Jean-Guy Talamoni és el president de l’Assemblea de Còrsega i el líder del partit independentista Còrsega Lliure. En un període de només tres anys, els nacionalistes corsos han fet un gran canvi: han posat fi a quaranta anys de lluita armada i han assolit amb un pacte amb els autonomistes per primera vegada en el govern de l’illa.

Què ha representat per al moviment nacionalista cors guanyar les eleccions?
—Per a nosaltres era essencial. D’entrada ha significat construir el primer govern nacional cors des del segle XVIII, abans de l’annexió a França per les armes. Després d’estar a l’oposició durant quaranta anys i després de dècades de conflicte, passar a exercir responsabilitats és una nova etapa molt important. Tanmateix, això no és l’objectiu. Una victòria electoral, que dóna responsabilitat de govern, és molt important, però la independència també serà una victòria i després de la independència encara hi haurà molta feina per fer.

L’objectiu, doncs, és la independència de Còrsega?
—L’objectiu és obtenir la independència formal, però alhora cal assolir avenços, prendre mesures importants a favor de la gent abans de ser independents i fer viure la nació abans de tenir la independència. Aquesta etapa d’ara és molt important. Podem fer viure la nació des del present, però òbviament perseguint l’objectiu posterior, que és la independència.

La legislatura és breu, perquè al desembre hi ha eleccions per a la formació d’una col·lectivitat única. Quin significat té aquesta nova institució?
—L’avantatge més clar de la nova institució corsa, que funcionarà a partir de l’1 de gener del 2018 és la simplificació. Avui tenim tres assemblees deliberatives per a 300.000 habitants. Hi ha dos consells departamentals i la col·lectivitat territorial, cadascun amb unes competències distintes. La creació d’una institució que agrupi totes les competències, amb una sola assemblea i un sol pressupost, serà un revulsiu institucional i financer per a Còrsega. Crearem una institució moderna que, a més, tindrà noves competències.

L’estructura actual confon els ciutadans?
—La situació actual no permet de veure als ciutadans qui fa què. I, per tant, no permet d’avaluar les polítiques públiques de cada institució. La nova institució ens permetrà de ser més transparents amb vista als ciutadans i més democràtics també, perquè els ciutadans podran veure clarament l’actuació del govern i sancionar amb el seu vot els càrrecs electes. És una institució molt important després de quaranta anys, encara que no és pas gran cosa en relació amb les nostres necessitats  i amb tot allò que demana l’Assemblea de Còrsega, com ara la cooficialitat de la llengua, un estatus de resident o amnistia per als presos polítics, a més de la fiscalitat. Treballem molt per la qüestió fiscal, és un dels motors de l’autogovern i un gran argument per a la nostra independència, com passa a Catalunya.

Com funciona l’aliança amb els autonomistes?
—Treballem des de fa un any i mig, junts en una majoria nacionalista, tant el corrent independentista, del qual sóc responsable, com l’autonomista, encapçalat pel president del consell executiu, Gilles Simeoni. Treballem en un mandat de cinc anys, suposant que guanyem les eleccions del desembre. Tenim cinc anys per a canviar les coses radicalment al nostre país, pel que fa a la vida pública. Volem canviar la manera de fer política a Còrsega. Donar garanties als ciutadans, transparència. Hem creat un comitè d’avaluació de polítiques públiques, perquè els ciutadans sàpiguen que fem amb els diners públics. Hem creat una assemblea de joves, per implicar-los. Això ha d’ajudar a reduir les fractures existents, entre classes, que són la prioritat de la nostra majoria.

Les demandes considerades més importants, votades per l’Assemblea Corsa depenen de l’aprovació de París. Com són les relacions amb el govern francès?
—Durant quaranta anys hem tingut una relació de força amb París, que actua molt enèrgicament. I en aquest entorn els independentistes estàvem sols. Els 2014 vam sortir de la clandestinitat, perquè la situació havia canviat, i es van començar a votar en l’Assemblea corsa mesures defensades pel nacionalisme, com la cooficialitat del cors, l’estatut de resident o l’amnistia dels presos. Tot això abans no arribéssim al poder. La situació havia canviat, els corsos volien tenir ‘la clau del poder’, que havia estat sempre el nostre objectiu. Per tant, en certa manera havíem tingut èxit i era el moment d’una nova etapa.

