18.07.2013 - 13:33
Avui a les set del vespre, a l’Espai VilaWeb, es presenta la iniciativa Amb Independència‘ de l’Associació Catalana de Professionals, que té el propòsit de documentar com serà el futur estat català, amb entrevistes en vídeo amb personalitats i experts. Parlem amb el gerent, Ferran Poudevida, de l’any i mig del projecte.
—Sembla que el període que heu cobert amb les entrevistes ha coincidit amb un procés de maduració i conversió de personatges destacats de la societat catalana cap a les tesis independentistes.
—És evident, i no sols entre gent experta, que és la que nosaltres hem anat a buscar perquè ens donessin arguments de com calia fer el procés i com després havia de ser l’estat propi, sinó entre la societat en general. També una part de la societat ha fet el tomb aquests últims temps. És un canvi molt global i col·lectiu. A nosaltres, de fet, ens ha anat bé que coincidís la nostra voluntat d’explicar com havia d’ésser tot plegat amb aquest moment en què hi ha hagut un cert cop de cap de la societat i també del món intel·lectual en aquesta direcció.
—És un pas socialment ampli?
—Tenim la percepció que és una cosa molt àmplia, sí. D’alguna manera, qui faltava per apuntar-s’hi era la intel·lectualitat i també una part de la classe mitjana. Tant els uns com els altres l’han fet, el pas. Potser qui no l’ha acabat de fer, i em sembla que no el farà mai perquè no entra en els seus plantejaments, són les anomenades elits financeres, mediàtiques…, que sempre es queden a l’expectativa a veure què passa i es recol·loquen en cada moment. Però fora d’això la intel·lectualitat que segurament no havia acabat de fer el pas i una part de les classes mitjanes, que tampoc no l’havien fet, penso que en aquests moments l’han fet d’una manera clara. Tot plegat demostra que no és cap foc d’encenalls, sinó que hi ha una voluntat bastant majoritària. Evidentment, sempre hi ha algun sector que no n’és partidari, ja ho sabem, i que tampoc no canviarà, però en canvi hi ha una majoria que sí, i això és el que compta i és important.
—Quin balanç en feu, de la iniciativa?
—La veritat és que en fem un balanç positiu, i tant, perquè no ens imaginàvem quan vam començar que amb un any i mig hauríem acabat fent una quinzena d’entrevistes amb un ritme tan fort. El balanç, evidentment, és positiu perquè la veritat és que en la majoria de casos, la gent contactada sempre ens ha respost positivament. I les entrevistes sempre han estat molt fàcils de fer perquè la gent tenia ganes de parlar i ho ha fet d’una manera molt planera, directa i clara. En aquest sentit, doncs, també ens han facilitat molt la feina. I la veritat és que encara tenim moltes entrevistes per fer. Hem d’aprofitar i mantenir aquest ritme perquè queden moltes qüestions per tractar del temari que ens vam plantejar al principi. I també ens adonem que hi ha persones disposades a parlar i explicar les coses. N’hem fetes moltes, d’entrevistes, però jo crec que quasi n’hauríem de fer el doble del que tenim en aquests moments. Ara, és evident que això també té data de caducitat: entenem que en un any la feinada d’aquest projecte ja serà feta, però encara en queda per fer i, per tant, s’ha d’aprofitar el temps que ens queda. La nostra intenció és continuar tirant endavant el projecte com a mínim el tram final d’aquest any i al principi de l’any que ve.
—Continuarà, doncs, amb el mateix format?
—És un debat continu que hem tingut, sobre si en un moment o un altre s’hi havia de donar una altra forma, però al final la conclusió sempre ha estat la mateixa: si volíem parlar de les qüestions importants i volíem fer-ho amb una certa profunditat, que a vegades és el que faltava a l’hora de parlar d’aquestes coses, doncs no hi havia cap més manera de fer-ho: has de proposar un qüestionari, l’has de presentar al ponent i tenir en compte que tampoc no volem fer una cosa excessivament llarga, de màxim deu minuts. La intenció és continuar la iniciativa de la mateixa manera sense modificar-lo, perquè com tot té coses positives i negatives. Les entrevistes, de fet, només tenen un problema, que són molt llargues i a vegades la gent no té temps d’escoltar-les senceres. Però al final això no té solució: si vols tractar d’un tema en profunditat, com a mínim hi has de donar aquesta llargada. Per tant, la intenció és de continuar de la mateixa manera.
—I quins temes teniu en cartera?
—Entre setembre i octubre reprendrem la publicació d’entrevistes. De temes, n’hi ha un munt: esports, aeroports, trens i infrastructures viàries… I la immigració, per exemple, tant la dels anys 1960 i 1970 de l’estat espanyol com les immigracions posteriors que han vingut de la resta del món. És un tema, aquest últim, que fins ara no hem tocat perquè no hem sabut exactament com fer-ho i trobar una persona adequada per a parlar-ne no és fàcil. Però és un tema que segur que acabarem tractant perquè és important també per a la transició i el procés.
—De tota l’experiència d’aquest any i mig, què us ha sorprès més?
—Sempre hi ha entrevistes que et sobten perquè penses que no tindran la transcendència que acaben tenint. Per exemple, una persona que pensàvem que no seria gaire seguida al principi va ser Matthew Tree, però ha estat una de les entrevistes que més seguiment ha tingut. O la de Xavier Rubert de Ventós, que també va ésser molt seguida i va ésser, alhora, una de les que a nosaltres ens va agradar més al final pel que explicava i com ho explicava: eres conscient que arribava a molt a la gent, era molt pedagògic, molt quotidià, molt planer, i era entretingut també, el que hi deia era interessant, podia interessar qualsevol. Una altra que també ha tingut molt de ressò, però ja ho suposàvem i no ens va sorprendre gens, va ésser la del president Jordi Pujol.
També volia comentar i agrair que quan vam començar el projecte, amb una campanya de microfinançament a Verkami, la veritat és que ens havíem posat un horitzó de recursos a aconseguir que vam superar d’una manera bastant notable. Tot i ésser una iniciativa molt petita i no tan coneguda com es podria pensar, el suport ha estat prou important i això ens ha permès de continuar. Val la pena, doncs, de remarcar el suport de la gent del carrer, de persones normals i corrents, del petit mecenes disposat a posar diners per una iniciativa privada i de caràcter polític, a més. Suposo que també ens trobem en un moment molt determinat, però la veritat és que aquest suport ens ha satisfet molt.
