The Washington Post · Peter Blumberg i Kurt Wagner

Després d’anys de debat sobre l’impacte psicològic de les xarxes entre els usuaris més joves, una allau de demandes judicials amenaça ara d’obligar els gegants del sector tecnològic a retre comptes pel disseny de les seves plataformes, que els crítics titllen de deliberadament addictiu. Al març, el tribunal que jutjava una d’aquestes demandes sentencià que Meta i Google havien de pagar una indemnització històrica, de milions de dòlars, per les afeccions psicològiques que les seves plataformes podien ocasionar als usuaris.

El judici, fet a Los Angeles, ha estat el primer d’uns quants prevists enguany, en un cicle de judicis que molt analistes han comparat amb les demandes que obligaren els gegants del tabac a retre comptes pels danys ocasionats pels seus productes als usuaris ara fa tres dècades.

El judici de Los Angeles se centra en una noia de vint anys que diu que l’ús ininterromput de plataformes com ara Instagram –de Meta– i YouTube –de Google– li han causat ansietat, depressió i dismòrfia corporal. La noia, de Califòrnia, ha estat identificada als documents com a Kaley G.M. i no pas amb el seu nom complet perquè encara era menor d’edat quan presentà la demanda. Snap i ByteDance, la matriu de TikTok, no han estat incloses a la demanda perquè van arribar a sengles acords amb Kaley abans del judici.

Aquests darrers anys, infants, adolescents i joves han presentat més de 3.000 demandes contra Meta, Google, Snap i TikTok als Estats Units –a voltes, per mitjà dels seus pares, germans o uns altres familiars–, en què les acusaven d’haver-los causat angoixa psicològica, discapacitat física i, en alguns casos extrems, la mort. S’espera que enguany es jutgin dos casos més semblants al de Kaley en un tribunal estatal de Los Angeles.

Dotzenes de fiscals generals de diversos estats dels Estats Units també han presentat sengles demandes contra aquestes empreses. La fiscalia de Kentucky, per exemple, demana a les empreses demandades fins a 40.000 milions de dòlars en concepte de danys.

Alhora, desenes de districtes escolars públics han presentat més de 1.300 denúncies en representació dels seus estudiants. Al maig, Meta, Google, Snap i TikTok acordaren de pagar un total de 27 milions de dòlars per a resoldre una demanda presentada per un districte rural de Kentucky que s’encaminava a judici.

Els demandants al·leguen que Meta, Google, TikTok i Snap dissenyen els seus serveis per enganxar-hi els infants –un públic que, segons els experts, és especialment vulnerable a l’addicció.

Les demandes presentades pels denunciants a títol individual se centren en la responsabilitat de les empreses pel disseny dels seus productes: en compte de centrar-se en el contingut que veuen els usuaris a les xarxes socials, les demandes exigeixen responsabilitats pel disseny i la funcionalitat de les plataformes, i al·leguen que han estat dissenyades amb l’objectiu explícit de mantenir-ne els usuaris enganxats.

Els casos presentats pels districtes escolars acusen les grans tecnològiques de perjudicar el procés de desenvolupament cognitiu dels usuaris més joves –i, en darrera instància, el procés d’aprenentatge i el nivell educatiu.

Un dels grans fils conductors de totes aquestes demandes és la idea que l’ús addictiu de les xarxes socials pot causar una sèrie de trastorns psicològics i, en casos extrems, autolesions i suïcidi. Els usuaris més addictes són, precisament, els més rendibles per a les grans plataformes: com més temps passa un usuari en una xarxa social, més dades sobre preferències, hàbits i comportaments en tindrà la plataforma.

El 2021, Frances Haugen –una ex-treballadora de Facebook que acabà demandant l’empresa– revelà documents interns que mostraven que Meta feia temps que sabia que les seves plataformes tenien efectes perjudicials per als usuaris joves, especialment per a les noies amb problemes d’imatge corporal. Al judici, els advocats de Kaley van mostrar xats interns i correus electrònics de treballadors sobre les propietats addictives dels productes de Meta; s’espera que gran part d’aquestes proves es facin servir en uns altres judicis.

Les empreses demandades al·leguen que els seus productes no han estat creats amb l’objectiu d’enganxar-hi els infants, i que disposen d’ajusts i mesures de seguretat per a protegir els usuaris joves. Durant el judici de Kaley G.M., un advocat de Meta argumentà que les xarxes socials ajudaven els joves a connectar amb amics i familiars, i que els historials mèdics de la demandant demostraven que les xarxes socials no havien estat l’única causa dels seus problemes psicològics. La defensa de Google al·legà que YouTube no era una plataforma de xarxes socials com a tal, i que per tant no era comparable a Instagram. Google defensa que YouTube funciona com un servei de streaming i no té les funcionalitats addictives d’unes altres plataformes.

Ambdues empreses tenen previst de recórrer contra el veredicte del judici de Kaley.

En el passat, la primera línia de defensa de les empreses de xarxes socials ha estat la secció 230 de la llei de decència en les comunicacions, la llei nord-americana del 1996 que protegeix les empreses de responsabilitat penal pels comentaris, anuncis, imatges i vídeos que apareixen a les seves plataformes. Tanmateix, la llei no s’aplica en els casos de negligència.

La justícia nord-americana ja ha condemnat Meta a pagar 4,2 milions de dòlars en concepte de danys a Kaley; en el cas de Google, la sanció ha estat d’1,8 milions. La meitat d’aquests diners aniran a parar a Kaley en concepte d’indemnització; l’altra meitat són danys punitius, destinats a sancionar infraccions i dissuadir les empreses de conductes semblants en un futur.

Les demandes presentades pels districtes escolars pretenen de recuperar els costs –passats i futurs– derivats dels suposats efectes perjudicials de les xarxes socials, incloent-hi el cost d’haver contractat més psicòlegs i guàrdies de seguretat, i també el cost de formar els mestres per detectar i acompanyar els alumnes que tenen ansietat.

Els districtes escolars també reclamen que les empreses demandades facin ajusts a les plataformes per a fer-les menys addictives, com ara instal·lar controls parentals de sèrie o bé modificar els algorismes que pretenen maximitzar la participació dels usuaris a les plataformes. Les demandes de les fiscalies estatals reclamen que les empreses demandades retirin de les seves plataformes algunes funcionalitats que descriuen com a addictives, i acusen les empreses demandades de voler lucrar-se del desenvolupament cognitiu dels usuaris més joves.

• Subscribe to The Washington Post
• Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb