17.06.2013 - 19:08
L’històric líder del POUM Andreu Nin va ser detingut el 16 de juny de 1937 acusat de ser un dels instigadors dels ‘Fets de Maig‘ i conduit posteriorment a la presó d’Alcalá de Henares on va ser torturat i assassinat per agents soviètics. Setanta-cinc anys després de la seva mort i trenta-sis anys després de la recuperació de la democràcia, el Parlament de Catalunya ha homenatjat a qui va ser conseller de Justícia de la Generalitat (1936).
‘És el primer homenatge que se li fa a nivell nacional després de la seva mort’, ha recordat l’historiador Pelai Pagés durant l’acte. La presidenta de la cambra, Núria de Gispert, ha destacat la importància històrica de Nin, ‘un polític notori, un líder revolucionari i un ciutadà compromès’.
Unes 200 persones s’han aplegat a la Sala Auditori del Parlament per retre homenatge a qui va ser dirigent del POUM, conseller de Justícia de la Generalitat, escriptor i traductor de nombroses obres de l’època. Representants dels partits d’esquerres del Parlament (ICV-EUiA, PSC, ERC i CUP), dels principals sindicats del país (CCOO, UGT, CGT), representants del consistori del Vendrell, poble en què va néixer Nin, familiars, amics, companys al POUM i representants de moviments socials i polítics han estat testimoni del primer homenatge d’àmbit nacional que ha fet Catalunya a Andreu Nin. “Ha hagut de morir molta gent perquè es fes aquest homenatge”, ha lamentat Lluís Juste de Nin -un dels familiars presents a l’acte-, en una amarga referència al “veto” que històricament hi ha hagut des de la dreta, i també des de l’esquerra, de la figura d’Andreu Nin.
La presidenta del Parlament, Núria de Gispert, ha estat l’encarregada d’inaugurar l’acte d’homenatge. Segons ella mateixa ha destacat, la fundació Andreu Nin i el diputat d’ICV-EUiA David Companyon han estat els principals impulsors de l’acte de reconeixement que s’ha fet aquest dilluns a l’històric líder del POUM.
De Gispert ha reivindicat la figura d’Andreu Nin com un polític català “que va viure i morir per uns ideals”. Ha destacat la seva tasca política en la Catalunya republicana i també durant els primers anys de la Guerra Civil, moment en què va ocupar el càrrec de Conseller de Justícia (1936). Com a conseller, De Gispert ha recordat la tasca de Nin com a creador dels tribunals populars, “encarregats de commutar penes de mort”, la legalització dels matrimonis que es feien a les seus dels partits i sindicats, o les mesures que va implementar per impulsar el paper de la dona en la Justícia.
El record a la figura d’Andreu Nin ha de servir, segons De Gispert, “una crida a la convivència, al respecte, a la dignitat i a la vida en democràcia”. La presidenta del Parlament ha fet una crida a la necessitat de recordar el passat per aprendre dels errors. “Una mirada responsable i serena a la tragèdia de la Guerra Civil, de les víctimes i botxins, ens ha de portar a constatar la necessitat de reconciliar-nos amb la història vivint un present que hem de millorar amb l’aportació de tothom i en pau, per tal d’albirar horitzons de llibertat i justícia”, ha conclòs.
Abans que parlés De Gispert ho havia fet la presidenta de la Fundació Andreu Nin, Teresa Carbonell, que ha fet un discurs reivindicatiu de l’obra del POUM i crític amb la societat d’aleshores i també de l’actual. “El sistema no funciona. És completament absurd que hi hagi un petit nombre de gent que cada dia és més rica, i un gran nombre de gent que cada dia és més pobra”, ha lamentat. Carbonell ha criticat també els resultats del projecte socialista de l’URSS, amb conseqüències “desastroses” per al moviment obrer a nivell internacional.
Herrera i Nuet s’allunyen del “sectarisme” que va acabar amb Nin
Representants de diferents partits polítics han participat en l’acte d’homenatge a Andreu Nin. Ha estat especialment interessant escoltat als polítics d’ICV i EUiA hereus, entre d’altres, del PSUC, precisament el partit amb qui Andreu Nin va viure enfrontat, i que va tenir part de la responsabilitat en el segrest i posterior assassinat del líder del POUM. “És ignomiós el que li va fer una part de l’esquerra, també el PC i el PSUC de l’època, ha afirmat el coordinador nacional d’ICV, Joan Herrera. De la seva banda, el coordinador general d’EUiA, Joan Josep Nuet, ha reclamat que la política s’allunyi dels “sectarismes” que el seu propi partit ha seguit durant molts anys.