Això vol dir que la lluita armada no era eficaç?
—Sembla que el temps ens ha donat la raó i l’hora dels nacionalistes havia arribat,  perquè amb la unió amb els autonomistes van guanyar les eleccions. Tot i això, l’etapa anterior ha estat indispensable. Si no, hauríem perdut la cultura i la llengua corsa. Els quaranta anys de lluita clandestina han estat indispensables.

Tornem a la relació amb París…
—Sobre la relació amb París, és cert que fa falta negociar i que acceptin coses. Continua essent una relació basada en la força, diferent de la que hem tingut fins ara, però una relació de força. Vam començar demanant el canvi i en un any i mig hem parlat deu vegades amb el president de la República i el primer ministre, encara que de moment això no ha implicat res. L’excusa és que no hi ha marge de maniobra, però nosaltres continuarem insistint.

Podeu quedar atrapats, doncs?
—Si s’avança molt bé, cap problema. Però si no hi ha una resposta positiva, continuarem internacionalitzant la qüestió corsa, com fem des de fa un any i mig, igual que fan els catalans. I denunciarem a tot el món que França, que es vanta de la revolució de 1789, no respecta les decisions democràtiques d’una Assemblea corsa que vota sota la llei francesa. Són ells que han fixat les regles, són ells que han votat l’estatus cors i són ells que no respecten la decisió de l’Assemblea corsa. Òbviament, farem pressió amb tots els mitjans a la nostra disposició, ja sigui amb la mobilització popular, ja sigui amb la sensibilització de diferents països d’Europa. Simplement s’ha de respectar el fet que vam guanyar els comicis.

En aquestes circumstàncies, què pot significar l’elecció de Macron?
—La primera cosa que he de dir és que, com a independentista, per coherència, jo no voto a les presidencials franceses. No ho he fet mai de la vida. Però com a president de tots els corsos, com a president de l’Assemblea, puc dir que els no-independentistes que han anat a votar ho han fet sobretot per votar contra Le Pen, car les seves idees són antagòniques a les nostres. Pasquale Paoli, a la República corsa del segle XVIII, va crear una república oberta que va donar dret de vot i confiava en els estrangers de religions diferents. Els jueus que venien a l’illa tenien dret de vot. Vull dir que realment Le Pen representa el contrari d’això que som. Macron no sé què farà realment, però cal tenir en compte que el president cors, Gilles Simeoni, el meu aliat autonomista, sí que ha demanat clarament el vot per a Macron.

Però a les legislatives del mes vinent sí que us presentareu…
—Bé, són candidats que nosaltres presentem amb una candidatura comuna de majoria territorial [amb els autonomistes amb qui governen]. No és realment com les presidencials, perquè podem triar diputats corsos que vagin a París, utilitzant-ho de tribuna. És el mateix que fan els bascos quan es presenten o els irlandesos que van al parlament britànic. Una manera de ser presents en el pla internacional. Pensem que tenim la possibilitat d’assolir un o dos diputats, en les quatre circumscripcions de l’illa. Això seria una gran victòria i desestabilitzaria els partits francesos a Còrsega.

Amb aquesta situació a l’illa, sorprenen els bons resultats de Le Pen. Com s’expliquen?
—L’explicació és de llibre. És la fractura social, territorial i d’edat, la crítica a la cosa pública, moltes coses que afavoreixen l’extrema dreta. Els problemes de Fillon també han beneficiat Le Pen. Hi ha corsos que des de fa anys que se senten abandonats. Sobre el mapa es veu perfectament que l’han votat especialment els barris desafavorits. No és gens original. I passa també a França i arreu. És un vot d’angoixa, més que no pas convençut. Per això fa un any i mig que treballem per la reducció d’aquesta fractura, el treball als barris, als municipis, contra la desocupació (molt alta a Còrsega, també). El desocupat vota Le Pen, ella s’aprofita de la precarietat.

