La UV identifica peces úniques dels Furs de València dels segles XV i XVI

  • El volum recull documents manuscrits i incunables, i incorpora anotacions de juristes valencians

VilaWeb
Presentació de la investigació de la miscel·lània jurídica amb versions dels Furs del Regne de València dels segles XV i XVI. D'esquerra a dreta: Francisco Gimeno, Cristina Tomás i Carlos Hermenegildo.
17.09.2025 - 21:40

La biblioteca històrica de la Universitat de València ha fet una recerca que ha permès d’identificar una miscel·lània jurídica de gran valor, un conjunt de documents amb modificacions sobre lleis prèvies. En formen part unes quantes versions manuscrites i impreses dels Furs de València, el conjunt de lleis que van regir el País Valencià entre el 1261 i el 1707.

Aquesta documentació dispersa s’ha compilat en un sol llibre, amb la signatura “ms 897”. A la presentació se n’ha descrit el contingut, amb tres peces d’un interès extraordinari: un manuscrit del segle XV amb els furs promulgats pels reis Jaume I, Alfons el Benigne, Pere el Cerimoniós, Martí l’Humà i Alfons el Magnànim; un incunable imprès a València el 1493 amb els furs establerts per Ferran el Catòlic a les corts d’Oriola (1488); i un tercer document, els Furs de Montsó (1518), impresos a València per Joan Jofré. Aquest darrer document, els Furs de Montsó, era l’únic catalogat; dels altres dos se’n tenien referències insuficients.

La troballa es va presentar ahir al centre cultural la Nau de València, en un acte en què va intervenir Francisco M. Gimeno Blay, catedràtic d’història medieval i ciències i tècniques historiogràfiques de la universitat, que ha dirigit l’equip de catalogació de manuscrits. Gimeno explicà: “L’incunable imprès a València el 1493 supera les fronteres valencianes i incrementa el nombre d’incunables de la universitat i també els conservats a l’estat espanyol.”

Així mateix, va subratllar la importància del llibre perquè incorpora informació sobre juristes valencians, com ara l’autor d’aquesta miscel·lània, les notes marginals i dades sobre l’ús d’aquesta miscel·lània jurídica en un moment determinat.

Cristina Tomás, directora del Servei de Biblioteques i Documentació de la Universitat, va destacar que l’estudi i la catalogació del fons antic de les biblioteques patrimonials és una tasca molt complexa. “Requereix coneixement especialitzat, temps i una dedicació que supera de llarg l’habitual, a més d’una col·laboració estreta entre bibliotecaris i investigadors”, va dir.

Carlos Hermenegildo, vice-rector d’investigació de la Universitat de València, va agrair el treball i l’entusiasme del professor Gimeno, de Tomás i del Servei de Biblioteques i Documentació de la universitat, especialment de María Jesús García Mateu i de tot el personal d’aquesta biblioteca.

Hipòtesis sobre el creador

El volum no ha conservat cap indici que permeti de saber qui en va ser el creador, tot i que probablement era algun jurista o erudit valencià. Alguns autors han conjecturat que el volum va pertànyer a Francesc Pérez Bayer, tot i que no s’ha pogut comprovar.

El llibre relliga tots els documents com si fossin una obra única, i, de fet, les tres obres constitueixen una petita biblioteca jurídica portàtil. Tot aquest material s’ha catalogat i digitalitzat i es pot consultar al catàleg Trobes i a la Biblioteca Digital Somni de la Universitat de València.

obres
  • Furs de València
  • Furs de Montsó
  • Furs establerts per Ferran el Catòlic
actors
  • Universitat de València
  • Francisco M. Gimeno Blay
  • Cristina Tomás
  • Carlos Hermenegildo
  • María Jesús García Mateu
  • Joan Jofré
  • Ferran el Catòlic
  • Francesc Pérez Bayer
llocs
  • València
  • La Nau de València
  • Oriola
  • Comunitat Valenciana
esdeveniments
  • Presentació de la troballa a La Nau de València
temes
  • Història medieval
  • Cultura jurídica
  • Patrimoni
subtemes
  • Manuscrits i incunables
  • Juristes valencians
  • Catalogació i digitalització
VilaWeb ja ha explicat com la Universitat de València preserva i gestiona el seu patrimoni i el seu paper institucional, tant en l’activació anticipada del Comitè d’Emergències durant la gota freda com en el debat polític sobre el nom oficial de la ciutat impulsat per PP i Vox . En aquest context, la identificació d’una miscel·lània jurídica amb peces úniques dels Furs de València dels segles XV i XVI, ara catalogada com a “ms 897”, reforça el paper de la UV com a garant de la memòria jurídica i institucional del país.

Per una visió més àmplia de la continuïtat històrica i cultural de València, es pot relacionar la recuperació d’aquests Furs —lleis que van regir el país fins al 1707— amb la reivindicació actual d’espais de creació i identitat pròpia com la Ciutat de l’Artista Faller . També podeu llegir com la política valenciana contemporània, amb figures com Francisco Camps redefinint el seu paper dins el PP , s’inscriu en un llarg fil de tensions sobre poder, legalitat i representació que aquests manuscrits jurídics permeten d’emmarcar històricament.

Recomanem

Fer-me'n subscriptor