Us sorprendrà: els països que ens superen en vendes de cotxes elèctrics

A la UE el sector automobilístic fa tota la pressió possible per aigualir i retardar la prohibició de venda de cotxes de combustió a partir del 2035. Fins i tot els governs d’Espanya i França, dos dels principals fabricants de vehicles de combustió de la UE, van enviar fa pocs dies una carta a la Comissió Europea demanant “flexibilitat” perquè els fabricants europeus poguessin passar per alt la normativa europea en vigor. El sector argumenta que les vendes de cotxes elèctrics no són les que esperava. Tanmateix, les dades mostren que els fabricants europeus han augmentat les vendes elèctriques vora d’un 40% per complir les noves obligacions d’emissions instaurades enguany, sense grans dificultats. Mentrestant, la patronal ACEA ha publicat les dades de vendes a Europa del setembre: 260.000 cotxes 100% elèctrics (BEV), que significa una quota de vendes del 16,1% (UE: 18,9%), amb un creixement interanual global del 23%. Tot i aquestes xifres, a parer de molts analistes en algunes parts del món l’electrificació va a un ritme superior que al del nostre continent, fins i tot en països en via de desenvolupament. Als Països Catalans, al setembre els elèctrics van tenir una quota del 10,3%, que ens situa en el vagó de cua d’Europa, fins i tot darrere del global de l’estat espanyol (11,9%). Tot seguit analitzem els països que ens superen i quin en són els motius indicats pels experts.

Els capdavanters a Europa

Tenim una Europa de tres velocitats quant a la venda de cotxes elèctrics. Al capdavant, hi ha els països escandinaus, amb el líder mundial, Noruega, que aquest setembre va assolir una quota de vendes de cotxes elèctrics (BEV) del 98%. De fet, el govern noruec considera assolida la transició energètica en l’automoció gràcies a aquestes xifres, malgrat que algunes forces polítiques diuen que cal esperar més temps per consolidar-les. En segona posició hi ha Dinamarca, amb un 73% global, però que, si se n’observen les vendes a les famílies, el percentatge puja al 90%; en canvi, les empreses arriben “només” al 45%. Islàndia (72%), Finlàndia (43%) i Suècia (38%) són la resta de capdavanters europeus. Entre els motius que expliquen aquests percentatges, els analistes assenyalen una voluntat política clara a favor de l’electrificació, polítiques consistents durant els anys centrades en rebaixes fiscals, ajudes a la compra i beneficis com ara peatges i aparcaments gratuïts. Així mateix, no tenir una indústria potent de cotxes de combustió que s’oposi a l’electrificació, la conscienciació ambiental de bona part dels habitants i un poder adquisitiu més elevat.

En el segon vagó hi ha els països centreeuropeus. Bèlgica (38%), els Països Baixos (37%), Luxemburg (33%) i Irlanda (31%) són els darrers estats que han superat el 30% de quota de vendes de cotxes elèctrics aquest setembre. Portugal, amb un 29%, hi arriba molt a prop i supera clarament la resta de països de la península ibèrica. L’èxit portuguès és degut a un seguit de polítiques que s’han anat aplicant amb els anys, com ara la construcció d’estacions de recàrrega de cap a cap del país, amb un sistema de pagament únic. I subvencions i desgravacions fiscals per a la compra, molt diferents de les tan criticades de l’estat espanyol. Suïssa (26%), Regne Unit (23%), l’estat francès (22%), Àustria (21%) i Alemanya (19%) ja tenen unes xifres notablement inferiors als països capdavanters. Tot i que són importants, tenint en compte que són els mercats més grans en volum de vendes. Els motius d’aquestes xifres són semblants als del grup anterior quant als elements a favor. Però els motius en contra aquí tenen més pes: el sector de combustió hi té una capacitat d’influència política molt més gran, sobretot els fabricants històrics alemanys i francesos que frenen l’electrificació.

Finalment, el vagó de cua europeu és encapçalat per Eslovènia (15%), Lituània (14%) i l’estat espanyol (12%). Els Països Catalans van immediatament per sota del global espanyol, amb un 10%, com us dèiem. A la resta de països, fonamentalment de l’Europa de l’Est, la quota de vendes d’elèctrics és inferior al 10%. Croàcia és el país amb una quota més baixa, d’un 4%. Es destaca l’enorme retard d’un país tan gran i important econòmicament com Itàlia, amb tan sols un 5,7%, que s’explica en bona part per la manca d’oferta elèctrica competitiva de les marques italianes històriques. Tanmateix, no vol dir que els italians no vulguin vehicles elèctrics. El govern italià va aprovar fa pocs dies un pla d’ajudes a la compra de 600 milions d’euros, que es va exhaurir en vint-i-quatre hores. Els motius dels valors baixos d’aquest grup de països correspon a la manca de polítiques clares a favor de l’electrificació, de les pressions polítiques dels fabricants de combustió, d’un poder adquisitiu més baix i de menys conscienciació ambiental de la població.

