Els sanitaris denuncien la falta de material i els nombrosos canvis de protocol

  • Metges, infermers i auxiliars de diversos hospitals expliquen què implica la falta de material sanitari · Diuen que els protocols canvien sobre la marxa

VilaWeb
Clara Ardévol Mallol Roger Graells Font
17.03.2020 - 21:50
Actualització: 18.03.2020 - 08:53

La consellera de Salut de la Generalitat de Catalunya, Alba Vergés, va anunciar ahir que aquests dies vinents arribaria material sanitari als hospitals catalans per a afrontar a la crisi del coronavirus. Segons que ha explicat, quan es van saber els primers casos de la Covid-19 a Catalunya, el departament va fer una comanda de sis milions de màscares quirúrgiques, entre més elements. Això és essencial en aquest moment de la pandèmia perquè, segons que expliquen els professionals de la salut, la manca de material per a protegir els sanitaris fa dies que els dificulta la feina. A més, el president de la Generalitat, Quim Torra, ha demanat al govern espanyol que enviï el material necessari als hospitals catalans per a afrontar la crisi sanitària.

Ahir mateix el president del Col·legi de Metges de Barcelona, Jaume Padrós, va explicar que hi havia angoixa entre els professionals sanitaris per aquesta qüestió, i exigí seguretat a les administracions.

Sanitaris de diversos hospitals expliquen situacions similars: canvis de protocols que cada vegada deixen més desprotegits els professionals i reutilització d’un material que cada vegada és més escàs i de més mala qualitat, especialment pel que fa a les màscares més eficaces, les anomenades FFP2 i FFP3.

Una escassetat de material generalitzada

La Clàudia, infermera de l’Hospital Clínic, explica que fa unes quantes setmanes, cada vegada que entraven en una habitació on hi havia un pacient infectat, en sortint llençaven màscares i ulleres, tal com marcava el protocol. Però ara no: ‘Canvien els protocols perquè puguem reutilitzar el material. Puc arribar a entendre que es reutilitzin les ulleres si després de cada ús les desinfectem, però ara mateix utilitzem només una màscara el dia. Màscares que són fetes d’un material que no permet de desinfectar-les.’ La Sara, de la clínica Platón, explica una situació semblant: ‘Ens donen una màscara per pacient i hem de desar-les, tot i que en situacions normals hauríem de llançar-les. Ara mateix gairebé no n’hi ha, ni tampoc capells.’ ‘Abans fèiem servir màscares per a tot, i ara només per a les situacions d’alt risc’, explica la Laura, infermera de l’Hospital del Mar.

En Dani, metge de l’Hospital de Sant Pau, explica que en aquest centre ja hi han mancat màscares de protecció adequada des de bon començament, malgrat que ara els períodes d’utilització d’una mateixa màscara són més llargs. La Núria, infermera de Sant Joan de Déu, explica que tenen poc material, però prou per a no posar en risc la seva salut. L’Anna, metgessa de l’Hospital Sant Jaume de Calella, diu que abans tot el material que es feia servir per a possibles casos de Covid-19 es llençava, i ara, en canvi, es reutilitza. Les màscares FFP2 només s’utilitzen amb els pacients positius confirmats, mentre que la resta s’atenen amb màscares quirúrgiques. ‘Vénen familiars amb màscares més bones que les nostres. Avui he anat al supermercat i hi havia gent amb màscares FFP3. Sabeu quina impotència fa sentir, això? La gent que no la necessita la porta i els que som al peu del canó no en tindrem?’

Segons que explica l’Eduard, auxiliar d’infermeria de l’Hospital General de l’Hospitalet, les màscares que més protegeixen escassegen i només en porten alguns metges o infermers. ‘Les màscares bàsiques les portem, però això és com portar un tros de paper i poc més. Només servirien si els infectats fóssim nosaltres.’ A Sant Joan de Déu només reutilitzen les màscares FFP2, i no les FFP3: ‘Per evitar contagis, utilitzem una màscara quirúrgica a sobre de la FFP2 per poder canviar-la per cada pacient i així llençar la quirúrgica, que és més barata i inclou menys cost per a l’hospital.’

La Maria, de l’Hospital de Bellvitge, també diu que els falta material i que han de reutilitzar el que tenen. ‘Bates, màscares, ulleres… Això vol dir no entrar tant a l’habitació dels pacients i és un risc més gran que ens ho encomanin’, lamenta. ‘Reutilitzar el material es podria qualificar de mala praxi’, afegeix.

Encara que la manca de màscares és el que més preocupa els sanitaris, també falten més materials, com ara les bates impermeables i els guants llargs: ‘Ens han canviat els guants llargs pels curts i hem passat d’anar llançant la bata impermeable cada vegada a reutilitzar-la amb una bata fina a sobre, que és la que anem llençant’, diu la Clàudia, de l’Hospital Clínic. L’Anna explica que a l’Hospital Sant Jaume de Calella han trobat una solució semblant: ‘Allarguem la vida útil de les bates posant-nos un davantal de plàstic a sobre que sí que podem llançar.’