La crítica a l’emigració hi ha tingut cap paper, en això?
—Fent una ronda amb la Creu Roja, que s’ocupa dels sense-sostre, parlant amb ells, alguns em deien una cosa que em va sorprendre i xocar molt. Parlant de la situació social, no creien que el principal problema fos el sistema polític o l’econòmic, ni tampoc els rics, sinó que el seu principal problema eren els àrabs i els magribins. I no són res més que uns altres pobres! La situació és realment perversa,  de pobres contra pobres, que estan en la precarietat i al carrer. Vaig restar sorprès. Ho explico per dir que és així i segurament van votar el Front National sense cap objecció. Però és absurd de votar el Front National quan estàs en aquesta situació, perquè a Le Pen realment no li importa.

El govern nacionalista ha creat aliances amb Sardenya i les Illes Balears. Per què?
—Els sards són els veïns directes. Els tenim al costat. Nosaltres diem que són l’illa de baix. Tenim una història conjunta molt estreta, encara que quan ells estaven sota influència hispànica, nosaltres estàvem sota influència cultural itàlica (Itàlia encara no existia), amb una relació molt positiva amb la Toscana, Nàpols i tot el món italià. Després, quan els sards van passar sota òrbita italiana, nosaltres vam passar sota òrbita francesa. No tenim una història idèntica, però sempre hi ha hagut un intercanvi de bons veïns. Per la majoria de nosaltres és molt important de refer una aliança molt forta a partir de l’amistat en el pla polític amb Sardenya. Ha estat una prioritat per a nosaltres i els nostres homònims sards. A més, a tot el nord de la Sardenya parlen un dialecte de cors. És com a l’Alguer, que parlen català i no pas sard com a la resta de l’illa.

Com es veu des de Còrsega la situació catalana?
—Nosaltres tenim una relació política amb els independentistes catalans des de fa una desena d’anys; una relació forta. Principalment, hem treballat molt amb ERC. Per exemple, vaig ser present, com a observador, en les consultes sobiranistes, iniciades a Arenys de Munt el 2009, i també el 9-N. No és realment un país estranger per a nosaltres. M’he reunit amb la presidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell, i li dono suport contra la persecució judicial. Una posició que és meva, però també de la majoria de govern, no únicament dels independentistes sinó també dels autonomistes. Estem molt atents al que li pugui passar en el futur.

Enteneu com hem arribat fins aquí?
—La posició de Madrid no és comprensible. Hi ha dos ordenaments enfrontats, i no és el dret, sinó els fets, allò que farà la diferència. Mantenir la posició de judicialitzar-ho tot és complicat al segle XXI a Europa. Hi ha molts responsables europeus que miren cap a Catalunya. Alguns hem pres partit pel vostre país, modestament, però és un altre país. La situació, en definitiva, és complicada per a Madrid. En tot cas s’acosta l’hora de la veritat. Si no volen dialogar, parlar per parlar no serveix per res. El president Puigdemont ha estat valent convocant un referèndum al setembre. Per als qui ho seguim, és apassionant.

El cas català és un referent per al moviment cors?
—Sí, encara que no ens trobem actualment en aquest punt. Nosaltres ens trobem encara en una fase de construcció en el pla econòmic, social i cultural, i d’enriquir l’illa en el pla material. Per aconseguir la independència que vindrà, per aquesta fase, cal convèncer la gent de fer un vot afirmatiu. I per tenir-lo és necessari què els corsos estiguin segurs d’una certa estabilitat en el pla material. Com passa a Catalunya, la situació econòmica, financera i fiscal és molt important, no és una qüestió neutra. En el pla cultural ja s’ha demostrat que es pot utilitzar la llengua pròpia per a la vida quotidiana. El cas català n’és una demostració. I això ha ajudat el moviment independentista certament.

Com pot afectar la independència catalana el moviment cors?
—D’entada és positiva. Òbviament, amb això s’obriria una via. Encara que crec que París no ho veuria amb bons ulls, perquè sempre ha estat solidari amb Madrid en aquestes qüestions.

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]