Ús inadequat de “ell”

Hi ha una pràctica lingüística que s’ha escampat molt i molt i que és totalment artificial. Més que incorrecta, podríem dir que és inadequada, és llenguatge de plàstic. Ens referim a l’ús del pronom “ell” (i “ella”, “ells” i “elles”) quan no fa referència a éssers animats. Aquest recurs, copiat del castellà, sol ésser fàcil d’evitar. Vegem de quines maneres.

De vegades, simplement hem de suprimir aquest “ell”:

Parlem de malalties greus. Elles són la nostra prioritat ara com ara.

Parlem de malalties greus. Són la nostra prioritat ara com ara.

Sovint el podem substituir pel pronom en:

És un instrument important i tots hauríem de fer ús d’ell.

És un instrument important i tots n’hauríem de fer ús.

O bé el pronom hi, quan vagi precedit per les preposicions a, en i amb.

Tens una intel·ligència privilegiada i sempre pots comptar amb ella.

Tens una intel·ligència privilegiada i sempre hi pots comptar.

Una altra opció és fer servir un pronom relatiu.

Han programat cinc sessions. Una d’elles és a les set. 

Han programat cinc sessions, una de les quals és a les set. 

Finalment, en alguns casos, podem fer ús dels demostratius aquest, aquesta, aquests, aquestes.

És dividit en tres comtats. D’ells, un ocupa la meitat del territori.

És dividit en tres comtats. D’aquests, un ocupa la meitat del territori.