Una revetlla a les presons o com celebrar, precisament, que nosaltres no som com ells

«Una revetlla a les presons la nit de cap d’any és també una manera de celebrar que nosaltres no som com ells ni volem ser-ho»

Vicent Partal
Vicent Partal
01.01.2019 - 11:32
Actualització: 01.01.2019 - 12:32
VilaWeb

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

Avui a la nit milers de persones han decidit de fer una revetlla molt especial a les portes de les presons dels Lledoners, el Mas d’Enric i el Puig de les Basses. Enmig d’un fred glacial i amb un somriure a la cara, fent sonar música i omplint el cel de focs artificials. Tot per no deixar sols, en aquesta nit que per a molta gent és tan especial, la presidenta Forcadell, el vice-president Junqueras, els consellers Forn, Turull, Bassa, Rull i Romeva, i Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. I, fent-los costat a ells, també en fan a totes les víctimes de l’exili i la repressió. El silenci que s’espera en una presó no els ha fet companyia avui a la nit perquè a l’altra banda del mur milers de catalans han desafiat tota comoditat per fer-los entendre que no estan sols.

L’anunci d’aquestes revetlles havia estat acollit pels comentaristes ultraespanyolistes habituals amb una barreja de burla i cansament. I què voleu que us en diga? Que es cansen d’aguantar-nos, que se’n cansen, que això és molt bo. Que nosaltres estem disposats a cansar-los tant com calga. I quant a la burla haurien de saber que, qui riurà el darrer, riurà molt millor. Però si fossen més intel·ligents, i mentre no passa, àdhuc es podrien adonar que les seues burles, sempre acompanyades d’insults, marquen una frontera colossal i cada dia més alta entre nosaltres i ells. Una frontera mental que ja és molt més profunda d’allò que cap duana serà capaç de marcar mai: Simplement no volem ser com ells.

Una revetlla a les presons la nit de cap d’any, en aquest sentit, és també una manera de celebrar això, que nosaltres no som com ells ni volem ser-ho. Que nosaltres no ens burlem de la gent que pateix. Que no cantem cançonetes ridículament prepotents amb la intenció de ferir ningú. Ni ens fem fotos en una taula ben parada per a fer escarni dels qui estan obligats a posar el seu cos com a barricada contra la injustícia. Que nosaltres no diem mai imbècil a qui somia i lluita per fer realitat el seu somni. Perquè qui somia a millorar la seua societat no és mai cap imbècil, ni ací ni enlloc del món. Imbècil, en tot cas, és qui pensa que una porra i un casc són més poderosos que un ésser humà. Pur fetitxisme de la violència més primitiva.

Però una revetlla a les presons, enmig d’aquest fred glacial que fa la primera nit de l’any, és, sobretot, com ja ho va ser la interpretació del Messies o com seran les concentracions d’avui mateix al migdia, un missatge contundent al país i el món. Una manera de demostrar que farem tant com podrem per tenir un país nou i millor on ningú no siga perseguit per les seues idees, on la violència no siga usada contra els qui volen votar, on homes i dones plens de raó no hagen de passar mai ni una sola nit tancats rere el mur d’una presó.

PS.Demane una mica de respecte per a un país, per a una gent, capaç de fer tot això. Em resulta incomprensible que una part de l’independentisme faça escarni de la tendresa i de l’emoció, com si aquests sentiments fossen incompatibles amb la força i la decisió. A banda, aquest és un dilema que no podria estar més antiquat. Jo em sent molt content de pertànyer a un poble capaç de fer això.

 

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
ENRIC ROIG
ENRIC ROIG
01.01.2019  ·  04:37

Trobo aquesta descàrrega d’adrenalina que fas avui, perfectamengt perfecta, justificadamdent justa, correctament correcte i necessàriament necessària. Molts catalans estem perfectament tips, justificadament indignats i ens sentim necessàriament obligats a dir la llicò del bacó a aquesta mala gent que des de les seves talaies de poder disfruten fastiguejant la vida dels que no combreguen les seves òsties apostates, als que s’oposen als projectesdesinteressats per a donar suport als projectes malignes i que funcionen a contrallei i contrajustícia i immunds i delictius que els ofereixen majors dividents, més poder de mangonejar i més prebendes. Així sobreviu eZpaÑÑa.

Consol A
Consol A
01.01.2019  ·  07:56

Molt bon any 2019, Vicenç. Gràcies per posar en paraules tantes idees i sentiments compartits.

