La inferemera Mireia Vinyes (esquerra) i la doctora Dolors Perpinyà (dreta) just abans de visitar un pacient per al·lèrgia, al CAP de Ribes de Freser (fotografia: Adiva Koenigsberg).

Junts podem anar molt més lluny

Fa vint-i-cinc anys que VilaWeb va començar a caminar. Ara, amb tota l'experiència acumulada, sabem que si aconseguim prou suport podem elevar la potència a 25 i fer el millor diari del món. Digital, català i en català. Ens ajudeu a fer-ho possible?

Doneu suport a VilaWeb

En el moment d’escriure aquest article, ahir dimecres a les cinc de la tarda, als Països Catalans hi havia un total de 3.619 casos de Covid-19 i 79 morts (Catalunya, 55; País Valencià, 22; les Illes, 2). Però de la mateixa manera que hi ha focus especialment greus, com el d’Igualada, també hi ha zones que viuen l’experiència contrària. Són les àrees del país que no tenen cap mort, com Andorra o Catalunya Nord.

On no hi ha cap cas és a l’illa de Formentera, protegida per l’aïllament. Era el cas també de la comarca del Ripollès, que fins ahir no tan sols no tenia cap defunció, sinó tampoc cap cas confirmat oficialment. Però al vespre el president del consell comarcal va anunciar per Twitter el primer cas. Una persona jove, amb patologia lleu, treballadora de l’hospital de Campdevànol, que no viu a la comarca, i que fa l’aïllament fora de la comarca. Segons l’hospital, no ha estat en contacte amb el centre i és un cas importat. Hi ha algunes altres persones confinades a casa, sense ser casos confirmats, segons que informa El Ripollès Digital.cat. Tot plegat, una realitat molt allunyada d’Igualada, a hores d’ara.

La doctora Dolors Perpinyà fa una gran part de la diagnosi per via telefònica.

‘Nosaltres aquí no tenim morts, no. I la gent confinada, per precaució, no són casos confirmats. Ara, nosaltres vivim una important paradoxa: al voltant del 20% de la comarca del Ripollès és d’edat avançada, i per tant d’alt risc. Atenció amb això’, explica la doctora Dolors Perpinyà, del CAP de Ribes de Freser. Hi treballen dos metges i dues infermeres, que es parteixen el torn. La major part dels pacients són gent gran.

La doctora Perpinyà té trenta-set anys d’experiència i en fa més de vint-i-tres que treballa amb plaça fixa a Ribes de Freser. Nascuda en una de les masies de la vall, filla del veterinari, es mira el confinament d’aquesta manera: ‘Abans la gent a les masies ja hi vivia, de confinada. No en sortia pas gairebé mai. Aquests dies hi penso. Aquí la gent ha respectat molt el confinament. Les botigues no deixen entrar més de tres persones o quatre. Veus poca gent pel carrer. Però nosaltres també vivim la paradoxa d’unes altres zones on hi ha gent confinada a les cases, sí, però alhora gent que treballa a les fàbriques. S’entén poc.’

Al CAP tenen ara poquíssimes visites, que han volgut limitar al màxim per evitar contagis. ‘La majoria dels casos els tracto per via telefònica o per correu electrònic. Alguns m’envien fotos per WhatsApp. Tracto refredats o grips lleus, gent que ens truca per saber si els hem de fer la prova o no. Fem de filtre. Presencials, ahir en vam fer dos i prou. Un per unes angines greus. Vam posar una injecció i cap a urgències. L’altre va ser una reacció al·lèrgica.’

Molta part de la cura, doncs, es fa a les cases. ‘Visitem tots els malalts d’atenció domiciliària que tenim i els nombrosos malalts crònics. Hi ha gent amb Alzheimer, o problemes de mobilitat greus’, diu Mireia Vinyes, infermera de Ribes de fa vint-i-un any. ‘Entrem amb màscara i guants i ara el nou protocol ens obliga a anar amb els pantalons sanitaris.’

‘La gent truca poc i sense por. He vist poca obsessió. La gent està informada’, diu Perpinyà.

La doctora Perpinyà parlant de la finestra estant amb una veïna.

‘Una altra part de la meva feina diària, però, és llegir-me el protocol nou. Cada dos dies ens el poden canviar. Són entre vint i quaranta planes. El d’avui, per exemple, ens diu que ja hi ha dotze laboratoris a tot el país on fan la prova. Si és un cas greu, arriba una ambulància del 061, fan el frotis nasal i laringi i se l’emporten. Però no n’hem hagut de fer cap ni un, de moment.’

Sis setmanes

Entre els metges ja fa dies que es comenta que les dues setmanes de confinament es poden allargar fins a sis, pel cap baix, per evitar un col·lapse del sistema que no se sap si es podrà evitar. ‘A la primària, ho podríem entomar. El problema són els hospitals, i no solament per manca de respiradors o llits, sinó també de personal. Jo no estic prou formada, per exemple. Fa trenta anys que fem primària. M’envien a un hospital de trinxera, i poc puc ajudar.’ ‘A mi em passa igual –diu la infermera Mireia Vinyes–. Aquí som bons contenint i separant el gra de la palla. Tens grip, no coronavirus. Saps qui s’espanta i qui no. Servim molt de fre. Pensa que conec pel nom gairebé tots els meus pacients i en conec el caràcter’, diu, abans de saludar una veïna per la finestra i cedir el torn al doctor Pla.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.