Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Diumenge  30.09.2012  20:34

Autor/s: Josep Casulleras Nualart

Teresa Farriol: crònica de la mort a la muntanya d'una corredora experimentada

La sabadellenca va perdre la vida ahir en la cursa Cavalls del Vent · L'oratge va ser molt dur

Men?ame
 

La plaça porxada de Bagà era dissabte al matí plena de corredors nerviosos i il·lusionats que miràvem el cel gris del Berguedà confiant que la pluja que escombrava el país des de feia unes quantes hores no arribaria a la serra del Moixeró: hi havia molta gent, familiars, vilatans, afeccionats a la muntanya i a les curses, música èpica, un gran ambient.

Diumenge al matí, al mateix lloc, també hi havia força gent, no tanta com el dia abans, però molt de silenci. El sol lluïa, però l'ambient era molt trist: no s'hi celebrava pas l'èxit aconseguit feia poques hores per Kilian Jornet i Núria Picas a la cursa Cavalls del Vent, sinó que es planyia la mort d'una veterana corredora sabadellenca, la Teresa Farriol Rafel, de quaranta-vuit anys. La força del cos se li va anar apagant a la Serra Pedregosa, en un Cadí nevat, gèlid, camí del refugi Lluís Estasen, després d'haver suportat unes dotze hores de pluja intensa, vent gelat, boira espessa i camins enfangats.

Tots sabíem que la pluja ens faria una mala passada, que havíem tingut la pega que el dia amb més mal oratge de la setmana fos el de la cursa. Els tres anys anteriors, la Cavalls del Vent s'havia disputat amb molt bon temps, en uns dies magnífics per a ser de principi d'octubre, o de final de setembre. Enguany ha estat ben diferent.

Els organitzadors van avisar en la sessió informativa de divendres que la previsió del temps era incerta: la pluja tant podia caure intensament sobre el Cadí-Moixeró com no passar de la porta del Pre-pirineu.

Pluja constant

Dissabte al matí, després d'un breu ruixat, el cel era amenaçador, però no plovia. I la cursa va arrencar puntualment a les nou. Però una hora més tard va començar a ploure i no va parar en tot el dia. A tots els corredors, la pluja ens va agafar pujant a la Tossa d'Alp, un cim de més de 2.500 metres d'alçada que ja es troba al començament de la cursa, després d'una pujada de 1.700 metres des de Bagà. A mesura que pujàvem, el fred era més i més intens, per la pluja, pel vent, per la boira. Al refugi que hi ha al capdamunt del cim, el Niu d'Àliga, hi havia el segon avituallament, que era ple de corredors que tremolaven de fred i demanaven un brou tebi.

Des d'aquell moment la cursa va ser un calvari per a molts corredors, que van plegar als avituallaments següents: al refugi del Serrat de les Esposes, al de Cortals d'Ingla i al de Prat d'Aguiló. Del miler de corredors que havien començat la cursa, van acabar-la menys de 200.

Una corredora experimentada

Entre els corredors que van continuar, que van anar més enllà de Prat d'Aguiló, més enllà dels primers quaranta-cinc quilòmetres, hi havia també la Teresa Farriol. Gent que la coneixia explica que als últims refugis per on havia passat anava bé, abrigada, i deia que se sentia prou bé. A més, ja havia fet el recorregut de Cavalls del Vent més d'una vegada i més de dues, i era avesada a curses de llarga distància a muntanya. Quan va sortir de Prat d'Aguiló, el principal avituallament, duia roba nova i va enfilar la pujada de 400 metres fins al Pas dels Gosolans, un coll a 2.430 metres, una bretxa a la serra dels Cortils, que permet de passar de la Cerdanya al Berguedà. Des d'allà, a la Teresa, li mancava travessar la Serra Pedregosa i baixar cap al Collell per recórrer quatre quilòmetres de pista forestal i arribar al refugi següent, el Lluís Estasen, al peu del Pedraforca.

El fred als ossos

Però després d'haver anat una estona una mica desorientada, sense acabar de trobar el camí, i quan ja començava a baixar, no va poder més; els símptomes d'hipotèrmia la van paralitzar; va intentar trucar al telèfon d'emergències, però no podia. De seguida van arribar més corredors, que la van auxiliar, i van fer la trucada d'urgència.

Hi ha hagut altres corredors que han remarcat la duresa de la pujada al Pas dels Gosolans, amb la neu, el vent i la marcada sensació de fred. Aquell fred que se li havia ficat als ossos i que li impedia alçar-se.

Finalment, la van baixar entre uns quants corredors, fins a la pista forestal; la van portar en un vehicle fins a la carretera C-16, i allà una ambulància la va traslladar a l'hospital comarcal Sant Bernabé de Berga. Hi va arribar conscient, però va tenir dos atacs de cor. Del primer, la'n van salvar; el segon va ser letal.

Un final trist

Hi va haver molts abandonaments, molts dels quals de corredors que vam tenir símptomes d'hipotèrmia. Fins i tot alguns dels favorits van plegar per aquest motiu, com en Jessed Hernàndez i en Tòfol Castanyer. Fou la Cavalls del Vent més dura, i la més trista. 

L'organització ha suspès el lliurament de premis i ha donat el condol a la família de la Teresa. També ho ha fet el guanyador masculí, Kilian Jornet. De fet, els qui vam abandonar vam anar a dormir dissabte pensant en dues grans notícies: el rècord de Kilian Jornet i la victòria titànica de Núria Picas; i ens hem llevat amb la mala notícia de la mort de la Teresa, que ho ha enfosquit tot, per més que avui el sol sí que lluís.

Men?ame