Jordi Carbonell
Jordi Carbonell
01.01.2019  ·  08:04

Totalment d’acord, però, per favor, passem pantalles. El que ens cal és aconseguir la victòria definitiva. Conformant-nos només defensant i reivindicant la nostra victòria, és perdre el temps. Organitzem-nos d’una punyetera vegada de manera col·lectiva i nacional per fer el cop de gràcia per aconseguir, ja, la República.

Com més triguem, més difícil ho tindrem.

Hel·lena Gonzàlez

Anna CASACUBERTA
Anna CASACUBERTA
01.01.2019  ·  08:14

Totalment d’acord Sr. Vicent, la tendresa no és incompetible amb la fermesa. Aquest vespre hi tornarem a ser. Bon any per a tothom!

Jaume Bosch
Jaume Bosch
01.01.2019  ·  08:38

Molt bon any nou a tots els vilawebers!

Tens raó Vicent, no sóm com ells.

Som i serem.
Au, marxem.

LLUÍS CASTILLO
LLUÍS CASTILLO
01.01.2019  ·  09:01

Amén Director. Bon Any i salut per tots.

Sara Marcé
Sara Marcé
01.01.2019  ·  09:23

Extraordinaria capacitat de posar paraules als sentiments del poble de Catalunya! Que sigui aquest nou any 2019, l’any de la Llibertat!

Ignasi Mora
Ignasi Mora
01.01.2019  ·  09:52

Quanta raó, Partal, amb la frontera mental aixecada perquè ells no volen ser com nosaltres, volen ser més, és clar. És una duana ben tancada, gràcies a déu. I mentrestant ells estan intentant refermar una frontera que només llicenciant militars i d’altres ànimes de la represió a sou, es quedaria amb el cul a l’aire. Més ben dit, es veu venir que això serà una realitat, i aquesta inquietud corre de dalt a baix, d’un costat a l’altre. Ara ja no valen componendes. Ara comencem a sentir que la frontera mental és un abisme, per sempre més. Afortunats nosaltres que haurem viscut intensament i profitosament.

Lluis Sitjas
Lluis Sitjas
01.01.2019  ·  10:10

Gracies Vicenç ! Aquest any sera el definitiu ! Bon any a tots els que ens ajudeu amb els comentaris. Es un plaer llegir-ho cada dia !

Antoni Oller
Antoni Oller
01.01.2019  ·  10:17

Gràcies de l’editorial; jo anit hi era, a Lledoners; tot i ser molt (massa?) crític amb l’actuació durant temps, dels que avui son injustament presos polítics, em sento satisfet d’haver complert una mena d’obligació moral. Vaig veure molta gent absolutament determinada i absolutament convençuda de complir mes d’hora que tard l’anhel de llibertat; si una nit de Cap d’Any, gent que ja tenim certa edat (naturalment també, al costat de moltíssims joves), desafiem el fred i ens enfrontem a certes incomoditats, en un gest que en principi, i vist pragmàticament, no sembla que ens acosti ni un mil·límetre a la independència, què serem capaços de fer el dia que intuïm (sota un lideratge clar i sense ambigüitats) que algun altre gest ens hi pot acostar passes definitives? I una altra cosa: compartint taula llarga, dins una carpa, en que ningú coneixia a tot-hom, sinó que cadascú coneixia només als seus més propers, ningú va preguntar a ningú si era votant d’ERC de CDC o de la CUP. Sento que personalment no podia començar l’any de millor manera. Bon any nou a tots&es.

JOSEP SOLÉ
JOSEP SOLÉ
01.01.2019  ·  10:26

Magistral.

Pere Ribera
Pere Ribera
01.01.2019  ·  10:30

Moltes gràcies, Vicent. Ens en sortirem!

Inés Tell
Inés Tell
01.01.2019  ·  10:45

Bravo als qui hi van ser i als que ens vam sentir allà. Bon Any a tothom!