‘Aquesta setmana ja no hi ha bates de plàstic. S’entra amb un davantal i una bata normal’, explica també la Laura, de l’Hospital del Mar. Això mateix passa a l’Hospital de Sant Pau: ‘Fa uns quants dies que també falten bates adequades per a entrar i ulleres, que segons les recomanacions seria el mínim per a estar protegit’, diu en Dani. ‘Als companys de la neteja no els queden prou bates impermeables i n’han de fer servir de senzilles’, explica la Núria, de Sant Joan de Déu.

I amb les ullereres, passa si fa no fa. En alguns hospitals les llençaven després de cada visita, mentre que uns altres han optat per anar-les desinfectant. Però ha arribat un punt que aquest material comença a fer falta. ‘Quan s’esterilitzen unes ulleres, han de passar vuit hores a l’aire perquè el producte no faci mal als ulls. No hi ha temps de fer això i hi ha infermeres amb els ulls vermells’, explica la Laura, de l’Hospital del Mar.

La Gemma, també infermera de l’Hospital Clínic, diu que també falta gel alcohòlic ‘perquè molta gent n’ha agafat’. ‘Això crea malestar i por, perquè no saps si tindràs prou material ni si treballaràs amb les condicions òptimes. Et trobes que no hi ha el material que et diuen que has de fer servir’, explica.

Uns protocols sobre la marxa

Els sanitaris també assenyalen que el protocol relatiu al material s’actualitza sovint o diàriament i que cada vegada és més lax pel que fa a la protecció. ‘El protocol va sobre la marxa’, denuncia en Jaume, de l’Hospital Sant Joan de Reus. ‘Els qui vénen a portar material o el personal de manteniment, que no estan en contacte amb pacients, duen màscares FFP2, mentre que als sanitaris els manca equipament…’.

‘Al principi no hi havia directrius clares; cada vegada n’hi ha més, però continua havent-hi una mica de desgavell. Els protocols han canviat clarament segons les necessitats de material. Abans hi havia un seguit de coses necessàries, però cada vegada són més laxes. Deixen que la màscara necessària sigui una simple màscara quirúrgica, que la bata sigui quirúrgica i no de protecció adequada o consideren que vas ben protegit sense ulleres’, explica en Dani, de Sant Pau. L’Anna, de Sant Jaume de Calella, hi coincideix: ‘Els protocols canvien cada molt poc temps. De primer, fèiem sessions informatives, ara ens envien els protocols, cada vegada es va fent més sobre la marxa.’

També alerta que l’epidèmia ‘acaba de començar’ i que no hi haurà prou material tampoc les setmanes vinents: ‘Suposo que no se’n va fer un bon ús al principi o no hi ha hagut prou previsió’. La Clàudia, de l’Hospital Clínic, també creu que s’han comès errors: ‘Les primeres setmanes es va utilitzar malament el material. Amb els primers protocols ho havíem de llançar tot després de cada ús, i crec que era una despesa innecessària.’

L’Helena, de l’Hospital de Terrassa, recorda que ja fa temps que l’estoc de material és ‘insuficient, en general’, i que això s’ha agreujat d’ençà que hi va haver els primers casos de Covid-19 a la Xina: ‘La crisi que fa uns anys que arrosseguem ha perjudicat molt la sanitat pública. Quan va començar l’epidèmia a la Xina, la gent va arrabassar les màscares de tota mena i des de llavors a l’hospital en falten. Treballem amb molta pressió.’

En Dani, de l’Hospital de Sant Pau, també comparteix aquesta angoixa: ‘La falta de material implica que a l’hora de treballar t’exposes directament. Això origina ansietat i implica que segurament les coses no es fan igual de bé.’ ‘Ens hi trobem cada dia, no sabem ben bé quin material tindrem disponible quan arribem al lloc de feina. Ja fa dies que ens arriba el material amb comptagotes per part de supervisió i sembla una mica campi qui pugui’, denuncia la Maria, que treballa a Bellvitge.

Però el fet més greu de la manca de material és que fa pujar molt el risc de contagi dels sanitaris –i també de les famílies–, que són els qui haurien d’estar més protegits pel nombre creixent de contagis, oimés tenint en compte que també falta personal. Padrós remarcava la setmana passada en una entrevista a VilaWeb que la protecció adequada dels sanitaris era un dels punts essencials per a afrontar l’epidèmia: ‘Han de poder comptar amb tots els equips necessaris. No s’ha d’escatimar cap equip perquè puguin estar protegits. Si els qui curen es contagien s’han d’aïllar i, per tant, perdem aquests recursos.’

Nota: En aquest article no s’han fet servir cognoms per protegir les fonts, que VilaWeb ha comprovat, i d’acord amb elles.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any