Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Diumenge  15.01.2012  09:23

Més de deu mil al·legacions contra la política lingüística de Bauzá

Ahir s'acabà el termini per a presentar-ne

Men?ame
 

L'Obra Cultral Balear xifra en més de deu mil les al·legacions presentades contra l’avantprojecte de reforma de la Llei de Funció Pública (pdf), que buida de contingut la Llei de Normalització Lingüística i estableix que el coneixement del català deixi de se requisit per a treballar a l'administració pública. 'Nosaltres només hem calculat de moment les al·legacions que s'han generat a través de l'Obra, unes sis mil, però un cop se sumin totes, ben segur que se superaran les 10.000', va dir ahir el coordinador de l'entitat, Tomeu Martí, just quan s'acabava el termini per a presentar-ne.

Efectivament, a les sis mil al·legacions de l'OCB, cal sumar-hi totes aquelles que han presentat per compte propi els ciutadans i altres entitats i associacions com Ciutadans per la Llengua. I cal afegir-hi, també, totes aquelles que en els pròxims dies arribaran a la conselleria d'Administracions Públiques procedents de Menorca, Eivissa i Formentera. Precisament ahir unes quatre centes persones es manifestaren a la plaça de la catedral de Ciutadella, a Menorca, contra la política lingüística de Bauzà. El govern, que divendres ja va fer saber que no pensava fer marxa enrere, va dir ahir que encara tardarà uns quans dies a donar la xifra definitiva d'al·legacions, que dilluns es començaran a registrar.

Envient aquesta allau d'esmenes, que demostra 'una mobilització ciutadana sense precedents a favor de la llengua pròpia', l'Obra demana al govern de Bauzá 'la retirada de l'avantprojecte que, com ha quedat demostrat, no té el suport dels partits de l'oposició, d'una part molt important de la ciutadania i ni tan sols del PP en el seu conjunt'.

Ajuntaments del PP contra l'atac a la llengua

Efectivament, la política lingüística de Bauzà també ha dividit el PP Balear. Els disset regidors de Sa Pobla, inclosos els nou del PP, van acordar dimecres de presentar al·legacions a la modificació de la al·legacions contra l'avantprojecte. Dijous, Pollença, governada també pel PP, es va afegir al rebuig a l'atac del president Bauzá a la llengua. Prèviament ja havia fet el mateix Manacor.

Tant Manacor com Sa Pobla són municipis governats amb majoria absoluta pel PP. N'hi ha uns altres, també governats pel PP però en minoria, o amb pactes amb altres formacions, que també es preveu que presentin al·legacions al pla de Bauzá: Sineu, per exemple. Aquests casos han palesat una divisió interna en el PP balear per causa de l'ofensiva contra la llengua que suposa la modificació legislativa impulsada pel president.

A Manacor, els populars, que, amb el batlle i vice-president del PP balear, Antoni Pastor, hi van votar favorablement, van veure com sorgien discrepàncies dins del seu grup: els regidors Llorenç Bosch i Antoni Servera van desmarcar-se de la votació i es van alinear amb José Ramón Bauzá. Pastor va llençar aquest missatge al president balear: 'Amb aquesta decisió [de modificar la llei de normalització lingüística] es canvien les regles que amb molt d'esforç es van consensuar el 1986. Ara, vint-i-cinc anys després es crea un problema on no n'hi havia. Jo sóc el mateix, ningú no trepitjarà els meus drets'.

En contradicció amb altres lleis

L'avantprojecte entra en contradicció amb altres lleis, com la de normalització lingüística (llei 3/1986, de 19 d'abril) i la de règim jurídic de l'administració (llei 3/2003, de 26 de març). Per això, el text té disposicions, dues de les quals afecten aquestes altres lleis relacionades amb l'ús i coneixement de la llengua perquè també caldrà modificar-les.

L'avantprojecte també aclareix que els procediments d'accés, selecció de personal interí o laboral temporal que ja hagin començat quan entri en vigor aquesta llei, continuaran la tramitació d'acord amb la normativa vigent en el moment en què hagin començat, llevat que encara no s'hagi publicat la convocatòria corresponent.

Amb aquesta reforma, el català només serà requisit, i en menor mesura, en dos casos concrets:

Per accedir i ocupar llocs de la funció pública docent (que s'ha de regir per la seva normativa reglamentària específica), i per accedir i ocupar llocs del cos facultatiu superior, escala humanística i de ciències socials, especialitat d'assessorament lingüístic (en la qual s'exigirà, només, com a requisit el nivell C2 o equivalent).

Per a tots aquells llocs que tinguin com a funció principal la informació i l'atenció al públic el català exigible serà només l'equivalent al nivell B2.

Men?ame