‘Lo jorn del Judici/ parrà qui haurà fet servici.’ Són els primers versos del ‘Cant de la Sibil·la’, una peça medieval de teatre religiós que pronostica l’arribada del Messies i una terrible fi del món. Té una durada de cinc minuts i es representa el 24 de desembre a la nit, just abans de la Missa del Gall. Normalment, el protagonitza un nen o una dona vestits de sibil·la –una endevinadora del món pagà–, amb mantell de seda i una espasa a la mà. La cançó, que sol ser interpretada a cappella, es basa en una melodia d’origen mossàrab i es va traduir al català al segle XIII.

La interpretació d’aquest cant era un costum força estès per tota l’Europa medieval i, tal com algunes fonts apunten, podria ésser fruit de la por que originava l’arribada de l’any 1000. Al segle XVI va anar desapareixent arran de les disposicions del concili de Trento, que el consideraven un ritu pagà. Només es va conservar intacte a l’Alguer i a Mallorca, on el 2010 fou declarat Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO. L’interès pel ‘Cant de la Sibil·la’ va renéixer al segle XIX, gràcies a alguns folkloristes, i de mica en mica s’ha anat recuperant en molts indrets del país.

L’Alguer. Una de les interpretacions més especials que es fan del cant és la de la catedral de l’Alguer, on no s’ha interromput mai. Hom l’anomena ‘Lo senyal del judici’ (vídeo) i és interpretat per un canonge, acompanyat de dos infants. La versió que se’n fa no és la mallorquina, sinó una de més afí al manuscrit de la Seu d’Urgell.

Santuari de Lluc. La representació al santuari de Lluc és la més curosa i ritualitzada de totes les que es fan a Mallorca. La sibil·la és un dels nens de l’escolania, coneguts popularment per ‘blauets’, i canta enmig de la penombra per afegir tremendisme a l’escena. El cant és tan impressionant que, quan s’acaba, la sibil·la marxa solemnement sense que cap feligrès tingui el coratge de badar boca.

Palma. El ‘Cant de la Sibil·la’ s’interpreta en desenes de municipis de Mallorca; ací en trobareu el llistat d’enguany. Una de les representacions més genuïnes és la que es fa a la seu de Palma. La tradició s’hi ha preservat en el curs dels segles i només va deixar d’interpretar-s’hi durant tres anys, del 1572-1574. A la seu, hi canta una soprano professional.

Ripoll. Una de les primeres representacions consignades del cant és la que es feia al segle X al monestir de Ripoll i que posteriorment es va difondre per tot el país. El 2012 es va recuperar amb una soprano i acompanyament coral i d’orgue. La sibil·la hi apareix enmig de la foscor del temple acompanyada de dos infants que porten ciris.

La Seu d’Urgell. A la catedral de la Seu d’Urgell fa quatre anys que es va recuperar el cant amb interpretació de soprano, cor i acompanyament d’orgue (vídeo). Té la particularitat que s’hi canta una versió autòctona de l’Ordinari de la Seu que data del 1538 i és en català.

Sant Iscle d’Empordà. Tot i que el cant fa pocs anys que es va recuperar en aquesta església romànica, la cosa més important hi és la partitura. Data del segle XIV i és una versió força especial i molt arcaica. Això fa que sigui una de les més antigues del Principat i serveixi per a estudiar el recorregut del cant i la transmissió a Mallorca.

Barcelona. Barcelona va ser un dels primers indrets de recuperar el cant, amb la representació que es fa a l’església de Santa Maria del Mar des del 1948. També són conegudes les interpretacions de la Catedral i la de la parròquia de Sant Gervasi i Protasi de la Bonanova, que fa la cantant Maria del Mar Bonet. Però la xifra no para de créixer i enguany s’hi incorpora la parròquia de Santa Maria del Pi.

Gandia. La representació més antiga que es fa al País Valencià del cant és la de l’ermita de Santa Anna de Gandia (vídeo), que començà el 1979. Va ser declarada Bé Immaterial de Rellevància Local perquè s’hi canta la versió d’un manuscrit del segle XVI aparegut al ‘Cançoner de Gandia’. En aquest cas, la cançó és interpretada per una nena.

València. Des que hi fou recuperada el 2011 a la catedral de València s’hi representa la versió del ‘Cançoner de Gandia’, amb un infant i una mezzosoprano (vídeo). La música va a càrrec dels instruments tradicionals de la Capella de Ministrers.

Ontinyent. La representació de la Vall d’Albaida és molt completa, perquè abans del cant s’hi representa la marxa processional de la Dansa de la Mort i es mobilitzen una vuitantena de persones. El ‘Cant de la Sibil·la’ s’hi interpreta des del 2000 cada 22 de desembre i es fa a dues veus de soprano, a més de l’acompanyament d’un cor i música d’orgue.

Teulada. L’any 2011, en ocasió de la commemoració del quart centenari de la repoblació mallorquina de les terres de la Marina, es va recuperar a Teulada la tradició medieval del ‘Cant de la Sibil·la’. Comença amb un repic de campanes. Després la sibil·la, que és representada per un nen, surt en cercavila fins a l’església de Santa Caterina, on canta (vídeo). Enguany s’ha fet el 22 de desembre.

El ‘Cant de la Sibil·la’ també s’interpreta en moltes altres poblacions del país, com ara Felanitx, Campos, Llucmajor, Valldemossa, Sueca, Vic, Tarragona, Lleida…

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]