kiva assetjament escolar

Intervenir sobre l’assetjador i sobre la víctima, però principalment sobre els testimonis que observen. Aquest pot ser el resum de la clau de l’èxit del mètode que molts països europeus proven d’aplicar per lluitar contra l’assetjament escolar. Kiva (acrònim de Kiusaamista Vastaan, ‘contra l’assetjament escolar’, en finès) és un mètode revolucionari que va ser inventat a Finlàndia, país de referència en les polítiques educatives. Va tenir un èxit tan evident que molts països de la UE miren d’aplicar-lo al seu sistema escolar. Concretament, a Finlàndia s’aconseguí de fer desaparèixer l’assetjament escolar al 79% dels centres educatius on s’aplicà el Kiva i en un 18% més de centres es reduí ostensiblement. El nombre de casos d’assetjament va disminuir d’un 40% en un any.

El Kiva –que ja han començat a impulsar també als Països Baixos, el Regne Unit, França, Bèlgica, Itàlia, Estònia, Suècia i els Estats Units– ofereix una vintena de classes als estudiants en tres etapes diferents (a 7 anys, a 10 i a 13). En aquestes sessions, aprenen a reconèixer les diverses formes d’assetjament i fan exercicis per a millorar la convivència. Cada centre que adopta el mètode compta amb un equip de mestres que actuen quan es denuncia un cas d’assetjament. Tanmateix, són tots els docents de l’escola que estan amatents als possibles conflictes i avisen l’equip Kiva perquè se’n faci càrrec.

La clau és l’empatia del grup amb la víctima
La clau del mètode és influir en el grup d’estudiants perquè, en lloc d’acceptar silenciosament una situació d’assetjament o encoratjar l’assetjador, donin suport a la víctima i transmetin d’aquesta manera que no accepten les pràctiques d’abús.

Ho explica una de les impulsores del programa a Finlàndia, Christina Salmivalli, professora de psicologia a la Universitat de Turku. Un equip d’investigadors d’aquesta universitat que feia vint-i-cinc anys que estudiava els comportaments de grup entre estudiants va rebre el 2006 l’encàrrec del ministre d’Educació finlandès, Antti Kalliomäki, perquè proposés fórmules de reduir l’assetjament escolar. La professora Salmivalli defineix el secret de l’èxit: ‘A diferència dels mètodes que se centren exclusivament en la víctima i l’assetjador, el Kiva mira de canviar les normes que regeixen el grup. Dins el grup hi ha “els altres”, aquells que no assetgen, que observen, que són testimonis i que riuen. Amb aquesta comunicació no verbal transmeten el missatge que allò que passa és divertit i que està bé, encara que puguin tenir una opinió diferent quan s’hi parla privadament. No s’ha de canviar l’actitud de la víctima perquè sigui més extravertida o menys tímida, sinó que cal influir sobre els testimonis. Quan s’aconsegueix que no participin en l’assetjament, canvia l’actitud de l’assetjador. L’objectiu és conscienciar que les accions del grup són importants i aconseguir empatia amb la víctima, defensar-la i donar-li suport.’

L’ambaixada finlandesa a Madrid ha posat un dossier sobre Kiva a disposició de tothom en espanyol.

El portal Animal Politico va visitar una escola de Turku (Finlàndia) per comprovar l’aplicació del mètode:

(Aquest article que llegiu es publica gràcies als subscriptors voluntaris, que amb el seu suport econòmic i periodístic són la clau perquè VilaWeb us arribi cada dia. Si podeu contribuir amb una petita quota a fer de VilaWeb un mitjà encara més independent i de més qualitat, us demanem que us apunteu en aquesta pàgina.)