El Parlament de Catalunya crearà una comissió d’investigació sobre l’anomenada operació Catalunya amb els vots ja confirmats de Junts pel Sí, el PSC, CSQP i la CUP. El PP s’hi oposa i Ciutadans és l’única força que encara no s’hi ha definit, per bé que vol fer notar que ja se n’ha creada una sobre el mateix tema al congrés espanyol. Junts pel Sí ha registrat la petició corresponent avui al parlament. La sol·licitud es portarà a la mesa del parlament i després anirà al ple, on serà debatuda i votada. JxSí vol que s’esclareixi la guerra bruta de l’estat espanyol contra el sobiranisme. El portaveu parlamentari adjunt del grup, Roger Torrent, ha dit que era un escàndol democràtic ‘de dimensions colossals’.

El grup parlamentari majoritari a la cambra catalana demanarà les compareixences de la vice-presidenta del govern espanyol, Soraya Saénz de Santamaría; el cap de gabinet de Mariano Rajoy, Jorge Moragas; l’ex-ministre de l’Interior Jorge Fernández Díaz; el delegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo; la dirigent del PP i secretària primera de la mesa del congrés espanyol, Alícia Sánchez-Camacho; i comissaris de la policia espanyola, com ara Marcelino Martín Blas i José Manuel Villarejo, que han declarat davant el jutge arran d’una informació relacionada amb el cas Pujol.

El diari Público va revelar que Sánchez-Camacho i Moragas havien endegat l’operació, que utilitza els aparells de l’estat espanyol per perjudicar líders polítics com ara Artur Mas i Xavier Trias.

L’estatut de Catalunya estableix que les persones requerides a les comissions d’investigació han de comparèixer-hi obligatòriament. De fet, el codi penal estableix que les persones que s’hi neguin seran castigades per un delicte de desobediència i, en cas que siguin funcionaris públic o autoritats, seran suspeses de feina o de càrrec públic per un període de sis mesos a dos anys.

Tot i el que estableix la legislació, hi ha antecedents al parlament de casos en què han estat cridats a comparèixer en una comissió d’investigació però no hi han acudit. N’és un exemple l’ex-ministre d’Interior espanyol Jorge Fernàndez Díaz i el ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, que es van negar a comparèixer en la comissió d’investigació del cas Pujol.

Funcionament de les comissions d’investigació
Segons el reglament del parlament, una comissió d’investigació es crea de manera automàtica si ho demanen una tercera part dels diputats o tres grups parlamentaris. Per aquesta via, els proponents només poden presentar una proposta de comissió d’investigació vinculant cada any.

Precisament avui, Ciutadans, el PSC i el PP han registrat una petició conjunta per crear una comissió d’investigació sobre el cas Vidal, a la qual s’han oposat JxSí i la CUP, que consideren que el cas ja s’ha tancat després de les explicacions del vice-president i conseller d’Economia i Hisenda, Oriol Junqueras, i el secretari d’Hisenda, Lluís Salvadó. CSQP diu que, tot i no haver-se afegit a la sol·licitud de Ciutadans, PSC i PP, no s’hi oposa i espera que serveixi d’alguna cosa, en paraules del portaveu parlamentari adjunt, Albano-Dante Fachin.

Dinou comissions d’investigació
El parlament ha creat dinou comissions d’investigació des de la restauració de la democràcia. Les últimes que s’han fet han estat sobre la fallida de Spanair, sobre el cas Pujol, sobre entitats financeres i sobre sanitat. El 2010 en va crear dues sobre l’incendi d’Horta de Sant Joan i les irregularitats detectades al Palau de la Música. Cinc anys abans, el 2005, el parlament havia format una comissió d’investigació relativa a l’esvoranc del barri del Carmel a causa de les obres de construcció del túnel de la línia 5 del metro.

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]