A mig any de la consulta: què passarà el 9-N?

  • Analitzem amb Jordi Turull (CiU), Marta Rovira (ERC), Jaume Bosch (ICV) i Quim Arrufat (CUP) les possibilitats del 9 de novembre

VilaWeb
Redacció
09.05.2014 - 06:00

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Avui que comença la campanya de les eleccions europees falta mig any just per al 9 de novembre, el dia que els catalans votaran si volen que Catalunya esdevingui un estat independent. Els sis mesos que queden seran decisius: el parlament tramita una llei de consultes que ha de permetre una convocatòria per la via legal, i l’estat espanyol està disposat a emprar els instruments jurídics que calguin per a impedir-ho. Hem demanat a representants dels quatre partits que donen suport a la consulta que ens diguin com veuen ara el 9-N.

—Què passarà el 9 de novembre?

Jordi Turull: L’única hipòtesi amb què treballem és que hi haurà consulta, i per a això treballem, tant des del punt de vista legislatiu com des del punt de vista operatiu, des del govern. I des dels partits fem la pedagogia que cal;  aquests últims sis mesos se n’ha de fer molta. Depenem de nosaltres, i no podem donar senyals de feblesa. El convenciment que tenim, la nostra convicció democràtica, també l’hem d’aplicar a dir que el 9 de novembre hi haurà la consulta. La gent ha de saber que treballem, preveient totes les possibilitats, perquè el dia 9 hi hagi una consulta legal, amb totes les garanties, i que tothom, tant els del sí com els del no, puguin votar.

Marta Rovira: Podrem votar. Només depèn de nosaltres. Ara mateix fem realitat una via legal que ens ha de permetre de votar sense demanar autorització al govern espanyol, que és la llei de consultes. I amb aquesta llei farem un decret de convocatòria, i la Generalitat tindrà tots els elements per a organitzar una consulta. El 9 de novembre hem de poder votar. Tenim una majoria social que de segur que anirà a votar aquell dia, que hi haurà les urnes preparades. I tenim un mandat democràtic que ens legitima a fer-ho. Ara mateix tots els elements ens ajuden a pensar que el 9-N votarem.

Jaume Bosch: Ha de passar que la ciutadania de Catalunya es mobilitzi en massa per votar en una consulta convocada a partir de la llei de consultes que el parlament aprovarà el mes de setembre. Sóc plenament conscient que el govern de l’estat utilitzarà armes per provar d’impedir-ho: portarà la llei al Tribunal Constitucional i molt probablement el Tribunal Constitucional suspendrà la llei. Abans haurem portat la llei de consultes al Consell de Garanties Estatutàries per assegurar-nos que no hi hagi cap escletxa d’inconstitucionalitat, però és evident que del Tribunal Constitucional que tenim no ens en podem refiar i que hi ha moltes possibilitats que suspengui la llei. Però hi ha un matís important: si el president convoca la consulta immediatament després d’aprovar la llei, el decret de convocatòria s’haurà fet en plena legalitat; aleshores el Tribunal Constitucional no únicament ha de suspendre la llei, sinó que també ha d’anul·lar un decret de convocatòria fet en plena legalitat. I si fa això serà un escàndol a Europa i al món. Per tant, partim de la base que el 9 de novembre votarem.

Quim Arrufat: El 9 de novembre és el resum d’allò que haurà passat durant el mes i mig anterior. L’estat espanyol intentarà aplicar mesures de repressió administrativa i judicial contra la convocatòria de la consulta i contra l’autonomia, hi haurà una forta resposta ciutadana. I s’ha de veure quina posició té el govern i la majoria política de Catalunya a l’hora de mantenir –en aquestes condicions de tensió– la convocatòria de la consulta, sorgida d’un principi de legalitat però que en el transcurs de suspensions que faci el govern espanyol quedarà en els llimbs de la legalitat. Caldrà veure si es mantindrà o no.

No puc predir què passarà perquè no conec la voluntat de tots els agents polítics, però ens imaginem arribant a un 9 de novembre amb molta tensió mediàtica, amb una tensió administrativa i judicial de l’estat a la llei de consultes i l’autonomia, però arribant a posar les urnes. Conscients que no serà en les millors condicions per a una consulta normal, perquè no serà una consulta normal, oficial, amb totes les garanties, per més que s’hagin previst, però que serà una demostració de força i resistència civil i pacífica de la població que sortirà a votar, malgrat tot aquest ambient.

