L’increïble descobriment del tauró que pot viure quatre segles

  • Les proves nuclears de la guerra freda han ajudat a esbrinar-ne l'edat · Els taurons no assoleixen la maduresa sexual fins a 150 anys

VilaWeb
Redacció
12.08.2016 - 12:49
Actualització: 12.08.2016 - 13:25

El tauró de Grenlàndia, segons que publica la revista Science, és el vertebrat que pot viure més anys. El descobriment s’ha fet gairebé sense voler. Un projecte científic desenvolupat en aigües àrtiques, entre el 2010 i el 2013, va pescar accidentalment uns quants exemplars d’aquesta espècie, denominada Somniosus microcephalus. Els ulls dels taurons van ser enviats en un laboratori d’Aarhus, Dinamarca, per ser estudiats. Alguns científics havien suggerit que aquests animals podien viure dos-cents anys o més, però fins ara no s’havia pogut demostrar.

Per estrany que soni, les bombes atòmiques detonades durant la guerra freda han ajudat a resoldre l’enigma sobre l’edat dels taurons. Els organismes vius durant les proves nuclears van acumular rastres de les partícules radioactives que es van estendre pels oceans. Els científics van utilitzar les marques de les bombes a les cèl·lules cristal·lines per esbrinar quants dels taurons pescats —28 femelles— havien nascut abans dels anys 50. Per a determinar-ne l’edat total es va aplicar la datació de carboni.

La portada de la revista Science sobre el tauró de Groenlàndia
La portada de la revista Science sobre el tauró de Grenlàndia

Segons els resultats dels estudis, els taurons de Grenlàndia poden viure pel cap baix 272 anys. Tanmateix, un dels exemplars tenia gairebé quatre segles, 392 anys, fet que converteix aquesta espècie en el vertebrat amb l’esperança de vida més llarga. El creixement ralentit permet els taurons de no desenvolupar càncer i més malalties. De fet, no assoleixen la maduresa sexual fins a 150 anys.

A les aigües gèlides de l’Àrtic ja s’han fet més descobriments d’animals gairebé eterns. A Islàndia es va trobar una cloïssa que podia superar els cinc segles de vida.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any