I Laporta ho ha tornat a fer
La coherència personal no és un acte heroic. Més aviat és simplement la voluntat de no trencar allò que ens constitueix. Però la veritat és que no abunda
És que la literatura catalana ha crescut i s'ha enfortit i no combrega, senyors, amb rodes de molí. I atreu. I que si algú pretén forjar una segona "operación boom", no veig quin material té per al joc
Hi ha hagut un moviment que existeix perquè respon a una inquietud i una necessitat, però també perquè algú l'ha organitzat. Aquesta feina ingrata
Parlar de Franco sense esmentar el personatge que el va succeir per designació directa al capdavant del seu estat seria una gran inexactitud, una incompleció, un no acabar d'entendre (o de deixar entendre) res
És tan real, que el Pentàgon ha considerat pertinent fer un comunicat per a dir que les coses que mostra el film no són veritat i, en fi, allò que fa tanta angúnia de sentir perquè ja sabem com acaba: que està tot controlat
Per establir qui ocuparà ara el càrrec, s'han reunit els caps espanyols del PP i de Vox, Feijóo i Abascal. Sense eleccions. Sense valencians. Les cartes sobre la taula
Ajudar un home vell a sortir per la finestra del cotxe, fer una corda amb llençols i ajudar una dona a enfilar-se per la paret, agafar-se de les mans per ajudar-se mútuament a travessar l'aigua
El conseller de sanitat del PP, Marciano Gómez, declarava, literalment: "Tranquils, que ací no passarà com a Andalusia." Així que l'angúnia creix
Vicent Flor mostra que l'objectiu veritable del blaverisme és el manteniment de la subordinació del valencià al castellà per tal de conservar una regió valenciana sotmesa a la nació espanyola
És simptomàtic que aquesta “excusa de veracitat” no es reclami mai quan l'obra que se situa a Barcelona o a València, posem per cas, empra l'espanyol de cap a cap sense la més mínima concessió de “veracitat” a la llengua del país
Aquestes cartes tenen alguna cosa, la forma, el to, la humanitat tan viva enmig de la foscor, que se't queda a dins
Ho ha explicat ella mateixa: l'home tan bell dels films inoblidables i del compromís i de tot va entrar al camerino i va tancar la porta. Amb un propòsit. Que no és el que sembla dit així
Literalment. Amb aquella cara. En un sopar del seu partit. Allà aplaudint-se els uns als altres i sense aturar ni un minut la festeta pre-electoral per retre ni un petit homenatge a les víctimes ni res
Pot semblar contradictori associar a Xàtiva el terme 'invicta', comptant que la ciutat va perdre contra les tropes dels borbons i comptant també la destrucció que va seguir a aquella derrota. Però sovint els poetes tenen raó.
Llegir tots els Pedrolos que inútilment van pretendre bandejar i, ara i aquí, especialment, aquest Pedrolo que tampoc no van aconseguir eliminar és un acte de justícia i també una venjança poètica
Aquest és sempre l'objectiu real de l'extrema dreta espanyolista (quantes redundàncies) quan alça les banderoles del "valenciano auténtico": reduir-ho tot al castellà
M'he trobat a mi mateixa així alarmada (alarmada!) en descobrir (descobrir!) que d'avui en vuit s'acaba el juliol i que després del juliol ve l'agost, i he entès que hi ha alguna cosa que faig molt malament
Els arrenquem les aletes simplement per fer-ne sopa o com a patètica (i, no cal dir-ho, inútil) potinga afrodisíaca, els acorralem cap a l'extinció i, a sobre, fem pel·lis per penjar-los la llufa de monstres assassins
Cadascú llegeix els llibres com pot, com vol, com sap. Jo, aquest, el llegeixo molt i molt a poc a poc. Amb pauses i silencis. D'entrada, no gosava subratllar. Com per un pudor, un respecte, una recança. Després ja no he pogut parar
Cada vegada que topo amb una notícia sobre aquestes autoanomenades teràpies perpetrades contra els cossos i les ments de les persones, amb l'excusa que sigui (la moral, l'honor, la uniformitat), penso en Turing
És la cara tota sufocada i la rialleta bavallosa i aquella mena d'escarabat inflable, o foca, el que fos, pobra bèstia, i els calçotets de Roldán quan era director dels guardiacivils. És allò i és això
Que si passen trenta milions de persones per l'aeroport n'hi volem cinquanta, que si n'hi passen cinquanta n'hi volem cent. Que si hi ha tres camps de golf en volem cinc. Més hotels. Piscines de bombolles. Però ho fem per a tu
Ara que a Espanya passen un dels seus moments culminants de femer centrifugat, amb una nova excitació de la política de baixos fons, la citació planiana m'ha tornat a la memòria tota guarnida amb llums de neó
Ara que s'ha mort, i que s'ha mort així, he recordat, com un flaix tan trist, una escena dibuixada. És una vinyeta molt fosca, tota negra. El llum del sostre destaca el llit d'un moribund i en Hulk, capcot, que li agafa la mà
El Barça ho ha guanyat (gairebé) tot, i ho ha guanyat així, i ens ha retornat l'orgull i l'alegria i potser hem recordat què se sent, què se sentia, com ens volem sentir
Han respost als atacs de la millor manera: han mantingut, senzillament, el pas. Reclamen, necessiten, mereixen justícia i amb aquest propòsit han continuat la caminada
A la ciutat de València hi passa això, ara: que ballem. O, més exactament, que ballem, ballem. I aplaudim, aplaudim. I riem, riem. I guardem també un moment per a l'emoció, per a l'homenatge. És la CTM
Perquè, davant del caos, l'única resposta, ja se sap i tant com ho repeteixen, és la seguretat. I la seguretat no són veïns ni bombers ni sanitaris, sinó la que atorga la força autoritària, la policia, els militars
No fotre'ls una tabarra (des del seu punt de vista) unidireccional, benintencionadíssima però molt probablement percebuda com un sermó: escoltar-los
No vull dir que els llibres ens salvaran el món, però en el fons sí que va una mica per aquí. Perquè el nostre cervell s'emmotlla als estímuls que li oferim
"Notes perfectament que els molesta moltíssim que siguis català i, sobretot, que siguis catalana”, va explicitar en aquella conferència de premsa
I aquí, ves quines coses que tan clarament ens mostra la vida, s'hi han trobat, agafadets de la maneta per a ballar la contradansa, PSOE i PP, Salvador Illa i María José Català
És la rialleta altiva de Cospedal dient que no recorda res i que la seva veu no és seva i que ja està. És l'exabrupte colèric de Sánchez-Camacho desviant l'acusació a queixalades
La veterinària de seguida li va veure la infecció. Que és molt molesta. Que pot empitjorar. Que sé com fer-ho però no la puc tractar. Perquè no m'ho deixen fer
Que la definició d'això que som, amalgama i somni també, història i cataclismes i possibilitats, ens hagi quedat fixada per la contalla grega m'ha semblat sempre una mala passada digna d'anàlisi
Aquest amor de llengua expressat així, estimant paraules encara que se sentin poc, o perquè se senten poc, però estimant-les; aquestes ganes de sentir-les pronunciar, de parlar-ne, de compartir-les. Jo m'estimo 'àpit', 'trumfa', 'nyas'
No vull ara fer aquí la llista dels horrors, la tristesa i la soledat i la depressió, tant de dolor i la pregunta que crema com una brasa: per què ho acceptem com si fos indefectible?
El detall que constessin 1.980 votants i que dins de les urnes hi hagués 2.065 paperetes va ser considerat això, un detall sense importància, i evidentment no va alterar res
"Sóc ací i ha eixit el teu nom." Ací, on? I amb qui parlava Mazón, que esmentessin el batlle de Cullera? I per què? I aquell to? Aquell to precisament aquell dia? Aquell 29 d'octubre a aquella hora?
Realment m'importa un rave, la copa. Però resulta que també hi han jugat els nostres equips masculins, allà. Que hi han jugat i que hi han jugat i que hi han jugat i que no han dit ni piu
No és còpia ni seguiment, sinó això altre: reconeixement. D'anada i tornada i des de tots dos. Sense prejudicis generacionals