VWFoto Comunicació Govern TV3 Vicent Sanchís Entrevista

TV3 ha tancat el 2017 essent líder, per vuitè any seguit, una notícia que enorgulleix la cadena, perquè ha batut un rècord d’audiència. Però no tot són alegries. Ahir el director, Vicent Sanchis, explicava als micròfons de Catalunya Ràdio que TV3 viu una situació crítica. La nova llei de contractes del sector públic canvia el criteri a l’hora de comptabilitzar la deducció de l’IVA, i l’agència tributària espanyola reclama trenta milions d’euros a TV3, una quantitat que en perjudicarà molt la competitivitat. Però sobretot, pot significar un cop molt dur contra el teixit audiovisual català: Sanchis ha anunciat que si s’han d’aplicar retallades serà en les produccions externes. ‘El mes de juny ja no tindrem diners per a contractar l'”APM?” ni el “Polònia” ni res.’

Perquè la gent ho entengui. Quants diners reclama l’agència tributària espanyola a TV3?
—Per una banda, 168 milions, que són producte del canvi de criteri en la deducció de l’IVA dels últims cinc anys. I aquesta quantitat està en un contenciós administratiu. Quan l’Agència Tributària canvia de criteri perquè allò que abans deia que era blanc ara diu que és negre, tu pots presentar-hi un recurs en contra. I això hem fet. Per tant, aquests 168 milions d’euros ara per ara no els hem de pagar. Quan els hàgem de pagar, si és que finalment els hem de pagar perquè els tribunals consideren que l’agència tributària té raó, llavors ja veurem com ho fem. Però ja us dic que és gairebé impossible de pagar pels mitjans públics de la Generalitat.

I quins són els diners que sí que haurà de pagar TV3?
—La part proporcional d’IVA de l’any passat i tot el d’enguany. No pel canvi de criteri, sinó per un canvi de llei. La llei de contractes del sector públic es canvia el 10 de novembre i aquí ja es diu que allò que abans era un criteri de l’agència tributària, ara ja és legislació.

I a quant puja?
—És difícil de calcular, com qualsevol impost, però creiem que entre el que correspon a l’any passat i el que correspon a l’any que ve, són uns trenta milions d’euros.

És molt, tenint en compte que TV3 té una aportació pública de 227 milions. Quines conseqüències pot tenir en el model televisiu de TV3, una queixalada com aquesta?
—El problema és que nosaltres, d’ençà que va començar la crisi, hem anat tenint retallades, de manera que l’ajuda pública de la Generalitat cada vegada ha estat més baixa. L’any passat ja no vàrem arribar al final. Vaig demanar set milions d’euros per a poder arribar al final amb possibilitats de competir pel lideratge, que és el que hem acabat fent, i el govern va aprovar només una aportació extraordinària de tres milions i mig. Ara diem que enguany tenim el mateix pressupost de l’any passat, perquè s’ha prorrogat i, per tant, no solament no tenim aquests set milions que vàrem demanar, sinó que cal restar-n’hi, d’entrada, uns trenta.

Per tant, d’entrada ja es comença amb menys pressupost que l’any passat.
—Encara se n’hi han de restar més perquè les previsions de publicitat de l’any passat no es van complir. És a dir, comptaven amb uns ingressos que han anat fallant. Algú pot dir que, essent líders, havíem d’haver tingut més publicitat. Doncs no n’hi ha més. La publicitat d’enguany serà menor que l’any passat i ja venim amb un dèficit acumulat de l’any passat.

I per què hi ha menys publicitat?
—Per un costat, perquè hi ha un oligopoli entre Atresmedia i Mediaset, i és molt efectiu en el camp de la publicitat. Per un altre costat, perquè hi ha molta publicitat que se’n va a internet. Cada vegada més. I per un altre costat també, encara que nosaltres hem fet un augment espectacular d’audiència, hi ha bastants empreses, i algunes d’importants, que no són de Catalunya, que s’ho pensen a l’hora d’invertir en TV3.

Per què?
—Doncs perquè les campanyes funcionen. Les campanyes que diuen que nosaltres som una televisió colpista, o que som una televisió esbiaixada, al final funcionen. Si diuen que som gent perillosa, al final hi ha empreses que s’ho creuen. La gent es pensa que només s’ho creuen els de Madrid. És clar que s’ho creuen els de Madrid, però és que la gran publicitat és a Madrid i això té efectes. Entre unes coses i unes altres, al final la CCMA enguany tindrà un pressupost de quaranta-tres milions menys. I d’aquests, a la televisió li’n corresponen trenta-tres. Si l’any passat necessitàvem 7 milions més i enguany en tenim 33 menys, què vol dir? Doncs que si no podem tocar el capítol de personal, hem de tocar altres àmbits, que són produccions associades i produccions alienes. I les hem de tocar totes. Acabarem l’any que ho haurem de fer tot nosaltres i, per tant, els grans programes que fem amb productores no hi seran.

Parlem dels programes més vists de la cadena. Per exemple, ‘APM’?
—Doncs l”APM’ tenim previst de contractar-lo fins al mes de maig o juny. Però al mes de juny ja no el podrem contractar perquè no tindrem diners.

I ‘Polònia’?
—No tindrem diners per a contractar ni ‘APM’ ni ‘Polònia’ ni res. No tindrem diners per A contractar producció aliena.

Ja vàreu alertar d’aquesta possibilitat en una entrevista a Catalunya Ràdio i han sorprès molt. La gent es demana quina solució hi ha?
—Només n’hi ha una. Que el pròxim govern siga capaç de cobrir aquesta part de l’IVA que ens han pres, jo crec que amb una intenció claríssima, claríssima de destruir-nos. Han de poder aportar aquesta quantitat. És clar, quin remei. Al final acabes aportant diners a l’estat per a poder fer una televisió solvent. Ara, el problema és que aquest govern que vinga primer haurà de trobar els diners. D’on els trauran? No ho sé. Potser no podran.

Però, sigui quin sigui el govern, tindrà les finances intervingudes.
—Sí. Aquest és el segon pas. El primer pas és que, com que hi haurà una pròrroga pressupostària, haurà de trobar els diners d’altres partides. I el segon pas és que si ho aconsegueix, el Ministeri d’Hisenda li haurà de donar el permís. I no crec que ara mateix a Madrid estiguen disposats a ajudar la CCMA. Em fa l’efecte que no hi estan gens.

El nou director de TV3, Vicent Sanchis, darrere el logo de la televisió pública, poc després de ser nomenat, el mes de març

I si no es constitueix govern i s’anticipen eleccions a final de maig o principi de juny?
—Doncs és clar que nosaltres ens en ressentirem molt durant el primer semestre de l’any. I si en el segon semestre no s’arregla, la televisió que veurem no tindrà res a veure amb la TV3 que hem vist fins ara, durant aquests trenta anys llargs d’història que tenim. I encara més. De rebot, hi ha un sector que ho sentirà més que nosaltres, el de la producció audiovisual de Catalunya. Aquest sector que nosaltres per llei hem d’impulsar, ara es trobarà sense absolutament res. És que això que fan és molt bèstia.

És una jugada per a escanyar TV3 i dur-la al tancament?
—El que jo crega és una especulació meua.

I quina és?
—Que s’ha fet buscant la debilitat, la fragilitat, la falta de competitivitat de TV3. Sense aquests diners nosaltres no podrem competir amb les grans televisions espanyoles, ni públiques ni privades. TVE respecte de nosaltres té uns interessos que són absolutament desbocats. Ells poden fer gairebé tot el que volen i nosaltres estem cada vegada més encotillats. Personalment, crec que és una maniobra per a liquidar TV3.

Per a retallar despeses, es pensa en l’acomiadament de personal?
—No. No ens ho hem arribat a proposar perquè venim d’una etapa molt dura d’enfrontaments entre la CCMA i la plantilla per la reducció de personal i de sous. I sabem que si ara proposem això encara es causaria un conflicte més bèstia. I si hi ha conflicte i hi ha vagues, encara estarem pitjor.

En un primer moment semblava que s’intervindria TV3 arran de l’aplicació del 155…
—Ja ens intervenen ara.

Finalment, almenys formalment, no va ser així. Tanmateix, creieu que aquest avís va coartar la llibertat d’expressió dels treballadors?
—Ja ens intervenen ara. Mentre va durar el període electoral i la campanya electoral, sí. Perquè hi havia la junta electoral provincial i la junta electoral central i vàrem rebre tretze recursos del PP i Ciutadans. I qualsevol cosa que fèiem, la junta electoral provincial ens donava la raó amb tot, i quan el recurs arribava a la junta electoral central, llevava la raó a la junta electoral provincial i fins i tot, l’acabava esbrocant. Va arribar un moment que sabíem que, féssem el que féssem, si algú presentava un recurs, estàvem perduts. Això va ser molt fort durant la campanya. Sabies que hi havia un àrbitre que, quan li arribava una queixa del contrincant, l’acceptava sempre. L’àrbitre jugava per a l’altre equip. I això va espantar la gent.

