Jordi Nopca, Premi Proa de Novel·la per 'La teva ombra' , i Mariàngela Vilallonga, consellera de Cultura (Fotografia: Adiva Koenigsberg)

Ja vam avançar ahir al vespre que el guanyador del primer premi Proa de novel·la era l’escriptor i periodista Jordi Nopca amb l’obra La teva ombra. No repetirem arguments. Més aviat ens endinsarem en la celebració i l’atorgament d’aquest premi per part del Grup 62. Hi havien confirmat l’assistència unes cent seixanta persones del sector editorial: escriptors, editors, llibreters, agents literaris i periodistes. De polítics, ben pocs. No sabem quants van arribar a ser, al final, perquè de segur que alguns es van trobar atrapats a les vies d’entrada a la ciutat, que els CDR van tallar a dos quarts de vuit del vespre.

Però el ‘mambo’ de la vesprada d’ahir, tot i els talls d’entrada a Barcelona, era lluny, es desplegava a la AP-7 a l’altura de Girona. Per contraposició, a dins de la Fundació Tàpies, un espai difícil de millorar per a la celebració d’un acte cultural com l’atorgament d’un premi literari, els assistents semblaven aliens a tota mobilització popular en carrers i carreteres.

La gent del sector editorial va anar arribant a les vuit, puntual, i va anar pujant a la primera planta, a la biblioteca, on es va servir una primera copa de vi i un aperitiu. El vi, del país: blanc de Sumarroca (DO Penedès) i negre Josep Foraster (DO Conca de Barberà). El cava, Sala Casanovas Brut Nature.

D’esquerra a dreta: Enric Marín i Salvador Cardús conversant. Fotografia: Adiva Koenigsberg.

A un jove llibreter que semblava un Sandokan li va costar d’entrar perquè no era a la llista, però, en general, la gent entrava tranquil·lament, deixava l’abric (no era una nit tan freda com l’anterior) i enfilava escales amunt. A peu dret les converses fluïen: l’historiador Joan B. Culla va conversar molta estona amb el sociòleg Salvador Cardús, que al seu torn, també va conversar molta estona amb el professor de comunicació Enric Marín. Vam interrompre aquesta darrera conversa encuriosits per saber si era de política que parlaven. I no, parlaven de la universitat.

Cardús, amb la llengua deslligada ens va explicar: ‘Parlàvem de com hem d’aprendre a sobreviure en una institució que ja no és la nostra i on ens sentim forasters.’ Ell que enguany ha fet seixanta-cinc anys i que dubta entre continuar fins als setanta o jubilar-se. ‘Perquè hem fet el que no havíem de fer: multiplicar les titulacions forçant els alumnes a especialitzar-se des del primer curs. Als Estats Units, les universitats fan a l’inrevés, tendeixen a crear uns primers cursos més generalistes. Però aquí per raons de mercat, fem especialitzar els alumnes abans d’hora.’ I Enric Marín acompanyava el raonament de Salvador Cardús tot dient: ‘El model d’universitat que vam encetar fa trenta-cinc anys s’ha esgotat. Caldria repensar-lo, però aquest debat no és a l’agenda dels rectors.’

I aprofitem per preguntar-los si aquest dimarts 12 de novembre ha estat un bon dia per a la política catalana. Cardús, pensant en el tall de la AP-7 a la Jonquera i després més avall, a l’atura de Girona, diu: ‘Estem bé. No hi ha cap senyal de retrocés (i mira que hi havia raons perquè es produís), les mobilitzacions són més vives que mai i també la innovació en la manera de convocar-les.’ I Enric Marín, pensant en els arguments de l’advocat de la UE que donava la raó a Junqueras, diu: ‘Europa va lenta, però estic segur que anirà.’

I parlant d’aquest afer judicial europeu, interrompem una conversa cordial entre l’ex-conseller de justícia Carles Mundó i la consellera de Cultura actual, Mariàngela Vilallonga. A Mundó li demanem sobre això mateix, sobre les declaracions no vinculants de l’advocat de la UE manifestant-se a favor de la immunitat d’Oriol Junqueres com a eurodiputat electe. I respon: ‘En faig una valoració molt positiva. La posició de l’advocat de la UE confirma allò que ja havíem entès, que no podia ser que Junqueras hagués pres possessió de l’acta de diputat al congrés espanyol i que un mes després no pogués convertir-se en eurodiputat. És una opinió valuosa, tot i que no és concloent. Però segur que serà positiva per a Oriol Junqueras i per als altres dos diputats catalans que es troben en una situació similar, el president Carles Puigdemont i el conseller Toni Comín.’

La consellera, protegida pel cap de protocol, no volia preguntes polítiques que la poguessin comprometre, de manera que li vam demanar una valoració sobre aquest nou premi literari en el context cultural català. I va dir: ‘És una bona aposta, un premi ben dotat, un jurat rigorós, una editorial, Proa, que edita bé. Per tot això, sembla que aquest premi sortirà bé i li desitjo una llarga vida. També destaco la transversalitat d’aquesta vetllada, que s’ha volgut fer en un centre artístic com és la Fundació Tàpies.’ Just aleshores, Xavier Pla, portaveu del jurat, s’acostava a la consellera i li feia una abraçada de col·lega d’universitat. I ella li demanava si els havia costat de decidir el guanyador.

Jordi Nopca, Premio Proa 2019, novela La teva ombra, foto Adiva Koenigsberg
Xavier Pla, membre del jurat, i la consellera de cultura, Mariàngela Vilallonga (fotografia:  Adiva Koenigsberg).

Fora del gruix de gent, un pèl apartats, l’editor i poeta Jordi Cornudella es retrobava amb un altre editor, Joan Maluquer, vice-president i vocal de Cultura de l’Ateneu Barcelonès. Tots dos avui maresmencs, quan eren petits van estudiar plegats a l’escola Costa i Llobera de Barcelona, després van fer COU a l’institut Joan Boscà i en acabat van entrar a la Universitat Autònoma a estudiar clàssiques. Fins i tot van acabar els dos primers cursos de doctorat (i ni l’un ni l’altre no van llegir la tesi).

Tot anant a cercar una copa de vi negre, ens vam trobar l’editor Àlex Broch. Li vam demanar en qualitat de què era present a la festa. Com Oriol Izquierdo, ell durant anys va ser editor de Proa. I va recordar que feia deu anys que s’havia mort el penúltim editor de Proa, Isidor Cònsul, el 2009. Va estar al capdavant del segell els tres primers anys de creació del Grup 62, abans de morir-se.

Entaular-se i tot en ordre

Falten cinc minuts per a les nou i el cap de comunicació del Grup 62, Xavier Gafarot, dóna ordre de fer baixar la gent a la planta principal del museu, on hi ha parades un bon grapat de taules rodones, numerades. El sopar no serà a peu dret. Escriptors, editors, agents literaris, llibreters, periodistes van prenent posicions. Entre els escriptors del Grup 62 hi fan acte de presència Jordi Puntí, Eva Piquer, Màrius Serra (avui en un altre grup), Adrià Pujol Cruells, Rafael Nadal, Imma Monsó, Carme Riera, Ramon Solsona i els mallorquins Llucia Ramis (avui en una altra editorial), Sebastià Alzamora i Melcior Comes.

La Fundació Tàpies va acollir la vetllada literària (fotografia: Adiva Koenigsberg).

Ja sabem que els creadors, periodistes i fotògrafs tenen permís per anar vestits d’una manera informal. I ens fixem amb les vambes vermelles cridaneres que calça Jordi Puntí, en front de les vambes també cridaneres però de color blanc amb franges platejades que porta l’Eva Piquer.

Al principi de la festa, semblava que no assistiria cap membre d’Òmnium Cultural. Però sí que va ser present al sopar el vocal de cultura, Jordi Lon. En canvi no vam saber veure cap membre d’Enciclopèdia Catalana.

Abans de començar a sopar es va donar a conèixer el guanyador del primer premi Proa de novel·la, Jordi Nopca, que va pronunciar unes poques paraules, acompanyat per la plana polítiques de la nit: la consellera Vilallonga i el primer tinent de batlle de l’Ajuntament de Barcelona, Joan Subirats, situats al costat del president del consell d’administració del Grup 62, Josep Ramoneda. Ni president Torra ni alcaldessa Colau. Això no és el Planeta ni el Nadal ni el Pla. L’anècdota del moment la va protagonitzar el director editorial del Grup 62, Emili Rosales, quan va confondre Jaume Cabré amb Jaume I.

Jordi Nopca (fotografia: Adiva Koenigsberg).

El sopar va transcórrer sense sobresalts. I per acabar, la conductora de l’acte, la periodista Núria Solé, va fer unes quantes preguntes sobre la novel·la a Jordi Nopca. Després d’aprofundir una mica més La teva ombra, abans de les dotze, els organitzadors van donar per acabada la vetllada literària. I així fou com, tots, ben disciplinats, ens vam aixecar, bona nit i cap a casa. Ha nascut un nou premi literari.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb