Van den Eynde revela detalls que indiquen l’ús d’informació obtinguda amb Pegasus en la causa contra el procés

L’advocat explica que la fiscalia va incorporar informació de la qual es va parlar durant aquells dies confidencialment

VilaWeb
Redacció
27.09.2022 - 16:01
Actualització: 27.09.2022 - 21:30

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

L’advocat d’Oriol Junqueras, Andreu Van den Eynde, ha dit avui a la jutgessa d’instrucció que va tenir reunions d’importància política transcendental els dies que va ser infectat per Pegasus. El lletrat, que ha dit que el seu telèfon va ser infectat el 14 de maig de 2020, ha explicat que aquestes reunions, en què van participar Oriol Junqueras i Marta Rovira, van tractar sobre l’estratègia jurídica i política que envoltava els presoners polítics i els exiliats d’ERC i la disputa de l’escó de Junqueras al Parlament Europeu.

També ha revelat a la jutgessa que detalls importants d’aquelles reunions d’aparença confidencial van ser incorporats a la causa judicial contra el procés al Tribunal Suprem espanyol al cap de poques setmanes per part de la fiscalia.

Avui Van den Eynde i l’eurodiputat d’ERC Jordi Solé han declarat a la Ciutat de la Justícia davant la jutgessa d’instrucció 24 de Barcelona com a víctimes del cas d’espionatge del programari Pegasus.

Setze reunions

La declaració de Van den Eynde i Solé ha estat curta. Han explicat a la jutgessa d’instrucció com i quan es van assabentar que havien estat infectats. Tots dos han aportat un peritatge judicial que va fer l’empresa Evidentia, especialitzada en espionatge tecnològic, i que revela que Van den Eynde va ser infectat almenys una vegada el 14 de maig i Solé cinc vegades durant el mes de juny.

Van den Eynde, que en sortir de la compareixença amb la jutgessa ha fet declaracions als mitjans comunicació, ha explicat que la punxada del seu mòbil va ser en ple confinament estricte, quan l’activitat judicial era aturada. “Si vaig ser escoltat en aquell context és perquè tenia reunions d’importància política transcendental”, ha dit. Considera que si es té en compte que el programari permet de capturar i obtenir tot allò que hi hagi emmagatzemat en el dispositiu i que pot haver-hi infeccions no detectades pel peritatge, el període en què es va poder extreure informació o arxius va del primer d’abril al 22 de maig de 2020.

Entre aquelles dates, Van den Eynde va fer setze reunions de coordinació jurídica, que feia amb el mòbil al costat o directament amb el dispositiu. Dues d’aquestes reunions, de fet, van ser visites a la presó de Lledoners, on l’advocat es va reunir amb els seus clients Oriol Junqueras i Raül Romeva per parlar sobre la seva situació penitenciària i sobre la possibilitat de ser classificats en tercer grau.

També hi hagué reunions telemàtiques amb Marta Rovira, exiliada a Suïssa, amb representants d’Òmnium Cultural i amb advocats amb qui coordinava la defensa de Josep Maria Jové i Lluis Salvadó en la causa que tenien oberta al TSJC.

Sobre el contingut espiat, ha explicat a la jutgessa un cas concret: alguns detalls que es van comentar en reunions que havia tingut ell confidencialment la fiscalia les va incorporar a la causa judicial del procés setmanes després.

La fiscalia ha assegurat als afectats que vol encarregar una altra anàlisi pericial dels seus mòbils, però Van den Eynde no té intenció de cedir el seu dispositiu al ministeri públic per ser analitzat.

Espionatge de caràcter governamental

Van den Eynde i Solé han dit que esperen que la justícia faci una investigació diligent que arribi fins al final i que els permeti de saber quines dades els han robat. “És un espionatge que té les característiques d’un espionatge governamental”, ha dit Van den Eynde. Diu que està segur que molts dels seixanta-cinc afectats van ser víctimes d’un “espionatge indirecte”, és a dir, que el qui el feia no volia escoltar la persona infectada, sinó alguns dels interlocutors. Van den Eynde fins i tot ha posat l’exemple de Josep Maria Ganyet, un consultor en matèria de noves tecnologies que també va ser espiat per Pegasus i que va anar a veure Puigdemont a Waterloo alguna vegada.

La fiscalia, recelosa a investigar l’autoria de l’espionatge

L’advocat espera ara que el jutjat autoritzi i realitzi les diligències d’investigació que permetin de saber qui hi ha darrere de l’espionatge. La seva defensa ha demanat que el tribunal sol·liciti a NSO, l’empresa proveïdora de Pegasus, qui van ser els seus clients per a saber qui va poder utilitzar-lo contra ells. No obstant això, aquesta diligència ja l’ha demanada també l’Audiència espanyola per a la causa que investiga l’espionatge de Pegasus a Pedro Sánchez i Margarita Robles i no ha obtingut resposta de l’empresa israeliana des que va enviar la comissió rogatòria a Israel fa quatre mesos.

Van den Eynde ha precisat que el ministeri públic és recelós a avançar per aquesta via. “Ara per ara, la fiscalia sembla no voler aprofundir en la veritat dels fets. Estan centrats en la investigació tècnica dels mòbils, però els hem de recordar que això només explicarà la meitat de la pel·lícula. L’autoria dels fets només la podem saber si demanem a NSO qui són els seus clients i la fiscalia no sembla estar disposada a demanar-ho”, ha dit.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes