10.11.2012 - 06:00
Vosaltres acabeu d’eixir-ne. De les eleccions. Nosaltres tot just si hi arribem. Sempre són un moment emocionant per als qui ens interessem per la política, però t’he de dir que aquesta volta tinc una sensació estranya. Després de la manifestació de l’Onze de Setembre s’havia estès una certa sensació de bloc, d’unitat, entre els sobiranistes, sensació que s’ha esvaït tan aviat com el president ha convocat les eleccions.
Supose que això és normal. Ací i ara tothom va a la seua. No dic que això no siga normal, i és evident que és respectable i legítim. Però inspira un malestar de baixa intensitat que espere que desaparega en havent passat els comicis.
Mas persegueix, clarament, la majoria absoluta. Fa servir eufemismes, però s’entèn tot el que diu. Iniciativa es debat entre dubtes. La seua suma al bloc sobiranista és cabdal per al país, essencial, però es posen nerviosos cada volta que veuen Mas de prop. I què vols que et diga dels independentistes? Tres candidatures distintes i vés a saber si al final tan sols ERC entrarà al parlament. Si així fóra, la pèrdua de vots independentistes seria enorme, però ben cert és que cap de les tres candidatures no ha pensat mai de debò una altra cosa. En fi…
Consola, tanmateix, de veure que els nacionalistes espanyols estan més que contents de pujar una miqueta respecte de les eleccions anteriors –i jo em demane quan volien pujar, si no era ara! Siga com siga, la bona notícia és que tindran el pitjor resultat de la història. Com passarà al PSC…
Però ja et dic que es respira molta tranquil·litat. Les pressions de campanya són fortes, però no veig que perille el resultat del 25 N –una victòria contundent del front sobiranista sobre el front de la por. I això, en aquest país des del qual t’escric, ja és una notícia enorme.
