04.07.2017 - 13:30
|
Actualització: 04.07.2017 - 14:30
Si el primer d’octubre guanya el sí en el referèndum, es proclamarà la independència immediatament, i de seguida començarà el procés constituent per a la formació de la república catalana. Així ho preveu la llei que regula el referèndum, presentada avui al parlament pels diputats de Junts pel Sí i de la CUP. El màxim òrgan que regularà el funcionament i tot el procediment del referèndum serà la Sindicatura Electoral Nacional, formada per cinc juristes designats pel parlament a proposta dels grups parlamentaris. La Sindicatura validarà el cens electoral, que haurà d’elaborar el govern, i a partir del qual es farà el sorteig dels membres de les meses. Si guanya el no en el referèndum, es convocaran immediatament eleccions autonòmiques al parlament.
La proclamació de la independència es farà en una sessió ordinària al Parlament de Catalunya l’endemà passat de la publicació dels resultats definitius del referèndum. Això es pot esdevenir entre tres dies i catorze dies després del primer d’octubre, quan es farà una publicació provisional de resultats. Més informació, ací.
La llei del referèndum és una norma legal suprema que estableix un règim jurídic excepcional fins al primer d’octubre.
La llei del referèndum empara les autoritats, persones físiques i jurídiques que participin en l’organització del referèndum perquè és un dret que forma part de l’ordenament jurídic vigent.
El parlament ‘actua com a representant de la sobirania de Catalunya’. El poble de Catalunya és el subjecte polític i sobirà, amb dret de ‘decidir lliurement i democràticament la seva condició política’.
De la Sindicatura Nacional, dependran també quatre sindicatures de demarcació, formades per tres membres. El govern ha de posar els mitjans materials i humans al servei de les sindicatures nacional i de demarcació.
Les meses, les formaran un president i dos vocals, més els suplents, triats per sorteig entre el cens.
El cens electoral, el componen els electors residents a Catalunya i a l’exterior amb dret de votar. ‘Són cridats a votar en el referèndum les persones que tenen dret de vot en les eleccions al Parlament de Catalunya. També tenen dret de vot els catalans residents a l’estranger que hagin tingut el darrer veïnatge administratiu Catalunya, que donin compliment als requisits legalment exigibles i que hagin sol·licitat formalment de prendre part en la votació.’ L’elaboració del cens no exigeix l’autorització dels ciutadans que hi són inclosos.
Hi haurà d’haver un decret de convocatòria per a fixar la data del referèndum. Caldrà que vagi acompanyat d’un decret de normes complementàries, que haurà de dir el model de paperetes, els recursos i materials necessaris i les condicions.
Si els ajuntaments no cedeixen espais per al referèndum, la Generalitat els habilitarà.
Hi haurà una única circumscripció.
La llei del referèndum no preveu un mínim de participació per a considerar vinculants els resultats. La diputada de Junts pel Sí Marta Rovira ha declarat: ‘L’èxit del referèndum depèn que tingui una participació elevada; que hi hagi una campanya amb representativitat del sí i del no i que la interpretació del resultat es faci amb normalitat i legitimitat. Per obtenir un resultat vinculant hem d’afrontar-lo amb normalitat.’
La llei del referèndum remet en el preàmbul a les resolucions de l’ONU i el Tribunal de l’Haia per a justificar la via unilateral.
La llei de transitorietat jurídica es deixa per a una segona fase, perquè preveu tota la casuística posterior al referèndum en cas que guanyi el sí.
Consulteu ací el text presentat al Parlament de Catalunya:
