salvia de mariola

La sàlvia mariolenca (Salvia lavandulifolia subsp. mariolensis) és una planta aromàtica llenyosa cespitosa, de tija simple i amb pèls glandulars. Les fulles són més o menys ovalades o oblongues, dues o tres vegades més llargues que amples, de color grisenc o blanquinós. El calze és de tipus no bilabiat, amb cinc dents gairebé iguals, no reticulat entre les venes i amb pèls glandulosos. La corol·la és de color blau violaci. Es tracta d’un arbust baix, que arriba a fer de 30 a 60 cm. Floreix entre els mesos de maig i juliol, ambdós inclosos. Aquesta planta ofereix una olor molt agradable i un tast intens però un poc amarg. La flaire emana dels olis essencials continguts en les nombroses glàndules que cobreixen bona part de la planta, tant assentades sobre fulles i tiges, com disposades coronant els pèls abans indicats.

Es coneix la composició química de la sàlvia, tot i que el que reflecteix la literatura correspondria fonamentalment a Salvia officinalis L. i Salvia lavandulifolia subsp. lavandulifolia, que varien sobretot en la proporció de components. La fulla de sàlvia conté: 1-2,5 % d’oli essencial constituït principalment per alfa i beta-tuiona (35-60 %), càmfora i 1,8-cineol; tanins; àcid rosmarínic; flavonoides; diterpens amargs (carnosol); triterpens i estrògens. La droga sencera dessecada conté com a mínim 15 ml / kg d’oli essencial, i la droga tallada, un mínim de 10 ml / kg, calculades ambdues respecte a droga anhidra.

Aquesta planta és molt similar a la sàlvia comuna o de muntanya (S. lavandulifolia Vahl subsp. lavandulifolia), només que es presenta fonamentalment en el territori diànic, però també està present en altres comarques valencianes com la Vall d’Aiora, l’Alt Vinalopó i la Canal de Navarrés. Habita sobre substrat bàsic (calcàries i margues) i pedregós, entre 700 i 1.200 metres d’altitud, formant part de matolls heliòfils. És relativament abundant en aquests espais naturals. La sàlvia de muntanya és similar però menys blanquinosa i de caire més erecte, i ocupa altituds paregudes o una mica més elevades des del centre de València fins al nord de Castelló.

«La sàlvia és una bona alternativa a tractaments de substitució hormonal a base d’estrògens sintètics»

Hi ha una tercera sàlvia valenciana similar, S. lavandulifolia subsp. approximata (Pau) Figuerola, exclusiva del Racó d’Ademús i els seus voltants; es tracta d’una mata atapeïda –fins i tot conreada a baixa altitud– i de flors rosades. Una quarta espècie, la sàlvia oficinal (S. officinalis) prové de la Mediterrània oriental, es cultiva d’antic i de vegades es naturalitza; és una planta més elevada, de fulles més verdoses i flaire ben diferent.

Llig l’article sencer al web de Mètode

Emili Laguna és cap de Secció del Servei de Vida Silvestre de la Conselleria d’Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvo­lu­pament Rural de la Generalitat Valenciana.

Antonio Belda, Benito Zaragozí.

QUÈ ÉS MÈTODE?

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Vicent Partal
Director de Vilaweb