Exemplifiqueu-ho.
—En televisió, si tractes de president Artur Mas, no passa res. Si tu tractes de conseller qualsevol conseller que haja passat per la Generalitat, tampoc no passa res. Si tu al president Montilla li dius president, doncs no passa res. Però hi ha una gent que quan els arriba un recurs, et diuen que no, que això no es pot fer de cap manera. I si es fa, fixen-se que això té conseqüències penals. Doncs els treballadors, és clar, s’espanten.

I això ha portat a l’autocensura.
—És clar. Ha portat a bastant autocensura. També hi va haver un cas com un cabàs, que va ser la manifestació a favor dels presos polítics convocada per l’ANC i Òmnium. Nosaltres havíem retransmès durant el període electoral la manifestació de Societat Civil Catalana. Vàrem pensar que per interès informatiu, si havíem retransmès aquella manifestació durant tot el seu recorregut i li havíem dedicat dues hores, doncs aquesta s’havia de fer igual. Llavors arriba un recurs de Ciutadans i diu que no, que aquesta manifestació els ha perjudicat. Aleshores, nosaltres anem a la junta electoral central i argumentem que ho havíem fet cercant l’equilibri. Però ens diuen que no, que no es podia fer de cap manera. ‘Però és que vàrem cobrir la de SCC’, els vàrem dir. I ens van respondre que l’altra no la podien considerar perquè ningú havia presentat un recurs en contra. És una barbaritat perquè no fan cas de la teoria de l’equilibri. Hem viscut situacions absolutament demencials.

TV3, aquests darrers mesos, ha estat en l’ull de l’huracà i molts mitjans i polítics hi han anat en contra acusant-la d’imparcial. Aquest discurs com l’afecta, la cadena?
—Gent tan sensata com el senyor Eduardo Mendoza, que és una persona que jo respecte moltíssim i que em mereix tota la consideració humana i una grandíssima consideració literària, ha escrit un llibre explicant la situació de Catalunya, i també diu que TV3 manipula. Fins i tot gent intel·ligentíssima, gent amb criteri propi que no es deixa intimidar ni condicionar, ha acabat essent influenciada. No sé si Eduardo Mendoza mira TV3, perquè si la mirara no arribaria a aquesta conclusió. S’ha creat aquest discurs d’animadversió que diu que som la pitjor cosa del món. Però aquest discurs, que s’ha fet històricament, és per a justificar mesures repressives posteriors. De TV3, se n’ha dit que no és neutral, que no informa bé, que és esbiaixada, fins al punt d’arribar a dir que és colpista. Ho he vist moltes vegades en diaris digitals i no digitals de Madrid. Però si tu vols fer un colp, la millor manera de justificar-lo és dir que el colpista és l’altre. Així aleshores ningú s’exclamarà ni s’enfadarà quan tu hages aplicat la mesura proporcionada a una actitud de delinqüent. Això és el que es fa.

Quan llegiu opinions de la talla intel·lectual d’Eduardo Mendoza, us arribeu a qüestionar el model de televisió i la vostra tasca?
—En algun moment. És clar. Ho has de fer. Quan llegeixes gent sensata, encara que no pense com tu, que diu que tu ho fas molt malament, doncs penses que potser sí, que m’equivoque. Això és terrible, perquè és la víctima que, arran de l’acusació del botxí, ho reconsidera tot. Ens fan dubtar de nosaltres mateixos.

Es pot establir algun paral·lelisme amb Canal 9?
—No, perquè la situació de Canal 9 era diferent. Era una televisió que que quan es va inaugurar, crec que els socialistes van cometre alguns errors que després el PP va multiplicar per mil. Al final tenia una audiència del 3% i mil persones amb plantilla que el govern no podia pagar. Al final, els mateixos que havien creat aquell problema enorme van ser incapaços de resoldre’l i van decidir de tancar-la. Però TV3 no té aquesta situació. TV3 té un pressupost comparable a qualsevol televisió pública d’Europa, és una televisió amb una audiència enorme i és, sobretot, una televisió amb credibilitat que, per a l’opinió pública, és el referent informatiu més solvent. És clar que parlem d’un model que es va generar el 1983 i que ha anat acumulant problemes i defectes. A més a més, en el futur, l’audiència s’anirà fragmentant, a causa d’internet i de les més de setanta o vuitanta opcions que té una persona que mira la televisió. És clar que cal reformular el model de televisió, i ho dic des del principi. Però una cosa és que el parlament, la CCMA o els treballadors considerem això. I una altra cosa és que vinguen i et diguen que som uns colpistes, i que t’amargarem la vida. Són dues històries diferents.

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Vicent Partal
Director de Vilaweb