Sense tenir encara tots els detalls del referèndum, part del focus sobre la preparació s’ha centrat en els punts de votació. En ciència política, està demostrat que hi ha una relació entre la distància respecte del col·legi electoral i les probabilitats de votar.

Per tant, per a l’èxit o el fracàs del referèndum, aquest aspecte serà clau. No és d’estranyar que els qui s’oposen a la votació posin gran part de les seves esperances a dificultar al màxim la logística del plebiscit.

Aquesta setmana, la Paeria de Lleida va refusar en el ple de cedir espais municipals per al referèndum. També s’hi ha mostrat contrari el batlle de Cornellà. Tant el PSC com el PP i Ciutadans han recomanat de no col·laborar-hi, i la responsable de política municipal i batllessa de Santa Coloma ja ha assegurat que no cedirien ‘espais per a un referèndum il·legal’. Per tant, els col·legis electorals es poden convertir en un dels punts calents fins a l’octubre.

Com pot afectar l’administració municipal?
En el procés participatiu del 9-N, van obrir 1.317 punts de votació, mentre que en les darreres eleccions espanyoles, les del 26 de juny, va haver-hi 2.706 col·legis electorals. La diferència principal, la trobem en el fet que els instituts de secundària, uns 600, són propietat de la Generalitat, mentre que les escoles públiques pertanyen als ajuntaments. Per tant, per a fer-los servir, és necessària la col·laboració municipal.

 

La circumscripció de Barcelona, on es concentren els municipis més poblats, és on hi va haver més diferències respecte d’una votació habitual. Un dels casos més esmentats va ser el de la ciutat de Granollers, de 60.000 habitants, que, si en uns comicis té uns 29 punts de votació, el 9-N únicament va tenir-ne tres, els tres instituts de la ciutat. I a Barcelona, mentre que habitualment hi ha 263 col·legis, el 9-N n’hi va haver 149.

Tot i la disminució de punts, ara fa tres anys tan sols va haver-hi cinc municipis on no es va poder votar per manca de local. A Pontons i Horta de Sant Joan hi governava el PP, que s’hi va negar (actualment, a Horta de Sant Joan hi ha majoria independentista) i en tres pobles de la Val d’Aran (Arres, Bausen i Canejan) ho van adduir a qüestions logístiques per ser pobles petits amb poca infrastructura.

Finalment, 920 municipis hi van donar suport, encara que ja hi va haver manca de col·laboració en municipis governats pels socialistes, com ara Cornellà, Esplugues o l’Hospitalet de Llobregat; i també de governats en aquell moment pel PP, com eren Castelldefels i Badalona.

Per tant, la negativa d’ajuntaments a cedir locals dificultaria la votació, ja que es modificaria el punt de vot habitual, i la disminució de locals podria causar més cues o obligar a desplaçar-se més, tot i que, en cap cas, el boicot d’uns quants municipis no impediria la votació.

Quina és la situació actual?
Avui dia, 788 municipis, d’un total de 948, estan adherits a l’Associació de Municipis per la Independència (AMI); és a dir, el 83% dels municipis i un 44% de la població catalana. Els ajuntaments que en formen part s’han compromès a col·laborar en el referèndum.

Caldria afegir aquells municipis que, tot i no formar part de l’AMI, tenen una majoria absoluta de regidors de formacions independentistes (ERC, CUP, PDECat, Demòcrates, MES, etc.) que, difícilment, es negaran a col·laborar en la cessió de locals. En aquestes circumstàncies, ja s’engloba un total de 848 municipis catalans.

Els motius de no ser a l’AMI, tot i la majoria independentista, són diversos. Des de municipis petits a municipis que volen evitar de posar el focus en el debat independentista. Un exemple seria Vila-seca, governada amb majoria absoluta pel president de la Diputació de Tarragona del PDECat, però que el 27-S el PP, C’s i PSC van obtenir, plegats, el 62% dels vots. A l’Aran, els quatre municipis governants per Convergència Democràtica Aranesa tampoc no s’hi han sumat, perquè, tot i col·laborar-hi, volen mantenir el seu ‘aranisme’.

Els cent municipis sense majoria independentista ni a l’AMI
Hi ha un total de cent municipis a Catalunya que ni són a l’AMI ni tenen majoria independentista. Encara que representen poc més del 10% dels ajuntaments catalans, hi ha gran part de la població catalana i, per tant, són clau per a facilitar la votació a gran part de la ciutadania. En cap cas, els municipis no tenen una posició homogènia. Hi trobem situacions ben diferents, que van des d’haver expressat la voluntat de col·laboració a l’oposició ja declarada.

En el cas dels municipis que es preveu que hi col·laborin, trobem ajuntaments governats per formacions independents i on el percentatge de vot independentista el 27-S va fluctuar entre el 64% i el 83%. No semblaria gaire lògic que aquestes candidatures locals, sense un referent nacional, s’oposessin a poder votar i obliguessin els electors a anar a altres municipis.

