07.03.2017 - 22:00
|
Actualització: 08.03.2017 - 09:42
A la biblioteca Carles Rahola de Girona hi ha fins el 31 de març una exposició sobre les germanes Uriz. Pepita i Elisa. Són considerades precursores de l’escola moderna a l’estat espanyol. Són navarreses, van estudiar a Madrid i tota la seua vida professional la van passar a Girona i a Lleida. Fa molt poc que se n’han pogut reconstruir les vides a partir dels seus arxius personals recuperats per una amiga a Berlín. Sí. Perquè aquesta història comença a Badoztain i acaba al Berlín Oriental. I tot el que passa entremig és un material literari o cinematogràfic d’alta volada. Segur que l’editor escriuria a la solapa del presumpte llibre que és una història trepidant i que no deixa ningú indiferent i que commou i totes aquestes coses que se solen escriure per atraure l’atenció dels lectors. I en el vídeo promocional del film, hi apareixerien escenes picadetes de la guerra de 1936-1939, de la resistència francesa, de la guerra freda…
Per damunt, i sense aprofundir-hi gaire, aquestes serien les línies generals de la història.
Educació a Madrid i viatge a Catalunya
Pepita Uriz (1883) és la germana major i estudia a l’Escola Central de Mestres i a l’Escola Superior de Magisteri de Madrid. Elisa (1893) estudia al conservatori.
Pepita va a treballar a una escola de Barcelona, després a Sòria i finalment, cap al 1920, a Girona. Allí moren els seus pares. Les filles organitzen un funeral civil i esclata un escàndol. A la vegada, comença a tenir molta relació amb el moviment obrer. En la manifestació del Primer de Maig les coses no van bé i demana el trasllat a Lleida. La seua germana Elisa continua a Girona.
Com a professora de l’Escola Normal, Pepita obliga les alumnes a llegir, entre més llibres, La condición social de la mujer en España, de Margarita Nelken. L’arquebisbe de Barcelona la denuncia i li obrin un procés per expulsar-la de l’escola, perquè inculca idees dissolvents entre les alumnes. Això provoca una onada de solidaritat a tot l’estat. Unamuno i Ortega y Gasset, entre més, li donen suport públic i el seu cas arriba al parlament espanyol. El procés d’expulsió es paralitza, però quan Primo de Rivera pren el poder, reobrin el cas i l’expulsen durant un any de la Normal. Quan hi torna, esdevé una de les impulsores del moviment Freinet. A Lleida té molt de ressò, impulsat pel Grup Batec.
Elisa es trasllada a Tarragona una temporada. Allí coneix Antoni Sesé, que era secretari general de la UGT de Catalunya, i es casen. L’any 1937, quan Sesé anava a prendre possessió del càrrec de conseller de Treball, és assassinat.
Les dues germanes ingressen en el PCE i l’any 1934 es posen en contacte amb l’agrupació Dones contra la Guerra i el Feixisme i ajuden xiquets evacuats de la revolució d’Astúries a viatjar fins a Barcelona.
Són fundadores del PSUC i de FETE.
L’exili
Acabada la guerra, passen la ratlla de França i s’instal·len a París, on formen part del nucli de la resistència. Quan comença la guerra freda les expulsen de París i les envien a Alemanya. Al Berlín Oriental. Elisa, que és la més jove, continua tenint un paper important dins els moviments internacionals de dones. És ella qui proposa que hi haja un dia internacional del xiquet.
Totes dues moren a Berlín. Pepita l’any 1958 i Elisa l’any 1979. Pobres com a rates malgrat haver tingut oficis i càrrecs amb ingressos importants. Tots els diners que guanyaven els destinaven a finançar les causes que defensaven.
Aurora Bertrana explica en les seues memòries que va conèixer Elisa a Ginebra. Totes dues tenien una beca per a ampliar estudis musicals. Bertrana conta que ella no tenia diners i que en algunes ocasions Elisa la convidava a sopar o a dinar amb el que rebia de la beca.
En una nota al final del llibre o amb aquelles lletres que ixen en acabar els films basats en fets reals, s’explicaria que l’exposició que ara hi ha a Girona ja s’ha pogut veure a Lleida i al Museu Memorial de l’Exili de la Jonquera i també que volta per Alemanya. I que qui s’ha interessat per les vides d’aquestes dues dones ha estat l’Ajuntament de Badoztain que ha fet filla predilecta Pepita i ha posat el nom de ‘Germanes Uriz’ a una de les escoles del poble.
