03.09.2009 - 09:00
Despertar l’interès per Manuel de Pedrolo és el propòsit del llibre ‘Manuel de Pedrolo. Vint-i-vuit contes‘ (Edicions 62), una antologia de contes a cura de Jordi Coca. ‘La seva obra és tan enorme que costa molt d’entrar-hi i els contes són una manera amena de fer-ho’, ha dit Coca a VilaWeb. Adelais de Pedrolo, filla de l’escriptor i membre de la Fundació Pedrolo, atribueix el poc ressò de l’obra del seu pare al fet que és un escriptor oblidat.Adelais ha explicat a VilaWeb que la major part de les obres de Manuel de Pedrolo no són a les llibreries: ‘Té més de 120 títols publicats, però a les llibreries, només s’hi pot trobar ‘Mecanoscrit del segon origen‘ i ‘Joc brut.’ Pedrolo va escriure un gran nombre de títols en una gran diversitat de gèneres: poesia, narrativa, teatre, periodisme i assaig. ‘Els nombrosos títols i gèneres de Pedrolo s’han d’entendre com un propòsit de militància política, perquè volia construir una literatura tan àmplia i variada com fos possible per plantar cara al franquisme i fonamentar-ne la superació’, diu Jordi Coca.
‘Pedrolo continua molestant per la seva militància política’
Tots aquests gèneres van servir a l’escriptor, que va néixer el 1918 i va morir el 1990, per explicar el seu pensament i per a recrear nous móns, que retrataven una societat complexa i reprimida o bé que n’imaginaven de noves amb unes altres possibilitats. La seva filla, Adelais concreta que l’oblit de l’escriptor ha estat fonamentalment institucional: ‘Pedrolo continua molestant per la seva militància política’.
Pedrolo era marxista i independentista. A la seva pàgina web, la Fundació Pedrolo recull l’interès de l’escriptor pel marxisme. En la visió del fet nacional, Lenin va ser el referent de l’escriptor. Pedrolo, expliquen des de la Fundació, no va acceptar la submissió de la nació catalana durant el franquisme ni tampoc passada la transició política. Va seguir amb interès la construcció de l’estat de les autonomies i va començar a escriure articles clarament crítics. ‘Llastimosament els temes sobre els quals escrivia són actuals, perquè en vint anys el nostre país no ha canviat, i si una societat no avança vol dir que retrocedeix’, comenta la seva filla. Cap dels partits parlamentaris no es va ajustar a l’ideal polític d’esquerres i independentista de l’escriptor i per això va mantenir contactes de simpatia amb alguns col·lectius extraparlamentaris.
Les aportacions de Pedrolo a la literatura catalana
Pedrolo va escriure sobre incidents amb el govern de Madrid del moment i sobre actuacions de la Generalitat amb les quals no estava d’acord. Aquest fet, tal com recull la seva Fundació, va fer que els pocs mitjans de comunicació en català en els quals col·laborava el releguessin. ‘Malgrat que el meu pare va morir amb una sensació de perdedor, crec que va ser un guanyador perquè va viure encarant-se al sistema i ningú no va aconseguir de doblegar-lo’, diu Adelais.
També creu que si el seu pare hagués nascut a França o a Anglaterra hauria vist molt més valorada la seva activitat literària. Sobre l’aportació de Pedrolo al gènere negre manifesta: ‘Va ser l’únic escriptor del nostre país que, en aquella època, escrivia novel·la negra i a més, va fundar i dirigir la primera col·lecció dedicada a aquest gènere en llengua catalana, ‘la Cua de Palla‘ d’Edicions 62.
Per Jordi Coca, els contes d’aquest escriptor són un microcosmos que contenen tots els elements del ric món que trobem a les seves novel·les. A més, diu, Pedrolo estava al dia de la manera de treballar dels escriptors occidentals, però, en lloc de reproduir-ne les tendències mecànicament, en va fer una reinterpretació personal: ‘Va fer una aportació nova i molt radical a la literatura del nostre país a la qual no podem girar-nos d’esquena’, conclou.
Enllaços
Web de la Fundació Pedrolo.
Manuel de Pedrolo a l’AELC i a Lletra.
Notícies relacionades a VilaWeb: Reedició de les ‘Cròniques’ de Manuel de Pedrolo (29/03/2007) | Presentació de la Fundació Manuel de Pedrolo a la UdL (01/12/2006) | Pagès Editors reedita una novel·la de ciència-ficció de Pedrolo | Manuel de Pedrolo, quinze anys després (23/06/2005).