En aquest mateix casos, també hi trobem nou municipis més que estan governants per un batlle independentista en minoria, com ara Sabadell i Badalona, que tot i no formar part de l’AMI, han aprovat mocions a favor del referèndum i sempre s’han mostrat partícips a col·laborar.

 

Circumstàncies dels municipis sense majoria independentista o a l’AMI

En set municipis que no són a l’AMI, hi governa ICV o els comuns. Tot i que quantitativament no sembla gaire significatiu, hi trobem la capital de Catalunya, Barcelona, i ciutats de desenes de milers d’habitants, com ara Sant Feliu de Llobregat, Montcada i Reixac i el Prat de Llobregat. En aquests municipis, els comuns hauran de decidir explícitament si hi col·laboren.

Els socialistes que hi estan a favor
Actualment, ja hi ha 51 municipis inscrits a l’AMI amb un batlle del PSC. En moltes ocasions, l’aprovació a l’AMI ha estat facilitada pels socialistes amb l’abstenció o el vot a favor. Tot i no formar part de l’associació, també hi ha una quinzena de municipis governants pels socialistes on, el el 27-S, Junts pel Sí o la CUP van obtenir entre el 64% i el 86% dels vots. Algun d’aquests ajuntaments ja han mostrat la seva predisposició a col·laborar-hi.

Un exemple és la Nou de Berguedà, on la candidatura socialista van obtenir un 55% del vot en les municipals, tot i que en les eleccions parlamentàries, els socialistes van rebre el 4,88% dels vots i els independentistes, el 76%. Aquestes circumstàncies s’entenen per les dinàmiques socials: en molts casos, són municipis petits on només hi ha dues candidatures, una habitualment convergent i una socialista de progrés; i fins i tot, en algunes ocasions, oculten les sigles amb noms de candidatura com ara Compromís per Senterada-Candidatura de Progrés.

També trobem uns pocs municipis, governants per socialistes, on el PSC ja s’han mostrat predisposat a participar en el referèndum, tot i la posició nacional del partit. És el cas de Granollers, on el batlle socialista, Josep Mayoral, que governa amb majoria absoluta, s’ha mostrat ‘a favor d’un referèndum clar i amb conseqüències jurídiques’, i també va permetre l’adhesió del municipi al Pacte Nacional pel Referèndum.

A Les, Aran, la majoria absoluta socialista també va permetre l’entrada al Pacte Nacional. El mateix va passar a Castellar del Vallès, on els socialistes van votar a favor de sumar-s’hi. En altres, com Blanes o Gelida, fins i tot, van optar per fer una consulta sobre si havien d’adherir-se a l’AMI, i el batlle de Blanes ja ha dit que no seran un obstacle perquè es voti.

Els municipis de la incertesa
Avui dia, hi ha una desena de municipis que, sense ser a l’AMI, tenen un batlle socialista que governa amb formacions independentistes. El cas més conegut és el de Mataró, on els convergents són els qui mantenen el govern socialista de la ciutat.

Tot i que, el gener, el batlle deia que no cediria locals per al referèndum, en aquest temps l’ajuntament s’ha adherit al Pacte Nacional pel Referèndum, amb el vot en contra dels socialistes; i el PDECat s’ha mostrat convençut que finalment es cediran espais. Altres municipis com Abrera, Olivella, Blanes, Cervelló o Rubí es troben en una situació similar.

Els quaranta-tres municipis restants són governants pel PSC o el PP, que no han mostrat cap voluntat de desviar-se de la posició oficial dels respectius partits. Entre els municipis socialistes, hi ha ciutats amb una xifra de població important, com ara Tarragona, Lleida, l’Hospitalet, Cornellà, Santa Coloma de Gramenet, Sant Adrià del Besòs i Sant Boi. En mans del PP, actualment només hi ha dues batllies, Pontons i Godall.

Cal dir que en trenta d’aquests quaranta-tres municipis, es van aprovar mocions en suport del 9-N. En aquella ocasió, el líder dels socialistes, Miquel Iceta, va dir que només es mobilitzarien els independentistes però que no volia posar obstacles a la participació ciutadana. Per tant, la manca de col·laboració hauria de venir per a un canvi d’actitud.

Per a la col·laboració, els socialistes han posat l’accent en el fet que el govern demani la participació de manera oficial, signada i per escrit, i han dit que demanaran un informe escrit i signat pel secretari municipal (funcionari de l’Estat) assegurant que es compleix la legalitat.

Per tant, en aquests municipis seran clau els detalls del referèndum, que seran revelats el 4 de juliol. Tenint en compte que podrà ser un factor que influeixi en la participació, caldrà veure quins mecanismes té el govern català per a garantir els punts de votació, si es votarà en els locals de la Generalitat o bé si té prevista alguna cobertura legal per a facilitar la col·laboració.

 

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]