—Què hi ha que ho pugui impedir?

Jordi Turull: De la mateixa manera que l’estat espanyol ha acabat acordant –encara que ho diguin mig d’amagat– que si hi ha voluntat política la consulta pot ser legal, no podem expressar senyals de dubte. Jo dic a tothom que tingui la tranquil·litat que el 9 de novembre es votarà. Si pensem que el dia 9 no votarem serà el primer símptoma de derrota.

Marta Rovira: Nosaltres hem de pensar en tot allò que pot fer que anem a votar. Totes les energies que tenim fins al 9-N són per a defensar les urnes. Si ens concentrem en això serà impossible que ningú ho pugui obstaculitzar. És evident que cal imaginar situacions que ens obliguin a desconvocar la consulta, i hem d’estar preparats per a quan això passi. No hem d’abonar cap hipòtesi ni cap especulació que posi en dubte que el 9-N votarem. Ara mateix això només depèn de nosaltres i d’una majoria social que ha demanat de votar. Ho tenim tot de cara i hem de pensar que el 9 de novembre votarem. Serà difícil que puguin impugnar la via legal amb què es convocarà la consulta. I tenim un mandat democràtic, que ens dóna tota la legitimitat per posar les urnes el 9 de novembre. Ells especulen i fan moltes declaracions d’intencions, però a l’hora de la veritat no tindran cap via que els legitimi a retirar les urnes. Com les inhabilitaran?, com impediran que el 9 de novembre es pugui votar? Procurarem que no hi pugui haver cap impugnació de la llei de consultes publicant immediatament el decret de convocatòria de la consulta. Si volen impugnar el dret de vot, que ho facin. Que prohibeixin de votar. Els serà complicat d’explicar.

Jaume Bosch: El president de la Generalitat ha de convocar la consulta immediatament després de l’aprovació de la llei de consultes al parlament. Com deia, el govern del PP ho portarà previsiblement al Tribunal Constitucional. Si el Tribunal Constitucional suspèn la consulta que haurà estat convocada de manera legal serà una nova mostra de partidisme d’aquest organisme. No els ho farem fàcil. Si ells no volen donar la imatge de trencar les regles del joc, han de respondre d’alguna manera que, si més no, sembli legal. I aquesta hipòtesi, la d’anul·lar la convocatòria via Tribunal Constitucional, és la més previsible i gairebé diria que l’única que tenen. Veig molt difícil i molt poc factible que s’atreveixin a utilitzar cap més fórmula. De vegades s’ha parlat de suspendre l’autonomia, però la constitució no diu pas que això es pugui fer. La constitució diu que si un govern autonòmic tira endavant una proposta que es considera il·legal, l’estat ha d’aplicar mecanismes perquè aquesta proposta no pugui reeixir. Però d’aquí a suspendre l’autonomia hi ha un pas que no l’inclou, la constitució. Aquesta suposada potestat de l’estat s’ha exagerat d’una manera interessada des de determinats sectors centralistes. Suspendre l’autonomia no és gens fàcil.

Quim Arrufat: Hi ha milers de camins que poden portar a no poder votar el 9 de novembre. El factor clau és la capacitat que pugui tenir el govern espanyol, no únicament de fer amenaces, sinó de portar-les a terme i impossibilitar la sortida física de les urnes als col·legis. Sí, també parlem de la instigació de conflictes interns del personal que s’ha d’encarregar de la consulta, siguin mossos, funcionaris, etc.: fer-los esclatar per dins. Que no arribin totes les urnes. Nosaltres tenim força confiança que, tal com s’organitzen i preveient la consulta, es fa amb prou garanties i es preveuen prou possibilitats negatives per a poder-les superar. Però segons quina sigui la pressió que acabi fent l’estat espanyol es pot arribar molt tortuosament al 9 de novembre. Ho podrien impedir conflictes interns que suscitessin en el personal encarregat de fer la consulta; amenaces d’acusacions de delictes com ara prevaricacions, col·lectius interns que intentin mobilitzar per mitjà de la demagògia i l’alarmisme, perquè no acatin la voluntat majoritària i les instruccions del govern de la Generalitat. Es pot arribar a una consulta imperfecta.

—Quines alternatives hi hauria?

