. Galindo i els que facin accions il·legals estan condemnats pels tribunals espanyols. I sobre el tema de la manifestació… Aquesta manifestació es va convocar per SCC, organització plenament democràtica. Ahir era farcida de gent plenament demòcrata. I no és el tarannà de l’organització el que manifesta Pau Llonch. És una claríssima manipulació com la que estem acostumats per desgràcia….

—P. Llonch: És mentida el que he dit? Que hi havia l’Ariadna Hernández del Casal Tramuntana?

—J. Domingo: Ara em deixes a mi? Dius mentides. Evidentment que hi havia moltíssima gent, entre els quals molts socialistes, gent del PP, Ciutadans i gent anònima que és demòcrata, demòcrata i demòcrata. I aquesta gent que dius no era convidada per SCC. Es va qualificar un tertulià d’aquesta casa, que és José María Fuster Fabra, que va anar a la manifestació, com a membre de Fuerza Nueva.

—Mònica Terribas: És tertulià nostre i hem aclarit aquestes qüestions en diverses ocasions.

—J. Domingo: Vull dir que la forma de presentar les coses és la que és. Si jo presento el senyor Puigdemont com a fill d’una família de franquistes potser no dic completament la veritat. O sí.

—M. Terribas: És diferent que una persona hagi estat militant, ella mateixa.

—J. Domingo: El que vull dir amb això és que podem manipular com vulguem, i aquí es fa una permanent manipulació i el Llonch és un expert de com manipular. Per què vam fer la manifestació? Perquè entenem que hi ha un perill de cop.

—M. Terribas: De cop?

—J. Domingo: Sí, sí.

—M. Terribas: De cop d’estat?

—J. Domingo: No. De cop institucional.

—J. B. Culla: D’estat, no, perquè no en tenim.

—J. Domingo: De cop institucional… Si em deixeu…

[En aquest moment Culla li recorda que ja fa quatre minuts que parla.]

—J. Domingo: És que és molt difícil estar sol, gairebé sol…

—M. Terrribas: José, no estàs sol. Som aquí amb tu.

—J. Domingo: Gairebé sol sempre.

—P. Llonch: Ànims.

—M. Terribas: No caminaràs mai sol.

—J. Domingo: Però jo no aniré a la presó [riu]. Ni a la inhabilitació. De totes maneres nosaltres no hem titllat de colpistes els que defensen un referèndum.

—M. Terribas: I el cop qui el fa?

—J. Domingo: Ningú de l’organització ha dit això. Cap dels dirigents de SCC. No sé què ha dit algú que passava per allà, pot ser que ho hagi dit.

—M. Terribas: I les pancartes: ‘Fuera los golpistas’.

—J. Domingo: El tema és la preocupació que tenim per la llei de transitorietat i la llei de règim jurídic que es prepara d’una manera amagada, oculta, amb factor sorpresa en la mesura que diu que en el moment que s’aprova la llei de transitorietat ja sorgeix un nou estat, un nou subjecte polític, de manera que les lleis de l’estat espanyol ja no seran d’aplicació a Catalunya. I es justifica així que el recurs al TC no tindrà validesa ni legitimació. Això ho considerem un cop institucional. Nosaltres defensarem la legalitat i l’ordre. I alertem la societat i els polítics perquè abandonin la via de la insurrecció. Si això es materialitza estarem davant d’un cop; d’un cop institucional.

—J. B. Culla: Vejam. La manifestació d’ahir… En la portada de l’ABC hi ha una foto de la manifestació a la plaça de Sant Jaume i diu: ‘La Cataluña democrática frente a la Generalitat’.

—J. Domingo: Una de les Catalunyes democràtiques.

—J. B. Culla: Bé, perdona. Jo explico el que diu l’ABC, no m’expliquis el que dius tu. Si la Catalunya democràtica són els sis mil o deu mil que hi havia allà, ja podem abaixar la persiana. Quan parlaves fa un moment de manipular i te n’omplies la boca, doncs això és un premi Nobel de la manipulació. No? Ho sento, vosaltres teniu tot el dret de manifestar-vos, la manifestació, com la dels ex-legionarios, hi havia personatges en totes dues.

—J. Domingo: Potser també en les independentistes.

—J. B. Culla: En dubto, no ho he vist mai. Ni cap cabra. Si un dia reuniu un milió de persones en tornem a parlar, però no podeu pretendre parlar en nom de Catalunya, de la majoria silenciosa. Silenciosa, no. Perquè en ús del vostre dret no pareu de parlar, d’intervenir i de fer entrevistes i declaracions, cosa que em sembla esplèndida. De silenciosa, res. I de majoria, menys, perquè cap de les vostres manifestacions s’ha acostat ni remotíssimament a la més modesta de les manifestacions independentistes.

Podeu escoltar-la sencera ací:

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]