Més enllà d’Europa: Turquia i el Nepal

Malgrat allò que diguin els fabricants europeus per influir en el poder polític, la realitat és que les vendes de vehicles elèctrics a Europa continuen creixent al ritme que han marcat el calendari de les autoritats europees. Però a la resta del món el creixement és encara més important, només amb l’excepció dels EUA, on els efectes dels aranzels i les polítiques contràries a l’electrificació de l’administració Trump comencen a endarrerir el creixement, tot i que no l’aturen completament. Si més no de moment. La Xina, primer mercat automobilístic del món i líder en electrificació, supera les previsions governamentals fins i tot. Però el que més sorprèn els analistes són els països més enllà d’aquestes regions, els que s’agrupen normalment sota la categoria de “Resta del món”. Allà el creixement de les vendes de vehicles elèctrics és encara superior, a una velocitat tan elevada que ha sorprès fins i tot agències internacionals.

El país que ens queda més a prop d’aquest grup és Turquia, que, amb un PIB per capita clarament per sota del nostre país, disposa d’un 18% de vendes de cotxes elèctrics, gairebé el doble que als Països Catalans. Turquia ha tingut un creixement de les vendes elèctriques del 140%. Sembla que els motius són l’èxit de la marca local turca de cotxes elèctrics, TOGG, el programa d’ajudes a la compra i l’opció clara del govern turc per les energies renovables i per atreure inversió de fàbriques de cotxes elèctrics al país, afavorida pels aranzels europeus, que no s’hi apliquen. Tanmateix, la quota d’elèctrics a Turquia és baixa si la comparem amb països que són molt més pobres. S’hi destaca, sobretot, el Nepal, on els elèctrics arriben a un 78% de les vendes. Cal considerar, però, que el mercat és molt petit (unes 15.000 unitats anuals) i que pràcticament tots els vehicles són d’importació de la Xina i l’Índia. Recentment, s’hi ha inaugurat una fàbrica de cotxes, al Nepal, amb una capacitat de fabricació d’unes 5.000 unitats anuals, majoritàriament de combustió, cosa que podria afectar momentàniament la quota de vendes dels elèctrics.

Tanmateix, el govern del Nepal té la voluntat de continuar potenciant l’electrificació del transport. Per una banda, perquè la capital, Kàtmandu, és una de les ciutats amb més contaminació atmosfèrica del món. Per una altra, perquè vol aprofitar els seus grans recursos hídrics per prescindir de la importació de combustibles fòssils. I cal comptar amb els beneficis econòmics per als propietaris. Un dels principals col·lectius que empren cotxes elèctrics al Nepal són els taxistes, que destaquen els estalvis que obtenen de l’electrificació. Fent 130 quilòmetres cada dia amb passatgers, els taxistes de Kàtmandu guanyen uns 67 euros el dia; en canvi, la càrrega del cotxe els costa només uns 3 euros, amb estalvis molt significatius també en manteniment. Carregar-hi no és un gran problema, perquè hi ha estacions de recàrrega cada 50-100 quilòmetres. A banda l’estalvi, l’incentiu principal és que els vehicles elèctrics paguen menys impostos que els de combustió. L’objectiu del govern nepalès és que el 2030 el 90% de les vendes privades de cotxes, i el 60% de les públiques, siguin elèctriques. Una xifra superior a la de la UE, que té un objectiu d’un 60% a final d’aquesta dècada.

Paritat de preu i inestabilitat del preu de la benzina, l’altra clau

Molts països en via de desenvolupament significativament més pobres que els Països Catalans també tenen percentatges de vendes de cotxes elèctrics molt superiors al nostre país i, fins i tot, de bona part d’Europa. Sri Lanka (84%), Djibouti (68%), el Tatgiquistan (52%), Palestina (37%), Laos (30%) i Tailàndia (19%), entre més, formen part dels països amb més vendes de cotxes elèctrics del món, segons l’agència Bloomberg. Els motius que donen els analistes per a aquest èxit tan sorprenent a ulls occidentals està el fet que els cotxes elèctrics tinguin el mateix preu que els de combustió en molts d’aquests països. A Tailàndia, de fet, són més barats els elèctrics que no pas els de combustió, com també passa a la Xina. Un segon motiu important és evitar la importació de petroli, que en molts països en desenvolupament hipoteca el futur de l’economia i origina crisis recurrents, amb talls de subministrament de combustible freqüents. Malgrat que també en aquests països el subministrament elèctric té talls reiterats, amb una xarxa elèctrica subdesenvolupada, acaba resultant més fiable i, sobretot, més barat.

