Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dijous  29.10.2009  06:00

Asterix i Obelix: el nom sí que fa la cosa

Els famosos gals de Goscinny i Uderzo celebren avui cinquanta anys

Men?ame
 

Avui se celebren els cinquanta anys de la primera aventura del petit gal Asterix i dels seus amics, apareguda al número 1 del setmanari Pilote, ideats pels francesos Albert Uderzo (dibuixant) i René Goscinny (guionista). El primer àlbum, 'Asterix el Gal', no va aparèixer fins el 1961, i va ser seguit de trenta-dos volums més, traduïts a un centenar llarg de llengües. Unes traduccions que, com en el cas del català, arrosseguen algunes incoherències en els noms dels personatges. Començant pels dels protagonistes mateix, Asterix i Obelix.

En les primeríssimes edicions (de les editorials Bruguera i Mas-Ivars, i també en una reedició de Grijalbo/Dargaud i Hodder/D de 1996) el nom d'aquests dos personatges era agut (Asterix i Obelix, com consta al Petit Curial Enciclopèdic), d'acord amb la fonètica original francesa, i conservava, per tant, el joc de paraules irònic ideat pels autors: en francès, Astérix s'acosta fonèticament a asterisc, el signe gràfic en forma d'astre petit; i Obélix remet directament a la forma d'obelisc del gros traginador de menhirs. A les edicions posteriors (de Grijalbo/Dargaud, Planeta, Salvat, el Cercle de Lectors), en canvi, el nom de tots dos protagonistes esdevé pla (Astèrix i Obèlix), qui sap si per una mala interpretació de l'accent francès (que marca la pronúncia de la vocal, no la síl·laba tònica) o per influència de la solució espanyola (Astérix, Obélix). Amb aquest desplaçament de l'accent, que s'ha perpetuat fins ara, tots dos noms s'han allunyat del joc de paraules original i no han ajudat a entendre, o veure, a primer cop d'ull la ironia que s'hi amaga, especialment en el cas del 'petit astre gal'.

En una llista de personatges tan llarga (més de cent cinquanta noms, en la trentena de volums), hi ha uns quants casos més de traducció inadequada que esborren o amaguen la intencionalitat irònica dels autors a l'hora de batejar-los. Com el cap del poblat gal, Abraracourcix en francès (format a partir de l'expressió 'à bras raccourcis', 'amb violència'), que en els primers volums en català apareixia sota la forma servil Abraracúrcix, si bé, més tard, es va trasmudar en Acopdegarròtix i Copdegarròtix, formes més adequades al sentit original. Un cas semblant és el del gosset d'Obelix, Idéfix en francès ('idea fixa', 'mania'), transformat en Idèfix (adaptació servil i opaca) o Ideàfix (matussera), que hauria valgut més de 'traduir' per algun equivalent propi i diàfan.

Martí Crespo

Men?ame