El president del País Basc, Iñigo Urkullu, va ser aclamat ahir pels mitjans espanyolistes després de proclamar que la independència és una cosa del segle XIX, que no es pot aplicar avui dia perquè vivim en un món d’interdependències. La frase d’Urkullu, intel·lectualment, és una simple trampa, una justificació personal i poca cosa més. Ell primer tria el camí que tria, en aquest cas el pacte amb el PSOE, i després mira de justificar-lo d’alguna manera que no desentone gaire amb la història del seu partit. Pel que ha estat sempre el PNB, no pot dir que és contrari a la independència del País Basc, de manera que opta per dir que és la independència que no té sentit. I espera que ens el creguem.

És un argument tan pobre que cau tot sol. La discussió, d’entrada, s’acabaria ben prompte demanant com és que si la independència és una cosa del segle XIX la majoria dels estats que avui formen part de l’ONU van nàixer al segle XX. O explicant que fins i tot en aquests setze anys escassos de segle XXI ja han aparegut quatre estats independents nous: Kossove, Montenegro, el Sudan del Sud i Timor Oriental, i hi ha processos d’independència que poden ser imminents en països de tot el món, des de Grenlàndia a Nova Caledònia, des de Catalunya a Hong Kong.

Però, com que la trampa de la interdependència és recurrent, potser sí que val la pena d’afegir un parell de consideracions més generals sobre el pensament tan peculiar d’Urkullu. Només perquè no facen empassar-nos paraules com si fossen conceptes, eslògans com si fossen raonaments.

La primera: acceptar la pretesa interdependència, sense ser un estat independent, només vol dir que acceptes la dependència que et lliga a un estat que no és el teu. La interdependència, per definició, és una relació mútua entre iguals, entre dos actors o més que són iguals i per això mateix tenen la capacitat de compartir lliurement una cosa.

La segona consideració és encara més divertida. La interdependència és un concepte inventat per Karl Marx i posat negre sobre blanc, per primera vegada, en el Manifest comunista. Em sap greu per Urkullu, però la cosa és així. I és una trampa ridícula intentar convertir el concepte marxista d’interdependència en un argument contra la nació política. Marx parla explícitament de ‘la interdependència universal de les nacions’, i açò no vol dir la fi de les nacions, ni dels projectes nacionals com és ben senzill d’entendre llegint el Manifest. Que estic segur que si Urkullu l’ha llegit, que no ho crec, no l’haurà entès.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb