08.06.2026 - 19:50
Divendres passat al matí va arribar una notícia inesperada que va inquietar els mandataris de les economies europees i, sobretot, el consell del Banc Central Europeu (BCE). L’Eurostat acabava de fer pública la rebaixa de la primera estimació del creixement del PIB de la zona euro del primer trimestre, del 0,1% anterior a una taxa negativa del -0,2%. Plovia sobre mullat, perquè només dos dies abans l’enquesta de directors de compres (PMI), corresponent al mes de maig, explicava que l’economia no havia anat bé per segon mes consecutiu i que, si no canviava radicalment el rumb al juny, molt probablement el PIB del segon trimestre també baixaria d’un -0,2% (vegeu la píndola del 22 de maig). Parlem de taxes intertrimestrals i, per tant, si passés això seríem davant una recessió tècnica a la zona euro. Però no ens esverem abans d’hora.
De moment, aquestes dues informacions posen entre l’espasa i la paret l’autoritat monetària, que ha d’afrontar una baixada superior a l’esperada en l’activitat econòmica i, alhora, mirar de frenar una escalada de preus, fins al 3,2% al maig a la zona euro, molt per damunt del seu objectiu. Pensem que dijous vinent, dia 11, hi ha la reunió per a decidir què caldrà fer amb els tipus d’interès. Decidirà d’atacar la inflació –que és la seva obligació preferent– o es decantarà per no posar més bastons a les rodes a la malmesa maquinària econòmica de la zona? Un gran maldecap per a la senyora Lagarde! Apujarà el preu del diner o el deixarà tal com està? Fins avui, els pronòstics dels analistes es decantaven per un augment de 0,25 punts percentuals en la seva taxa oficial, és a dir, fins al 2,25%.
De moment, l’euríbor avui dilluns se situa en el 2,816%. L’índex comença la setmana amb una mínima treva, com divendres, després de quatre jornades dominades per les pujades. La dada més destacada va ser la de dijous passat, en què l’euríbor va saltar fins al 2,851%, el nivell més alt del mes, coincidint amb el dia en què van augmentar significativament les travesses del mercat respecte d’una pujada de tipus del BCE.
De totes maneres, malgrat els símptomes preocupants al maig dels PMI, la contracció econòmica del primer trimestre no hauria de ser suficient per a concloure un canvi durador. Ara, sí que rebaixa clarament el punt de partida de l’any 2026. I, per això, la zona de l’euro ha entrat a l’abril i el maig amb una activitat ja debilitada, un comerç exterior negatiu, una inversió en retirada i un mercat laboral que manté més el nombre de treballadors que no pas el de les hores de feina. El xoc iranià reforça aquesta fragilitat. I aquestes últimes hores sembla que ha augmentat el temor d’un enverinament de la situació al Llevant. Recordem, de totes maneres, que la feblesa econòmica ja va començar abans del final del trimestre, va avançar canvis immediats en les hipòtesis del preu de l’energia i ja va portar el BCE a revisar a la baixa les perspectives de creixement del 2026.
En un any, el ritme de l’activitat es va reduint clarament: la que ara és d’un 0,3%, era d’un 1,2% el trimestre anterior. L’estatística revisada divendres no sols representa un accident en el camí, sinó que també mostra una economia ja fràgil en el moment en què l’augment del preu de l’energia endureix els entorns de les empreses i de les llars.
Però la cosa més important no és que el petroli hagi augmentat de preu, si fos aïlladament. Ho és perquè l’increment es produeix quan els fonaments del creixement europeus ja són febles. En els comptes del primer trimestre, el consum de les llars i la despesa pública contribueixen encara positivament a l’activitat, fins a 0,1 punts percentuals cadascuna. Però la inversió retrocedeix, les reserves pesen i el comerç exterior fa baixar -0,3 punts el creixement de la zona euro. En unes altres paraules, l’economia europea no té un motor prou sòlid per a absorbir fàcilment un xoc de costs.
Amb tot, hi ha dos fets addicionals, de caràcter no real, sinó estatístic, que fan més espectacular la inflexió registrada per l’economia. El primer té a veure amb el fet que el trimestre es calcula ara mateix sobre unes dades de l’any passat anormalment altes, perquè els importadors nord-americans van augmentar artificialment les seves compres a Europa abans no entressin en vigor els aranzels de Trump. Per tant, es fan uns càlculs sobre unes xifres molt inflades, que repercuteixen en uns creixements interanuals molt baixos.
El segon fet és, una vegada més, l’anomalia irlandesa. L’economia de l’illa presenta una característica que la diferencia de la majoria dels països europeus. Durant dècades, el país ha atret grans companyies internacionals gràcies a una fiscalitat molt competitiva, una legislació favorable als negocis i l’accés al mercat únic europeu. Per això, gegants tecnològics, farmacèutics i de serveis hi han establert les seus regionals, centres financers o estructures encarregades de gestionar actius intangibles i propietat intel·lectual.
Aquesta concentració empresarial té efectes molt positius sobre la inversió, l’ocupació qualificada i la recaptació pública d’Irlanda. No obstant això, també causa distorsions estatístiques importants. Quan, per exemple, aquestes empreses multinacionals augmenten beneficis, traslladen actius o reorganitzen operacions internacionals, l’impacte sobre el PIB irlandès pot ser enorme, encara que l’activitat econòmica quotidiana dels ciutadans amb prou feines canviï.
Les dades corresponents al primer trimestre ho reflecteixen amb claredat. Segons les xifres oficials irlandeses, l’activitat vinculada al sector multinacional va experimentar una contracció pròxima al -27% respecte del trimestre anterior. I, és clar, aquest comportament explica una gran part de l’enfonsament registrat al PIB nacional. En canvi, la denominada economia interna va mantenir una evolució positiva. El consum de les llars va continuar creixent i va permetre que l’activitat domèstica avancés entorn d’un 0,6%.
Un altre aspecte que explica aquestes fluctuacions és l’extraordinari pes de les exportacions. Irlanda apareix habitualment entre les potències exportadores més grans del món en relació amb la grandària de la seva població. No obstant això, una part significativa d’aquestes exportacions no es correspon amb mercaderies físiques produïdes i enviades del país estant. Moltes multinacionals registren a Irlanda vendes internacionals de programari, serveis digitals, llicències, patents, medicaments o actius intangibles destinats a mercats de tot el planeta. Per això, volums d’ingressos enormes apareixen reflectits en els comptes nacionals irlandesos encara que els consumidors finals es trobin en uns altres països.
Malgrat que el PIB irlandès representa només el 4% de la zona euro, la seva gran variabilitat fa que tingui més importància en el total de la que li pertocaria. De fet, si s’exclouen els efectes del PIB irlandès, el creixement de la zona euro es mantindria notablement estable, entorn del 0,2% intertrimestral. Una xifra que, malgrat la feblesa, fa menys por, tot esperant què pot passar al juny.