Un altre exemple destacat pels analistes és Etiòpia, on s’ha prohibit la importació de cotxes de combustió i només se n’admeten d’elèctrics. És l’únic país del món que ho ha fet. En comparació, la UE ha optat per la via contrària: penalitzar amb aranzels els vehicles elèctrics xinesos, i mantenir uns aranzels mínims per als híbrids i els de combustió del gegant asiàtic. Un dels motius que ha dut a aquesta decisió que sorprèn el món és que els etíops tenen una manca crònica de benzina, amb cues a les benzineres que poden durar dues hores o tres. Els cotxes elèctrics, doncs, representen un estalvi de temps enorme per a molts etíops. Al país hi ha en circulació uns 115.000 cotxes elèctrics, sobre una flota total d’un milió i mig de cotxes en circulació. El pla del govern etíop és arribar a 500.000 cotxes elèctrics en circulació el 2030, que seria un dels percentatges d’electrificació de flota més elevats del món. Tanmateix, no es pot dir que el camí sigui fàcil. La meitat de la població (126 milions) no té accés a electricitat, i només un 20% té electricitat 23 hores o més cada dia.

Així i tot, el govern confia que la nova presa del Renaixement, inaugurada fa poc aprofitant les aigües del Nil Blau, dobli la producció d’electricitat del país. De fet, el 97% de l’electricitat d’Etiòpia ja prové de fonts hidràuliques, per la qual cosa l’electrificació del país ajudarà a disminuir significativament les importacions de petroli, els problemes recurrents de subministrament i la volatilitat del preu del combustible, i afermarà l’opció a favor de les energies renovables. La motivació econòmica és la principal, perquè una de les principals despeses d’Etiòpia és la importació de combustible, en què esmerça uns 4.500 milions de dòlars l’any, un llast molt considerable per a l’economia del país. El preu de la benzina a Etiòpia s’ha doblat aquests darrers tres anys. En comparació, l’electricitat produïda pels embassaments del país és barata i verda. Tanmateix, el preu dels cotxes és molt alt en relació amb el poder adquisitiu (també els de combustió, que abans de la prohibició tenien uns aranzels del 200%). Per aquest motiu, el govern etíop ha implantat exempcions fiscals generoses als cotxes elèctrics.

Malgrat que ara mateix la gran majoria de cotxes importats a Etiòpia són xinesos, el govern comença a promoure’n la fabricació local, un dels efectes col·laterals de l’opció per les renovables. Tanmateix, el país encara té dificultats importants per impulsar la mobilitat elèctrica. El principal és la manca d’estacions de recàrrega arreu del país. La majoria són a la capital, Addis Abeba, i molts usuaris es queixen que no poden sortir-ne amb el vehicle elèctric, malgrat tenir una autonomia de més de quatre-cents quilòmetres. Els analistes diuen que el govern tampoc no ha planificat la importació de camions elèctrics. Aquests vehicles són indispensables per a l’economia del país, perquè transporten els productes importants des de Djibouti, el port principal del país un cop va perdre l’accés a la mar arran de la independència d’Eritrea, el 1993, després de trenta anys de guerra.

Un altre país que electrifica el transport acceleradament és l’Uruguai, amb un creixement interanual de les vendes dels cotxes elèctrics del 122%. La quota de vendes ja hi arriba al 15%. No és l’únic país americà on les vendes pugen ràpidament. Colòmbia, amb un 203%, encapçala el creixement, seguit de l’Equador (122%), el Perú (102%) i el Salvador (88%). El principal motiu d’aquest èxit és semblant al d’Etiòpia: la manca i l’encariment del combustible. En el cas uruguaià, el litre de benzina ha arribat fins a l’equivalent a 2,5 euros el litre. I malgrat que l’electricitat també és més cara que al nostre país en termes de poder adquisitiu (0,31 €/kWh), és proporcionalment més barata. Afegint-hi que els cotxes elèctrics són més eficients energèticament, representen un estalvi significatiu. I, sobretot, un element de seguretat: poden obtenir electricitat més fàcilment que combustible, i amb un preu menys volàtil.

Tot plegat ens dóna una imatge en què les vendes dels cotxes elèctrics avança molt ràpidament als països en desenvolupament pels avantatges que representen. Aquests països podrien marcar el futur de l’automoció. En canvi, a Europa el sector malda per mantenir la venda de cotxes de combustió costi què costi, confiant que en el futur podrà canviar la situació. Però molts experts diuen que podria ser massa tard, quan els elèctrics, sobretot de fabricants xinesos, dominin a la “Resta del món”.