11.10.2017 - 14:49
L’obra s’inspira en l’autobiografia ‘Llàgrimes de Sal’
BARCELONA, 11 (EUROPA PRESS)
L’actor català Xicu Masó es posa en la pell de Pietro Bartolo, doctor italià que ha dedicat la seva vida a atendre i acollir refugiats del Mediterrani en l’obra ‘La història del metge de Lampedusa’ que es podrà veure en el Teatre Lliure de Barcelona com un espectacle “urgent i necessari” per la gravetat actual del tema, ha explicat el mateix actor en la presentació.
L’obra és una adaptació de l’autobiografia ‘Llàgrimes de Sal’ escrita per la periodista Lidia Tilotta i s’inspira en el documental de Gianfranco Rosi ‘Fuocommare’, guanyador de l’Ós d’Or en el passat festival de Berlín.
El director Miquel Górriz ha descrit l’espectacle, que s’estrenarà aquest dissabte, com “un muntatge amable, però amb una altíssima càrrega emocional”, amb la qual pretén treballar contra la reificació de les persones.
Górriz ha afegit que va acceptar la proposta amb certa por i pudor davant un material tan delicat, i que va optar per una escenificació real per “veure quin nivell de teatralitat pot assumir una història com aquesta”.
PIETRO BARTOLO
Fa 26 anys que el metge autòcton atén de forma permanent els exiliats que arriben a l’illa, a més d’inspeccionar els cadàvers dels quals no han sobreviscut al llarg i dur trajecte cap a Europa.
En ‘La història del metge de Lampedusa’ el mateix doctor dona veu als testimoniatges i aporta el seu particular punt de vista d’una situació que entén com un holocaust, segons va declarar en una entrevista que va inspirar Masó a interpretar el paper.
UN “IMPACTANT TESTIMONI”
Actor i director coincideixen a afirmar que la visió de Pietro Bartolo va més enllà del que expliquen les ONG i transporten l’espectador a l’hospital de Lampedusa perquè empatitzi amb aquest “impactant testimoniatge”.
“Volem que el públic surti canviat de l’espectacle” per convèncer de la importància d’acollir els refugiats, idea que el mateix Bartolo vol transmetre al món, ha explicat Masó.
Ha convidat a veure l’obra a aquells que no simpatitzen amb els refugiats, però al seu torn creu convenient que els sensibles amb la qüestió la vegin perquè és un tema complicat i “costa molt trobar la manera de transmetre aquest convenciment”.
