Al nostre país, el concepte de batalla de la llengua ens remet, poc o molt, al secessionisme lingüístic defensat més per raons histriòniques que no pas històriques per alguns sectors polítics. Més genèricament, també podríem convenir a aplicar el terme a les disputes bizantines entre les capelletes que, com a tot arreu, també hi ha en el món de la llengua. Però és ben possible que no se’ns acudís mai de prendre’ns aquestes batalles lingüístiques al peu de la lletra. I això malgrat que és del tot possible i factible! Un mot com xerinola, per exemple, ens transporta directament a la batalla de Cerignola, a la Pulla, del 1503, ‘on molts castellans i catalans es vantaren d’haver participat’. La paraula bicoca, en canvi, ens porta a la batalla que va tenir lloc en uns prats anomenats així als afores de Milà, el 1522. El color marengo ens trasllada a la batalla de Marengo, al Piemont, del 1800, i el magenta, a la batalla del mateix nom, a la Llombardia, del 1859.

Paraules viatgeres d’avui:
bizantí: de Bizanci, l’actual Istanbul
xerinola: Cerignola, Pulla
bicoca: Bicoca, Llombardia
marengo: Marengo, Piemont
magenta: Magenta, Llombardia