Tothom que hagi llegit La rebel·lió dels animals, de George Orwell, recordarà perfectament el paper que hi juguen els porcs. Aquesta novel·la explica la revolució d’uns animals contra el granger que els explotava de mala manera. I es veu que els porcs eren uns dels grans revolucionaris. Passa que un cop el granger ha estat derrotat, els porcs agafen el poder i fan exactament el mateix que el granger: explotar la resta dels animals. Fer justament la mateixa cosa contra la qual lluitaves. Això seria fer el porc d’Orwell.

Un exemple claríssim, i molt dolorós de veure, d’aquest comportament polític ha estat el partit grec Syriza. I avui, vull recordar com va anar, perquè aquesta setmana un membre de Syriza ha vingut a donar-nos lliçons als catalans sobre el referèndum. I això sí que no. Perquè si algú s’ha comportat com un porc amb els referèndums ha estat precisament Syriza.

Recordem: el partit Syriza es va oposar fermament als rescats bancaris a Grècia i, contra tot pronòstic, va arribar al poder. Un cop a dalt, va convocar, ho heu endevinat, un referèndum perquè quedés clar que la decisió, la prenia el poble. Feliçment, Syriza va guanyar el referèndum. El poble va dir que no al rescat. Però va i la mateixa nit, exactament la mateixa nit, el president grec de Syriza, el senyor Tsipras, que havia fet campanya en contra, va comunicar al ministre d’Economia, el famós Varufakis, que, de fet, volia aplicar el rescat. Convoques un referèndum, el guanyes i, la mateixa, nit comences a maquinar… en contra! Varufakis va dimitir, i el senyor Tsipras ho va fer tan bé, però tant, que al cap de pocs mesos va guanyar unes eleccions on ja directament defensava el rescat bancari. Va formar govern amb un partit nacionalista de dretes oposat a la immigració i el multiculturalisme. (Per cert, això que veiem aquests anys no és el rescat de Grècia, sinó el rescat de bancs europeus. Passa que diem que rescatem Grècia perquè així la gent no es revolta.)

En fi, Syriza guanya un referèndum i, la mateixa nit, comença a maquinar-hi en contra.

Doncs, aquesta setmana, un membre de Syriza ha visitat Catalunya per parlar, ho heu endevinat, de referèndums. I un membre gens menor. Parlem de tot un vice-president del Parlament Europeu, el senyor Dimitrios Papadimoulis. El senyor Papadimoulis en aquest moment defensa, ho heu endevinat, les reformes del rescat bancari. Felicitacions. A més a més, el senyor Papadimoulis és signant del Pacte Nacional del Referèndum (pactat) amb l’estat. Sí, els catalans tenim aquesta sort. I aquest divendres, no us ho perdeu, va afegir, ben escortat pel diplomàtic espanyol de carrera Ernest Urtasun i el diputat Xavier Domènech, que el referèndum d’autodeterminació ‘hauria de complir les recomanacions de la Comissió de Venècia’.

Aquest home, partidari de convocar referèndums, per immediatament després maquinar en contra del resultat, ens dirà com l’hem de fer, tu. Quin món, la política. Doncs jo espero, pel bé dels animals de la granja, que els seus amics d’Iniciativa per Catalunya i Catalunya Sí Que Es Pot no li copiïn totes les aliances amb partits de dretes antiimmigració, totes les idees sobre rescats, ni sobretot tots els seus comportaments sobre referèndums. Seria, realment, una porcada.

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.