Antoni Dalmases
Antoni Dalmases
01.01.2019  ·  10:50

Empenta i convicció. Gràcies per una rditorial política, que vol dir sincerament humana.
Bon any a tota la bona gent!!
(A la mala gent, el desig que tinguin l’any i la vida que mereixen, amb tot el que sembren…)

Pepita Arguilé
Pepita Arguilé
01.01.2019  ·  10:50

GRACIES Viçents : com dia L’Enric ” una descarrega perfectament perfectecta:
NO COM COM ELLS.
NON ANY 2019🎗🎗🎗🎗🎗🎗🎗🎗🎗

Montserrat Prats
Montserrat Prats
01.01.2019  ·  10:53

Gràcies Vicent, emotiva editorial. Ahir, m’hagués agradat molt ser-hi.
Gràcies pel teu compromís

Albert Miret
Albert Miret
01.01.2019  ·  10:58

Si la incultura i la satisfacció en la teva incultura ja ha arrelat, és lògic que cerquis refugi en qui té tanta ignorància com tu per a no caure de ple en la soledat. Llavors, tots els teus sentiments tendiran a minvar per a evitar el sofriment d’haver d’assumir la teva petitesa fins a la progressiva destrucció personal. I si això que els acomplexa, ho pateix molta gent, s’estableix una espècie de campionat per a despuntar almenys en ferotgia, i ja que no pots fer-ho en el camp de la intel·ligència ni del coneixement, ho fas en el de la bestialitat i l’odi. Crec que és així com es deuen forjar les societats a les que et refereixes, Vicent, i penso que ni ara volem ser com ells, ni mai ho voldrem ser, ni segurament podríem. I aquest és un dels grans valor del procés cap a llibertat, que per sobre de moltes coses ha servit per a fer-los ensenyar tota la seva roïnesa i la seva ineptitud social, fent al mateix temps gairebé impossible la tornada. Aquesta societat és la que es burla i menysprea tot el que no pot assolir. Quan la guineu no les pot haver, diu que són verdes, com ens recorda la faula.
Que tots els estimats periodistes i comentaristes passeu un any de felicitat inoblidable, i si pogues ser, que aquest fos l’any 1 de la República Catalana, ja seria l’hòstia!

Salvador Aregall
Salvador Aregall
01.01.2019  ·  11:06

Si jo fos un pres polític, després del que m’ha fet sentir la gent a l’altra banda del mur, incansable, amb imaginació, amb sensibilitat, que no m’han deixat sol cap dia, aquestes dates que hauria passat amb els meus fills, amb els meus pares i germans les he passat amb els que van defensar els col·legis l’u d’octubre, els que han sortit al carrer i a les carreteres tantes vegades per la meva llibertat. Si jo fos un pres polític, després de tot el que em fan sentir a traves del mur de la presó, ja no podria fer res més que seguir-los fins al final, sense cap tàctica, sense cap diferència, sense prudència, sense por, amb el mateix desig de llibertat, la llibertat del nostre poble.

JORDI BALBASTRE
JORDI BALBASTRE
01.01.2019  ·  11:13

Gràcies Vicent, i Bon Any. Continuarem somiant i continuarem treballant per la república independent i per la llibertat.

Jordi Turró
Jordi Turró
01.01.2019  ·  11:23

Molt ben dit. Bon any a tothom

Lluïsa Miret
Lluïsa Miret
01.01.2019  ·  11:29

Bon any nou a tots!
Gràcies per l’editorial que comparteixo del tot i pels vostres comentaris especialment el del Albert Miret, tant de bo fos possible aconseguir-ho aquest any…. Seguim.

Alfons Nadal
Alfons Nadal
01.01.2019  ·  11:38

Amunt i crits ! Bon any

Celia María Villón
Celia María Villón
01.01.2019  ·  11:40

Celia Ma. Villon
Muchas gracias, desde Boston.

Antoni Amorós
Antoni Amorós
01.01.2019  ·  11:51

Confonen el nostre bon caràcter amb la manca de fermesa. Memória i Resiliéncia. Ens tornarem a ficar d’en peu. Mai ens doblegaran. Us volem tots a casa. Bon any 2019.

Teresina Fons
Teresina Fons
01.01.2019  ·  11:55

M’hauria agradat molt ser-hi, i el meu esperit hi era. Gràcies als qui hi vau ser físicament. Gràcies, Vicent Partal, per explicar-ho tan bé. Bon any tinguem i qur sapiguem aprofitar-lo!!

Josep Usó
Josep Usó
01.01.2019  ·  11:56

Amb es seus insults i burles, ells amaguen un terrible complex d’inferioritat. I, com més va, més es veu que està molt justificat. Mai serem com ells. Endavant les atxes. I bon any nou per a tots.

ernest ramos
ernest ramos
01.01.2019  ·  12:46

i encara tenim baralles entre partits ! ESTEM SONATS !!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Ramon Peiron
Ramon Peiron
01.01.2019  ·  12:58

Absolutament d’acord i gràcies Vicent.
I t’agafo el fil per denunciar un altre tipus de postures inacceptables.

Com dius, no es pot fer escarni de l’acció testimonial oposant-la a l’acció executiva: no són incompatibles sinó que es necessiten mútuament. Però la idea també és vàlida en sentit invers. Cal denunciar, també, tanta gent que amb la influència d’un Sergi Sol, per exemple*, es permeten de fer escarni dels qui titllen de “milhomes” perquè estem reclamant moviments executius en els quals estem disposats a posa el que sigui de la nostra part. Des d’una arrogància que els converteix en “algú com ells”, intenten ridiculitzar la mateixa gent que, mentre exigim acció, no dubtem ni un moment a omplir Lledoners i el que calgui per mantenir l’ànim, l’escalf i el testimoni. Som molts els qui veiem la necessitat d’anar més enllà de les mobilitzacions i que no tan sols no les ridiculitzem sinó que hi participem. Som milers i milers de persones normals i corrents que no ens mereixem ser caricaturitzades com a “Potros de Vallecas”, com a poc menys que estúpids bàrbars i salvatges.

Tothom és lliure de creure en déu i de pregar per tenir bona salut, posem pel cas. Però si tens un problema que requereix una operació, vés al cirurgià. No cal pas que deixis de pregar, si vols, però vés al cirurgià. A aquestes alçades del segle XXI i en una societat pretesament laica, fiar la solució dels nostres problemes a creences de l’ordre que sigui és catastròfic i bastant ridícul. Els predicadors de paciència semblen invocar unes suposades “forces universals transcendents” que, si les sabem posar a favor nostre a base de mostres prou abundants de bondat i pacifisme, ens arreglaran màgicament les coses. I no: ni amb la fermesa que segur que mantindran els acusats durant el judici (si no el sabem avortar abans) ni amb un milió i mig de Messies i mobilitzacions no s’aconseguirà estovar al més mínim ni el Suprem ni la resta de poders de l’estat, visibles o fàctics. No els fem ni pessigolles. Cada eina per a la seva feina. Si alguna cosa han de témer -i temen-, són les accions efectives que justament la força de les mobilitzacions fa presagiar que es podrien produir.

* https://www.elnacional.cat/ca/opinio/segi-sol-potro-vallecas-milhomes_339477_102.html

Joan Mollà
Joan Mollà
01.01.2019  ·  13:17

Sóc més de moure’m més en el camp de les idees que en el dels sentiments pel que fa a l’actualitat política del nostre País. Però aquest editorial, on es descriu magistralment la creixent diferència de tarannà amb els nostres veïns, em fa reflexionar i a la vegada commoure sobre la grandesa d’un Poble que és capaç de tot el que ha fet i el que està fent per recolzar els seus dirigents injustament empresonats.
És més. Penso que la gran quantitat d’iniciatives, concerts, revetlles, càntics, manifestacions, vagues, dejunis, etc ens fan madurar com a col·lectiu i això ens dóna múscul i tindrà la seva concreció quan arribi l’hora de la veritat, de sortir definitivament dels nostres caus i anar a totes. Falta la guspira que ho encengui tot, que de ben segur hi serà.

teresa permanyer
teresa permanyer
01.01.2019  ·  13:44

Com m’agrada sentir-te, Partal. I com m’agradaria haver anat a celebrar un Nou Any allà amb ells. Sí , prefereixo aquesta política de la gent que molta de la que fan els polítics.

Trisha Dominguez
Trisha Dominguez
01.01.2019  ·  14:52

Bon any, tercer de la República i primer de la Llibertat! Mantinguem-nos ferms perquè som molt a proposta de l’objectiu. Aprofitem per endegar aquest període amb un canvi de mentalitat de súbdits a ciutadans republicans ignorant la propaganda constant que ve de l’estat veí. No us vàreu adonat que La Caixa va pagar un dels anuncis més cars de l’any venent que són fundació i no un banc anticatalà? Prenguem-ne nota, saben que ho han perdut tot. Siguem agosarats i adrecem-nos al món! Força a tots!

montserrat ximenis
montserrat ximenis
01.01.2019  ·  16:07

Jo voldria. Agrair als propietaris de les terres del voltant de Lledoners, q són terres de conreu la seva generositat , no han sembrat i han deixat els camps perquè la gent és pugui expressar.

Roser Caminals
Roser Caminals
01.01.2019  ·  16:29

La llibertat dels presos va lligada a a llibertat de Catalunya. Com diu l’Antoni Oller, al moviment popular no es demanen carnets. Podem ser crítics de la política d’un o un altre pres, però volem la llibertat de tots. Som una micro Catalunya independent i plural. Enfortim-la fins que passi per sobre de les divisions de partits.

Rubén Cruz
Rubén Cruz
01.01.2019  ·  16:50

Amb algunes opinions expressades hi farè macedònia de cites. Del resultat de la barreja, només jo en serè responsable:

Tothom confiem que arribarà la guspira que ho encendrà tot (Joan Mollà). Així ho volem els que comentem i els que compartim la campa, i tanmateix ho hem d’enllestir tot per quan arribi: hi ha escrites paràboles perquè no ens n’oblidem.
Perquè no ens agraden les “òsties apòstates” (Enric Roig), hem de posar el bo i millor de cada casa: no fem pa per nosaltres com a individus, sinó que n’amassem per la família, pels companys de feina, pels amics del barri i de la ciutat, pels homes i dones reals del nostre país.
És cosa d’organitzar-se col·lectivament i nacionalment (Jordi Carbonell), i tant, sota un lideratge clar (Antoni Oller), que trobo a faltar entre tant soroll d’escamots de la vergonya desvergonyida per als quals tot resulta intolerable (que es facin mirar la tolerància quan se la trobin)

Els ingredients per a una macedònia més gustosa que la que jo pugui preparar són:
– Acció decidida / autodeterminada a la catalana: pacífica i no violenta
– Intel·ligència col·lectiva aplicada a cada nivell de decisió: associacions, grups, partits, Parlament, Govern, Consell a l’espai lliure (sense respiració assistida ni hiperventilació)
– Lideratge indiscutit que doni forma al contingut: la nostra República

Volia dir la meva, i ja estava tot dit. O gairebé.
Gràcies per la paciència. Ens retrobem per aquí al 2019 😉

Quim Paredes
Quim Paredes
01.01.2019  ·  17:17

Gràcies, Vicent. Seguim amb dignitat.

Agnès Buscart
Agnès Buscart
01.01.2019  ·  19:02

Gràcies!!!!!!

LLIBERTAT!!!!!!

Joan Samsó
Joan Samsó
01.01.2019  ·  20:41

Vicent, també parles per mi.

JORDI PIGRAU
JORDI PIGRAU
02.01.2019  ·  01:10

Es un fet que la movilització permanent és una arma molt poderosa, que trigarà un temps
a donar els seus fruits. Francament, aquest any passat he estat 2 vegades a Lledoners
i sempre he vist mobilitzacions fantàstiques.No m’ho esperava.I menys concentracions
permanents.

Endevant

Àngels Folch
Àngels Folch
02.01.2019  ·  10:50

Vaig tard però encara hi sóc a temps de desitjar-vos un bon any a tothom, especialment al Vicent que té la virtut i l’art de dir de la millor manera les coses que calen dir quan calen ser dites.
Sí, és un orgull i estic contenta de formar part d’un poble que es nega a fer la servir la violència per aconseguir els seus objectius, però que no hi renuncia sinó que tossudament alçat segueix persistint i lluitant per assolir-los. D’un poble que estima i vol la llibertat, la justícia i la pau i que, per difícils que siguin, sabrà trobar els camins per arribar-hi.
He anat unes quantes vegades a Lledoners però ni el dia del concert ni la nit de cap d’any hi vaig poder ser. És una espina que em quedarà clavada sempre. Volia ser-hi. L’energia que es respira en aquestes accions de solidaritat als presos polítics és tant potent que segur que ens ha de servir per seguir avançant. És com carregar piles. No és processisme! Ni complaença, ni covardia. És dignitat, agraïment, fermesa, coratge i determinació. Un poble que és capaç de contenir la ira, la ràbia, i convertir-la en energia poitiva ha de ser, segur, imparable, i vol dir que està disposat a lluitar amb les eines més fortes que tenim com a éssers humans civilitzats: la raó, la persistència, la denúncia, la no col·laboració i la desobediència. No en tinc cap dubte!
Hi ha una part, que crec que és minoritària, que li costa d’entendre aquesta manera de fer i que creu que així no anirem enlloc. S’equivoquen. Així podem anar molt lluny. No som els únics que ho han fet i que ho han aconseguit. Podem anar tan lluny que podem aconseguir canviar el paradigma de les revolucions. No tenim la certesa d’aconseguir-ho pero tindrem l’honor d’intentar-ho. Un honor formar part d’aquest poble!

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €

Més notícies