Jordi Turull: Ara això no toca. Tothom també deia que no ens posaríem d’acord en la pregunta i que el procés fracassaria dins de Catalunya. I de la mateixa manera que ho vam fer bé i ho vam fer possible, i que vam acordar data i pregunta malgrat moltes teories i opinions, també ho farem ara. No sóc partidari de saltar pantalles, ens hem de concentrar en el 9 de novembre. Ara hi ha unes eleccions en què segurament se sentiran moltes declaracions pujades de to; quedarà el juny, el juliol, l’agost, el setembre, l’octubre… I, internacionalment, la qüestió de poder votar es va movent més en el nostre favor.

Hem de ser conscients que, d’ençà de l’Onze de Setembre del 2012, a cada pas que fem el món ens mira. Per tant, en les eleccions europees el món també ens mirarà. Després hi podrà haver les interpretacions capcioses segons què passi el 25 de maig, que és molt important per al 9 de novembre. Nosaltres demanem de poder votar. Som europeus, europeistes, i el 25 de maig ho hem de demostrar votant en favor de les forces que defensen el procés. Si a sobre en surt enfortida la força a la qual pertoca de liderar el procés, tot això ajuda.  

Marta Rovira: Tot allò que veiem ara en el govern espanyol són declaracions d’intencions i especulacions. Si algú té ganes de prohibir el vot, que ho faci. Si a algú se li acut de venir a retirar les urnes guanyarem la partida abans de votar i tot. Una foto d’algú retirant urnes per ordre del govern espanyol i la nostra causa haurà guanyat al món. No ens agrada parlar d’hipòtesis que no siguin votar el 9 de novembre. Les altres hipòtesis debiliten el 9-N. Nosaltres ens hem de mantenir ferms defensant l’única alternativa, que és votar.  

Hi ha un compromís de mínims, implícit, no pas explícit, en l’acord sobre la data i la pregunta, que diu que defensarem les urnes fins al final. Ens vam comprometre a trobar alternatives a defensar l’urna, no pas en forma d’eleccions plebiscitàries, sinó en forma de consulta. Hi ha un principi d’acord entre totes les forces polítiques que allò que ens uneix és la defensa de la consulta tal com la vam pactar, per  al 9 de novembre i amb la pregunta.

Jaume Bosch: No ens volem formular la hipòtesi de no poder votar. No volem donar la sensació d’incertesa. Europa i el món han de saber que el dia 9 de novembre el poble català anirà a votar. Després del 9, segons què hagi passat, ja analitzarem les possibilitats. Partim d’aquesta base, que és molt sòlida. Però si realment el Tribunal Constitucional anul·lés la convocatòria de la consulta i obligués a tancar els col·legis electorals, el dia 9 de novembre hi hauria d’haver cues de ciutadans als col·legis electorals volent votar. I així ensenyar a tot el món, que estarà pendent de nosaltres, una imatge potentíssima: gent que simplement vol votar i no pot. I tot seguit m’imagino immenses mobilitzacions de protesta. Aleshores l’endemà el president de la Generalitat es reuniria amb les forces polítiques som partidàries del dret de decidir per veure quins han de ser els següents passos. Però repeteixo: tot això és especular i senzillament no preveiem que el dia 9 de novembre no es faci la consulta. Perquè la societat vol votar i perquè el govern espanyol ho tindrà molt malparat, si ho vol impedir: li ho farem molt difícil.

Quim Arrufat: La lluita és a convocar un referèndum. No preveiem unes eleccions plebiscitàries com una substitució; si de cas, serà una conseqüència de la derrota de no haver pogut convocar un referèndum. Si no es pot fer la consulta, haurem entrat en un estadi de no-democràcia, i s’articularà un moviment de resistència civil que parlarà a la societat mateixa, a l’estat espanyol i sobretot al món, mitjançant la mobilització imaginativa, pacífica i desobedient. La voluntat principal i majoritària de la població de Catalunya haurà estat, efectivament i corroboradament, impedida. Per tant, hi haurà una situació d’imposició antidemocràtica, i això deslegitima tot l’entramat autonòmic i institucional que se’n pugui derivar. Entrarem en una situació complicada en què el protagonista principal serà la societat mobilitzada i intransigent envers la imposició antidemocràtica de decisions oposades a la seva voluntat majoritària. L’alternativa després del 9 de novembre és una mobilització social, pacífica, civil, multitudinària i desobedient a un estat d’imposició. 

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any