Urkullu i la pesada trampeta de la interdependència

  • «La interdependència, per definició, és una relació mútua entre iguals, entre dos actors o més que són iguals i tenen capacitat de compartir lliurement una cosa. Per això mateix la interdependència exclou la dependència.»

Vicent Partal
04.12.2016 - 22:00
Actualització: 05.12.2016 - 02:14
VilaWeb

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

El president del País Basc, Iñigo Urkullu, va ser aclamat ahir pels mitjans espanyolistes després de proclamar que la independència és una cosa del segle XIX, que no es pot aplicar avui dia perquè vivim en un món d’interdependències. La frase d’Urkullu, intel·lectualment, és una simple trampa, una justificació personal i poca cosa més. Ell primer tria el camí que tria, en aquest cas el pacte amb el PSOE, i després mira de justificar-lo d’alguna manera que no desentone gaire amb la història del seu partit. Pel que ha estat sempre el PNB, no pot dir que és contrari a la independència del País Basc, de manera que opta per dir que és la independència que no té sentit. I espera que ens el creguem.

És un argument tan pobre que cau tot sol. La discussió, d’entrada, s’acabaria ben prompte demanant com és que si la independència és una cosa del segle XIX la majoria dels estats que avui formen part de l’ONU van nàixer al segle XX. O explicant que fins i tot en aquests setze anys escassos de segle XXI ja han aparegut quatre estats independents nous: Kossove, Montenegro, el Sudan del Sud i Timor Oriental, i hi ha processos d’independència que poden ser imminents en països de tot el món, des de Grenlàndia a Nova Caledònia, des de Catalunya a Hong Kong.

Però, com que la trampa de la interdependència és recurrent, potser sí que val la pena d’afegir un parell de consideracions més generals sobre el pensament tan peculiar d’Urkullu. Només perquè no facen empassar-nos paraules com si fossen conceptes, eslògans com si fossen raonaments.

La primera: acceptar la pretesa interdependència, sense ser un estat independent, només vol dir que acceptes la dependència que et lliga a un estat que no és el teu. La interdependència, per definició, és una relació mútua entre iguals, entre dos actors o més que són iguals i per això mateix tenen la capacitat de compartir lliurement una cosa.

La segona consideració és encara més divertida. La interdependència és un concepte inventat per Karl Marx i posat negre sobre blanc, per primera vegada, en el Manifest comunista. Em sap greu per Urkullu, però la cosa és així. I és una trampa ridícula intentar convertir el concepte marxista d’interdependència en un argument contra la nació política. Marx parla explícitament de ‘la interdependència universal de les nacions’, i açò no vol dir la fi de les nacions, ni dels projectes nacionals com és ben senzill d’entendre llegint el Manifest. Que estic segur que si Urkullu l’ha llegit, que no ho crec, no l’haurà entès.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Pep
Pep
05.12.2016  ·  08:52

M’indignen alguns comentaris que posen en un sac als “bascos” o quan es parla de “basquitis”.
Em ressona igual quan des de l’altiplà parlen de “los catalanes…” (des del PP a la CUP!). Les relacions Catalunya-EuslalHerria tenen la seva història que ara no discutirem. Al darrere hi veig un cert ressentiment, com si ens haguessin traït ? L’esq

Pep
Pep
05.12.2016  ·  08:53

M’indignen alguns comentaris que posen en un sac als “bascos” o quan es parla de “basquitis”.
Em ressona igual quan des de l’altiplà parlen de “los catalanes…” (des del PP a la CUP!). Les relacions Catalunya-EuslalHerria tenen la seva història que ara no discutirem. Al darrere hi veig un cert ressentiment, com si ens haguessin traït ? L’esquerra abertzale sempre ha recolzat la lluita per les llibertats de Catalunya. (No sé com sense enviar el comentari s’ha publicat?)

Antoni
Antoni
05.12.2016  ·  10:31

Efectivament: 1) La interdependència, que existeix, NO impedeix la reivindicació de la independència d’un país. (Una altra cosa és que jo la vulgui.) / 2) És veritat que l’Estat espnayol “fins ara” quasi mai no ha sigut català, és a dir, de “tots”. / 3) Això NO predetermina que un dia no ho pugui ser. / 4) El cas de Catalunya i el d’Euskadi són similars. I tots dos “poden” condicionar, en el futur, el devenir d’Espanya.

Victor
Victor
05.12.2016  ·  10:40

En primer lloc, m’agradaria sentir el comentaris d’Urkullu als titulars que li atribueix ni més ni menys que El País. Gens innocents. En segon lloc, és legítim que el PNB tingui com a prioritat conservar i si pot ampliar el seu autogovern, que no ho oblidem, és un autogovern real i no virtual i de fireta com el nostre. Nosaltres hem de defensar els nostres interessos amb tanta o més intel.ligència de com ho fan ells, i això és el que mai hem sabut fer els catalans. La culpa és nostra. A veure si aquest cop ho fem millor. D’entrada buscar complicitats a Euskadi és una bona cosa i per això no els hem de retreure que defensin el que és seu com els sembli. A banda d’això, estic d’acord amb la critica que fas al baixíssim nivell argumentatiu del tema de les interdependències, si és que realment Urkullu l’ha formulat així, i no el que fa els titulars de El País

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes