La cua d’assistents es va fent més i més llarga esperant l’obertura de porta del Teatre Nacional de Catalunya. Falten encara tres quarts per a començar, no són ni les set del vespre, i a dins es prepara la funció. Actors, directors, il·luminadors, escenògrafs i tècnics de tota mena assagen una obra que s’ha anat gestant aquests últims anys: el referèndum d’autodeterminació. L’escenari, ple de cadires, una senyera ben il·luminada, una pantalla amb les paraules ‘garanties per a la democràcia’, i un triangle –una mena d’al·legoria del mapa del Principat– fet d’urnes d’alguna mena de plàstic transparent. Oberta la porta d’accés, catalans de tota mena i condició omplien l’amfiteatre del TNC. Pocs minuts després, ja no hi cap ni una agulla.

Les autoritats i personatges mediàtics diversos reben l’atenció de l’independentista ras. Un dels moments més esperats és l’entrada del flamant nou conseller de Cultura, Lluís Puig. Més d’un demana de fer-s’hi una fotografia per a la posteritat, més llarga o més curta. Els presidents d’Òmnium i ANC, Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, acompanyen el portaveu de Súmate, Antonio Baños, elegant com sempre. Artur Mas també participa en les converses a peu dret a primera fila, davant un estol de fotògrafs impressionant. Més d’un i més de dos demanen a l’entrada si té lloc reservat al davant. Que difícils que deuen ser de gestionar els protocols d’aquests festivals.

Llach, mestre de cerimònies
Els diputats de Junts pel Sí són anunciats per megafonia i l’auditori es posa dret per oferir-los un llarguíssim aplaudiment que acaba amb els clàssics crits d’in-inde-independència. Enmig d’aquesta eufòria, entren a l’escenari els membres del govern, ja sense Jordi Baiget i encara sense Lluís Puig. Els llums s’apaguen i comença la projecció de vídeos. Lluís Llach fa de mestre de cerimònies. És d’agrair que es pensi en persones amb experiència dalt de l’escenari. Llach llegeix un text de Thomas Jefferson i l’enllaça dient que cada vegada hi ha més gent que acompanya la majoria independentista per a fer camí cap a la llibertat. L’acte és organitzat per Junts pel Sí i compta amb l’assistència dels diputats de la CUP. Llach hi pensa d’entrada i els diu: ‘Sense la CUP el camí hauria estat impossible. Gràcies.’

Informació contra els rumors
Llach dóna pas a Marta Rovira i Jordi Turull, que comença anunciant un acte pedagògic i molt informatiu: ‘Com més informació, menys rumorologia.’ Turull, president del grup de Junts pel Sí, deixa clar d’entrada que el primer d’octubre es podrà votar, ‘i votarem com sempre, com s’ha fet sempre’. Rovira detalla a continuació la llei del referèndum d’autodeterminació que han presentat hores abans al parlament. La llei es fonamenta, segons Rovira, en el primer dels drets humans, ‘que és el dret de decidir, el dret d’autodeterminació’.

Una llei que és una resposta democràtica
En una argumentació que de segur que no convenceria els dotze magistrats del Tribunal Constitucional espanyol –cosa que ja tampoc no cal–, Rovira explica que l’ordenament jurídic espanyol conté també el reconeixement del dret d’autodeterminació perquè l’estat ha signat els tractats internacionals que el reivindiquen. ‘Hem fet una llei perquè tenim el dret d’autodeterminar-nos i ho hem fet amb una base legal que no es pot posar en dubte’, defensa la portaveu del grup de Junts pel Sí. ‘Aquesta llei és una clara resposta democràtica a les frustracions acumulades als intents reiterats d’encaixar el nostre país a l’estat espanyol’, remata Rovira.

Més vots afirmatius: independència
El silenci a l’auditori del TNC és molt semblant al que es fa quan hi ha funció, trencat tan sols per algun esternut i els aplaudiments espontanis. Turull explica que el fil roig de tot allò que passarà fins a l’1 d’octubre és la voluntat de votar. I especialment, diu, la voluntat de fer-ho com s’ha fet cada vegada que s’ha convocat el poble a les urnes en les eleccions habituals. ‘Si votem com sempre, el vot serà vinculant. Com sempre. Com passa a totes les eleccions. I si hi ha més vots afirmatius que no de negatius, això implica la independència de Catalunya.’ Esclat d’aplaudiments a la sala, el més fort de tota la funció.

Quan Turull explica que la victòria del no implica la convocatòria automàtica d’eleccions autonòmiques, la sala fa un ‘noooo’ d’aquells llargs de desaprovació. Turull ho acaba així: ‘Si guanya el sí, independència; si guanya el no, eleccions autonòmiques.’ I a continuació expliquen els detalls de la llei del referèndum. Turull tanca la seva intervenció amb aquesta frase: ‘Exercirem el deure de la determinació perquè tot el poble de Catalunya pugui exercir el dret d’autodeterminació.’

‘De legalitat només n’hi ha una; la que es deriva del principi democràtic’
Llach s’alça ara per donar la paraula al vice-president Junqueras, que remarca que el referèndum es farà com sempre s’han fet les votacions, amb algunes garanties democràtiques afegides. Junqueras diu que cal afegir garanties precisament perquè hi ha un estat que s’oposa al referèndum. ‘És el referèndum que ha de permetre al poble de decidir el seu futur davant d’un estat que s’hi oposa’, diu el vice-president. I demana que el referèndum esdevingui un exemple per al món en un moment en què les expressions de democràcia escassegen a molts racons.

El cap de files dels republicans també reivindica la legitimitat del referèndum apel·lant al 80% dels ciutadans que defensa el dret de decidir. Legítim també, segons Junqueras, pel mandat democràtic nascut a les urnes que van donar la confiança a una majoria parlamentària clarament favorable a l’exercici de l’autodeterminació. Junqueras també defensa el referèndum com una eina per a ajudar la gent que estimem i que té dificultats econòmiques i de tota mena. ‘De legalitat, només n’hi ha una; la que es deriva del principi democràtic i del dret internacional i dels drets humans’, resol.

Un ‘president, president, president’ ben significatiu
Junqueras dóna pas a Puigdemont i l’auditori s’alça com un sol home al crit de ‘president, president, president…’ Un crit que té un significat especial avui, l’endemà de la decisió més complicada que ha pres el president en el seu mandat: la destitució del conseller Jordi Baiget per haver expressat discrepàncies. ‘El dia 1 d’octubre hi haurà un vot decisiu. El vot decideix. I nosaltres estem disposats i compromesos a respectar-lo’, diu Puigdemont, que acaba d’obtenir un altre aplaudiment per haver assenyalat un fet curiós: ‘Quan els han anat llegint la Marta i en Jordi, és la primera vegada que veig que la gent aplaudeix els articles d’un text legislatiu.’ El president reconeix que intueixen els riscs d’exercir la democràcia. ‘Alguns ja l’han pagat’, recorda. Però el risc és més gran quan es renuncia a la democràcia, avisa.

‘Garantim als ciutadans de Catalunya que el dia 1 votarem’
‘El dia 1 d’octubre no hi haurà cap xoc de trens. Hi haurà un tren que s’aturà a la via morta, que serà el tren de l’status quo. I un altre tren que seguirà el seu camí’, diu ara Puigdemont aprofitant la coneguda metàfora. I explica que el referèndum és la garantia que tothom podrà expressar-se i decidir. També els qui vulguin votar que no. ‘El govern es compromet a fer possible el vot decisiu. Garantim als ciutadans de Catalunya que el dia 1 votarem’, tanca el president. ‘Votarem, votarem, votarem, votarem!’ és el crit que ressona ara a l’auditori just abans d’un sonor himne de ‘Els segadors’, que fa alçar el puny a més de quatre. Els crits d’independència més forts que ha sentit mai el TNC sonen ara acompanyats del picament de mans corresponent.

Conjurats
Aquell verb que fa servir tan sovint el vice-president Junqueras: ‘conjurar-se’. Això és el que ha passat aquest vespre a l’amfiteatre d’inspiració grega de la sala gran del TNC. Si Grècia fou el bressol de la democràcia, aquest teatre ha estat avui el bressol potser d’una democràcia catalana. El temps ho confirmarà o ens desmentirà. President, govern, diputats i ciutadans s’han conjurat per fer un referèndum d’autodeterminació amb les formes i les garanties de sempre. I ara roman aquella sensació agredolça del ‘tot està per fer i tot és possible’. Que ja es tractava d’això.

Ací podeu veure la intervenció de Puigdemont:

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]