28.08.2017 - 00:27
|
Actualització: 28.08.2017 - 08:37
La tornada a la normalitat institucional serà poc normal. És previst, segons diverses fonts, que avui al migdia es presenti la llei de transitorietat o llei del règim jurídic català al Parlament de Catalunya. El compromís de Junts pel Sí i la CUP era de presentar-la aquesta setmana, abans d’acabar el mes.
Junts pel Sí i la CUP van acordar el contingut la llei de transitorietat a final del 2016. Aquest acord era el resultat de més de mig any de debat, fet amb discreció màxima, en què s’havia treballat sobre els articles de la llei complint el termini establert en el debat de política general del parlament. De fet, el text acordat prenia de referència les recomanacions que havia fet el Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN), desgranades en aquest informe.
L’objectiu de la llei s’expressa en l’article 1 del text, l’única part feta pública fins ara: ‘Catalunya es constitueix en una República de dret, democràtica i social.’ Cal afegir-hi la voluntat de garantir la màxima seguretat jurídica en la transició cap a la república, una vegada fet i guanyat el referèndum d’independència.
La llei més decisiva
La llei de transitorietat jurídica és l’eina legislativa cabdal de la desconnexió d’Espanya i l’establiment de la nova legalitat catalana. Si la llei d’hisenda pròpia i la de seguretat social definiran les estructures d’estat fonamentals per als primers mesos del nou estat, la llei fundacional (com havia proposat d’anomenar-la Carles Viver i Pi-Sunyer) és la que servirà perquè es proclami la república, és a dir, serà una llei d’independència de facto.
És la llei que ha de permetre d’instituir una nova legalitat derivada del mandat democràtic i que evitarà que hi hagi cap buit legal en l’accés a la independència.
Regularà els elements bàsics, com ara el territori, la nacionalitat, la ciutadania, el règim de llengües i les institucions de govern i, a més, declararà la continuïtat –llevat de les excepcions que hagin negociat d’incloure-hi els partits– de l’aplicació del dret autonòmic català, del dret espanyol, del dret de la UE i del dret internacional.
La llei també preveurà la continuïtat –mitjançant subrogació– dels contractes de l’estat espanyol i de la Generalitat i la possibilitat que els funcionaris i el personal laboral que prestin els serveis a l’administració de l’estat espanyol a Catalunya puguin integrar-se en l’administració del nou estat català.
